spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dimecres, 22 de juny de 2016

3, 2, 1... Brexit?

El proper 23 de juny els ciutadans del Regne Unit votaran a favor o en contra de romandre a la Unió Europea (UE), en un referèndum que és crucial, tant pel Regne Unit com pel futur de la pròpia UE. El Brexit (un joc de paraules entre British -britànic/a- i exit -sortida-), és tot un repte per als propis ciutadans britànics. I ho expresso així, com un gran repte, perquè la presa d'una decisió de tal magnitud, sense voler-ho, implica conseqüències abans no previstes. I no és perquè no es disposi d'arguments i fonts d'informació per part d'ambdós fronts del debat, els favorables a la sortida de la UE i els seus contraris, sinó perquè en cas d'una victòria dels partidaris del Brexit quedarien, encara, molts aspectes a regular sobre la sortida en si mateixa, com ara la situació dels milers de britànics que viuen a la UE o que hi treballen.

L'economia i la immigració són dos dels eixos principals del debat. Sempre hi ha hagut euroescepticisme entre una part de la població britànica, però en temps de crisi com l'actual, l'euroescepticisme té facilitats per enfortir-se i eixamplar la seva base. El principi del juste retour que tradicionalment ha focalitzat els estats membres de la UE a intentar recuperar fins el darrer cèntim de les seves aportacions al pressupost europeu és una de les raons que ha afermat, encara més, els motius per a que molts britànics vulguin sortir de la UE. Cal no oblidar però, que des del 1984 el Regne Unit gaudeix d'una important rebaixa en les seves aportacions al pressupost europeu, com a resultat de les gestions de Margaret Thatcher. Tot i així, la crisi econòmica i els moviments migratoris han accelerat l'aparició del Brexit a l'agenda política britànica.

D'altra banda, i respecte a la seguretat dels ciutadans, cal no oblidar que Londres va patir al juliol del 2005 un atemptat terrorista i que, després dels succeïts a París o Brussel·les els darrers mesos, els ciutadans europeus no es veuen segurs i és ara més que mai quan calen mesures al respecte, com una política d'investigació transfronterera amb suficients recursos, així com una coordinació i treball en xarxa més efectiu dels diferents cossos de seguretat dels estats.  

També hi pot haver conseqüències col·laterals per Escòcia, per exemple, on el suport al Brexit és minoritari, i que en cas d'una victòria del Brexit al referèndum es podria plantejar un altre referèndum d'independència. Així, podria ser que la continuïtat d'Escòcia dins la Unió Europea passés per la seva secessió del Regne Unit. El futur polític de la UE també està, doncs, en joc, ja que actualment no està passant pel seu millor moment amb la crisi dels refugiats, una elevada taxa d'atur, o el desacord patent entre els estats membres en polítiques i accions exteriors tan rellevants com són les relacions amb Kosovo o Ucraïna. En definitiva, el debat és tan ampli i obert que només el temps donarà i traurà raons. El que sí és patent és  la gran qualitat  de la democràcia al Regne Unit: lluny de defugir els problemes polítics, les seves institucions tenen el valor d'afrontar-los i permetre el debat sa i obert entre postures discrepants. Malauradament, a la Catalunya autonòmica, i com constantment s'encarrega de recordar-nos el Tribunal Constitucional, no tenim la mateixa sort.


Sergio Martínez, assessor en afers econòmics del Parlament Europeu.

*Article publicat a Nació digital

Sergio Martínez
Sergio Martínez

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web