spotify instagram youtube Twitter Facebook
Divendres, 23 de maig de 2014

Arias Cañete, tenim un problema

El candidat a les eleccions europees del PP, Miguel Arias Cañete, manifesta que no pot utilitzar tot el seu potencial argumentatiu contra la candidata del PSOE, Elena Valenciano. Diu com a home que és ha de dissimular la seva superioritat intel·lectual vers les dones, i per tan argumentar amb tota força seria interpretat com un gest masclista, així la seva explicació.
A aquestes paraules segueix una allau de indignació i crítiques per part de la premsa i ciutadania, i m’imagino que el pobre home fins avui encara no ha entès res.

Si als seus 64 anys ningú no ha sigut capaç d’explicar-li els avenços de la societat durant el segle XX , com vols que ho entengui ara, en quatre dies i el cap ficat en campanya electoral.

No deixa de sorprendre la mentalitat del segle XIX que els membres del PP són capaços de mantenir i defensar com a model a seguir. I estic segura que si miréssim les dones que envolten al sr. Arias Cañete, ens torbaríem amb el mateix panorama. Hi trobarem dones que per raons x no es van ni adonar dels moviments feministes del segle XX, i si ho van fer, és que els consideren pecat.

Però el problema real que tenim avui dia, que no és un friquisme puntual recollit en un partit o un altre. El problema real és que a Estats Units en 2006, un dona, Fay Waldon, és capaç d’escriure en el diari ‘Daily Mail’ com a recomanació a altres dones:

“.. . estiguis asseguda i tranquil·la, somriu. Quan estàs amb l’home de la teva devoció, no li has de fer la vida difícil. No has de discutir amb ell, no li contestis, no insisteixis en fer ús dels teus drets. Hauries d’evitar a tota costa causar-li el més mínim malestar emocional, intel·lectual o físic.”El problema que tenim és, que el capitalisme espera d’una dona quan li preguntes, què és el que vol, contesti amb un somriure: “Xocolata”

Crec que és insultant, tant per homes com per dones suposar que la dona ha de fer de semi-esclava o arribar a ser un objecte de casa reprimit i passiu per tal que l’home estigui tranquil i la parella funcioni. I contra aquest concepte del rol de dona hem de lluitar. Homes i dones.

Contra la dificultat que el capitalisme, el consumisme ens intenta des-col·lectivitzar i fa que les nostres aspiracions o reivindicacions siguin personals. Mai un moviment de masses.
El masclisme es troba a molts nivells. Les dones a Catalunya cobrem com a mitjana un 25% menys que els homes i no estem representades de una manera igualitària en llocs de decisió.

Només un 8% dels CEO's a Catalunya són dones, quan avui dia tenim les mateixes notes escolars i la mateixa qualificació (o de vegades superior) que els homes.
No totes les dones han d’estar en posicions de responsabilitat, però aquestes dades no deixen de ser simptomàtiques i demostren una discriminació estructural de la dona en el món laboral.

Sorprèn la estupidesa infinita del sr. Arias Cañete i correm el risc d’oblidar-nos-en com si es tractés de un acudit dolent. Però la discriminació avui dia és ben viva i cal combatre-la en la política, a la feina, en les relacions personals.

Marie Kapretz
@marie_kapretz

Candidata a les eleccions del Parlament Europeu
Regidora de Cercs
Consellera comarcal del Berguedà

Marie Kapretz
Marie Kapretz

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web