spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dimecres, 10 de desembre de 2014

Camarers low-cost

L'any 1984 el Govern Español va aprovar la Llei de Contractes Temporals, pensada com un eina provisional destinada al foment de l'ocupació. Va ser, segons va dir Joaquin Almunia, aleshores ministre de treball, una mesura temporal. Han passat trenta anys. I encara hi som. Aquest és el concepte de 'provisional’ que té l'Estat espanyol? Sigui com sigui, aquesta legislatura hem vist altres mesures destinades a combatre l’atur, i totes elles han estat, també, etiquetades com a ‘mesures temporals i provisionals’.

L'any 2008 es considera l'any de l'inici de la crisi econòmica. Sis anys després, el Govern de l'Estat afirma que s'està començant a crear ocupació. Ens podem refiar d’aquesta eufòrica afirmació? Alguns experts criden l'atenció sobre la diferència important entre creació d'ocupació i total d'hores contractades per les empreses. Es tracta d’una diferència important: Encara que el número de llocs de treball hagi augmentat lleugerament, el total d'hores contractades segueix caient de manera preocupant. La conseqüència és òbvia: manco volum d’ocupació i més repartit entre els ciutadans. Resultat: major pobresa individual. Però això no ho diuen mai, des de Moncloa.

A més, el poder adquisitiu dels treballadors ha caigut als nivells de 1990. Són dades de la Tesorería General de la Seguridad Social, de manera que no cal atribuir manipulació ni demagògia. Hem retrocedit 25 anys en capacitat de consum. En aquest context, algun comentarista ha assenyalat que els trets principals de la contractació a España són la pobresa, la precarietat i la feblesa. De veritat algú es pot creure que anem per bon camí?

Alguns diuen que aquests son els efectes de la crisi, però la realitat apunta a que són, més bé, els efectes de les polítiques que s'han implementat per fer front a la crisi.

En resum, aquells que no treballen viuen en condicions de misèria, tant des del punt de vista econòmic com de la pròpia dignitat i autoestima. Però, a més, aquells que suposadament tenen la sort de treballar, no surten de pobres.

El diari El Mundo, el passat 2 de setembre, publicava un article titulat: “Se busca camarero por 9.000 € anuales”. La política de creació d’ocupació de l’estat Español sembla centrar-se, efectivament, en els clàssics sectors de serveis, turisme, restauració i lleure. Res de nou. Alguna proposta sobre quin tipus de país volem i sobre quin model econòmic volem sustentar-lo? Definitivament no.

Gairebé podríem dir que, a España, com més treballes, més pobre ets.


Lluís Segura
Secretari de Política Econòmica
Esquerra Republicana - Mallorca

Emboirats pel TIL. L'espoli a les Illes Balears
Emboirats pel TIL. L'espoli a les Illes Balears

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web