spotify instagram youtube Twitter Facebook
Diumenge, 5 de juliol de 2009

Carod clou a Cuba el programa "La petjada catalana al Carib" de l'Institut Ramon Llull

El vicepresident del Govern i president del Consell de Direcció de l’Institut Ramon Llull (IRL), Josep-Lluís Carod-Rovira, inicia avui un viatge oficial de caràcter cultural a Cuba en la seva condició de copresident de l'Institut Ramon Llull, on demà dilluns 6 de juliol presidirà els actes del programa La petjada catalana al Carib. Es tracta d’un programa bianual organitzat per l’IRL i Casa Amèrica que culmina a l’illa, després d'haver-se realitzat també a Puerto Rico i la República Dominicana. La viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell, i el director de l’IRL, Josep Bargalló, integren la comitiva institucional del viatge, així com també representants de Casa Amèrica Catalunya i dels ajuntaments de Barcelona i Vilanova i la Geltrú.

El vicepresident del Govern ha estat aquest diumenge a Matanzas, ciutat agermanada amb Vilanova i la Geltrú, per la procedència de molts dels artífexs de la població, com Josep Tomàs Ventosa, qui en van ser l’alcalde. Les autoritats locals i el Casal Català Giner i Guiteras projecten a Cuba la creació d'un Centre Permanent de la Memòria Catalana, el primer d'aquestes característiques d’arreu del món. S'ubicarà a l'ermita de Montserrat, que des del segle XIX és la ubicació tradicional de les populars festes de "La Colla", de clar origen català.

Cuba és el país del món on la petjada catalana és més notable, tant pel que fa a la història com a la cultura, i s’hi troben amb facilitat vestigis i herències d'aquesta influència. Aquí es va fundar l’any 1840 la més antiga de les entitats catalanes fora de Catalunya i, el 1928, Francesc Macià hi va presidir un importantíssim esdeveniment polític de caràcter catalanista.

A l’illa de Cuba hi resideixen actualment prop de 800 catalans, hi ha 6 casals catalans i la Universitat de l'Havana compta amb un lectorat de català. Les relacions no són però només culturals i històriques, sinó que també tenen un marcat caràcter econòmic. De fet, Catalunya exporta a l’illa per valor de gairebé 200 milions d'euros (maquinària, plàstics i automòbils), mentre que les importacions se situen en els 4,3 milions d'euros (alcohol i tabac). La Generalitat hi ajuda al desenvolupament agrícola, la fabricació de cadires de rodes per a discapacitats i la rehabilitació de sostres d'edificis, després dels danys causats pels huracans Gustav i Ike. Molts dels prop de 800 catalans establerts des de fa dècades a l'illa reben també suport de caràcter social per part del Govern de la Generalitat.

Josep-Lluís Carod-Rovira
Josep-Lluís Carod-Rovira

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web