spotify instagram youtube Twitter Facebook
Divendres, 12 de juliol de 2013

Dones amb tots els drets: qüestió de burka solament?

Un dia d’aquests, al metro de València, coincidiren dues dones joves en menys d’un metre quadrat. Una era baixeta, de cabell castany i pell bruna. Duia uns vaquers i una camiseta roja de tirants finets amb un escot pronunciat per on es podia veure l’exuberància dels pits i més enllà.

L’altra dona era alta i duia uns vaquers i una camisa a quadres blava, de cotó i de mànega llarga que li quedava uns quatre dits per dalt dels genolls i un mocador discretament nugat al coll que emmarcava una cara de pell blanca. Com que portava un carret amb un fillet de 5 ó 6 mesos, al qual anava fent festes, li vam deixar l’espai necessari que ella sol·licità amablement demanant-nos disculpes.

Més endavant, quan ja semblava que no hi cabíem més persones, pujà altra dona, un poc més major, que no volia endinsar-se al vagó perquè baixava a la següent parada. Es dirigí a la dona del monyicot per explicar-li-ho i aquella li aclarí la seua posició i es mogué tot el que va poder. Totes contentes. Amb mi, érem quatre dones i la resta tots homes en aquell espai que semblava anar a parir-nos per les finestres.

Cap ni un/a mostrà una actitud de rebuig. Què ens passava pel cap? Potser res. Tot era normal. Persones diverses i iguals fent servir un mitjà públic de transport.

El 15.0% de la població al PV és immigrada, de la qual el 6,9 % és extracomunitària, d’aquests el 16,5% procedeixen del Marroc (2007). I una de cada dues persones immigrades és dona; això és el 50% de la població immigrada són dones o potser més perquè les notícies i les estadístiques no fan la diferenciació de gènere, sols si són objecte o subjecte de tragèdies, diguem víctimes de maltractaments, explotació sexual, delinqüència a petita escala, etc.

O ens mostren la dona immigrada des del tòpic exòtic i el rol tradicional femení, la qual cosa només ens crea una imatge de rebuig o de llàstima.

Els estudis que atenen al gènere, però, ens descobreixen una realitat diferent i diversa; malgrat que també hi són els altres índexs. Les dones immigrades, per exemple, tenen major taxa de fecunditat (44,3% al 2010 València), denuncien un 11% més que les del seu país els maltractaments, s’interessen pel voltant i generen canvis d’actitud respecte a la vestimenta, la família, la llengua... més ràpids que els homes per poc que siga el contacte amb l’entorn humà i social d’acollida. No és fàcil fer segons quins canvis que t’han inculcat des del bressol.

Estem 'condemnats/es' a conviure, més tard o més d’hora, amb la diversitat i la multiculturalitat, amb el mestissatge i el plurilingüisme... I això ens ha d’enriquir i fer més savis i sàvies. L’ensenyament, les polítiques alliberadores i tolerants, que creen espais de coneixences, de convivències, de debat... ho faran possible perquè davall del burka o del nigah, o del mocador... hi ha unes dones iguals a les altres dones que parlen i els preocupen els mateixos temes i que desitgen les mateixes coses. Sols cal escoltar-les, donar-los l’oportunitat d’expressar-se i tindre la ment oberta i interessada per elles també.

Les dones sols aconseguirem els nostres drets plenament quan aconseguim els de totes i, totes, vol dir TOTES.


Carme Camps
Secretària de la Dona d’ERPV

Dones amb tots els drets: qüestió de burka solament?
Dones amb tots els drets: qüestió de burka solament?

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web