spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dijous, 24 de juliol de 2014

El Ramadà: costums i religió

El Ramadà és un mes àrab i no només una festa com la majoria de persones creu. Els mesos àrabs són lunars i la majoria d’ells tenen vint-i-nou dies, per això el Ramadà va canviant cada any en comparació amb els mesos del calendari gregorià.

La gent ho celebra amb felicitat perquè és un mes sagrat, el mes en el qual l’Alcorà va ser transmès al profeta Mahoma. De fet, és el mes on hi ha “la nit del destí o Lailat Al Qadr", la nit més important de tot l’any perquè els musulmans que passen tota la nit pregant i resant, Déu els perdona tots els seus pecats. Tot i que és tan important, és una nit que ningú sap en quin dia cau. Habitualment sol ser un dia imparell de la segona quinzena del mes del Ramadà. Per això els musulmans durant aquests últims dies preguen i resen més de l’habitual.
D’una banda, els musulmans al llarg d’aquest mes ajuden als més necessitats, tant a la mesquita com als bars, restaurants o entitats musulmanes. Ofereixen un menjar gratuït “trencar el dejuni” (Al Iftar o Al fotor) a tothom que ho demana, sigui de la religió que sigui.

Pel que fa al menjar de trencar el dejuni, els Marroquins mengen Harira (una sopa típica del país), dàtils, shebakiya (una pasta dolça) i batut. Evidentment, els musulmans d’altres països mengen plats típics del seu país.

D’altra banda, el Ramadà no es basa només en el dejú, sinó que aquest és un mitjà pel qual les persones poden posar-se en la pell d’altres que no tenen res per menjar ni per beure i entrenen la seva perseverança i capacitat d’esforç, el seu autocontrol davant l’adversitat i davant els impulsos més instintius (l’agressivitat, el desig...). D’aquesta manera el dejú no només purifica o desintoxica el cos sinó l’ànima, buscant perfeccionar les persones i apropar-les a l’ideal musulmà i a Déu.

Malgrat això no tots els musulmans ho poden fer per motius de salut. Els que no ho poden fer són: la gent gran, les dones embarassades, les que donen pit als nens petits, les que tenen la menstruació, els nens petits i les persones malaltes.

Normalment la gent a Catalunya està acostumada a viure l’ambient del Ramadà (veure que els musulmans es vesteixen amb vestits típics del país d’origen) i conviure amb veïns, amics i inclòs parelles musulmanes. I el que puc dir com a musulmana és que els catalans pateixen més que nosaltres. Pateixen perquè pensen que tenim set i gana, fins al punt que a vegades fan preguntes com: si menjo al teu costat, tindràs gana? Això si vol dir alguna cosa, serà que els catalans conviuen i respecten uns costums i una religió com la de l’Islam i la fan seva!

Un altre dia important per als musulmans, és El fi del Ramadà “Eid Al Fetr”. Normalment els presidents de les mesquites demanen un permís als ajuntaments perquè els hi deixin algun lloc gran, com pot ser un poliesportiu, per poder fer l’oració, ja que tots els musulmans (dones, homes i fills) es dirigeixen a orar. Després la gent es saluda entre ells i tornen cap a casa, es vesteixen amb robes noves, que van comprar especialment per aquest dia, esmorzen en família i surten a visitar als familiars i amics. La festa normalment dura tres dies, amb menjars típics i bona vestimenta.

Per últim, Esquerra Republicana desitja un Ramadà Mubarak Karim a tots/es els/les musulmans/es.


Najoua Mesbahi
Estudiant d'Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya.
Militant d’Esquerra, membre de la sectorial d’immigració i portaveu del Districte 2 per ERC Terrassa.

El Ramadà: costums i religió
El Ramadà: costums i religió

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web