spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dimecres, 22 de juny de 2016

El referèndum Brexit i les seves possibles conseqüències

El passat 2 de Juny la Fundació Josep Irla i la Comissió Sectorial d’Unió Europea i Política Internacional d’Esquerra Republicana vam celebrar una jornada per debatre sobre el referèndum que ha convocat el govern britànic el 23 de juny, per a preguntar als seus ciutadans si volen continuar (Bremain) o sortir (Brexit) de la Unió Europea.

Fruit d’un compromís electoral assumit per David Cameron a les eleccions de 2015, el referèndum Brexit està al capdamunt de prioritats de l’agenda europea del primer semestre del 2016. Les darreres enquestes, preveuen uns resultats molt ajustats, fet que fa molt difícil fer una previsió i encén un debat del que des del nostre partit i fundació no podíem sinó fer-nos-en ressò, i acostar-lo a la nostra militància, simpatitzants i públic català en general.
Als catalans, en tant que ciutadans europeus, ens interessa el resultat del Brexit, ja que el Regne Unit (pel seu pes demogràfic i econòmic) no és un país més de la Unió. A més, i tal i com es va dir durant la jornada, gaudeix d’unes relacions molt estretes amb Catalunya. Les dades parlen per si soles. El cinquè país destinació de les exportacions catalanes, el segon mercat emissor de turistes, o més de 400 vols setmanals entre aeroports catalans i britànics són alguns exemples d’aquesta afirmació.

Durant la jornada, vam comptar amb la participació de destacats experts que ens van explicar de primera mà totes les claus per comprendre i analitzar les conseqüències del Brexit. Jaume Martorell, investigador català a la Queen Mary University de Londres ens va explicar que els orígens de la convocatòria d’aquest referèndum corresponen a pugnes internes entre sectors del Partit Conservador britànic. Seguidament, vam poder gaudir d’un primer panel d’alt interès on hi van participar Geoff Cowling, ex-cònsol britànic a Barcelona; Bernd Hütteman representant de l’European Movement; i l’eurodiputat d’ERC Josep M. Terricabras on es van contraposar els arguments que els partidaris del Brexit esgrimeixen per la seva postura, i els efectes que pot tenir sobre la governança europea i les futures relacions amb un Regne Unit no membre. J.M. Terricabras va resumir molt bé el fet que el referèndum del Brexit, no és cap solució, sinó que només fa que augmentar el problema d’una Europa que no acaba de consolidar el seu model, perquè els seus propis membres no es posen d’acord.  

Per acabar, vam celebrar un segon panel on vam voler donar la veu als ciutadans britànics no anglesos, i vam sentir de primera mà com viuen i veuen aquest referèndum els ciutadans gal·lesos i els escocesos. Adam Price, diputat del Playd Cymru (el partit germà d'ERC a Gal·les)  ens va explicar com el suport al Brexit que s’estima hi haurà al seu país respon, en gran mesura, al descontentament general de la ciutadania i a la pèrdua de confiança generalitzada amb la classe política. En aquest sentit, el Brexit representa un canvi de projecte, i pot haver-hi gent que s’hi senti atreta. D'altra banda, David McDonald, regidor de  de l'Scottish National Party a Glasgow ens va explicar que a Escòcia s'espera una còmoda victòria a favor de l’opció Bremain. Només un any i mig més tard del referèndum d’autodeterminació d’Escòcia de 2014, si es dona el cas que una victòria del Brexit al conjunt del Regne Unit i una del Bremain a Escòcia, ja tothom dona per descomptat que l'SNP demanarà un segon referèndum sobre la independència, per no sentir-se obligats a sortir de la UE contra la seva voluntat. Més encara, el representant de l’SNP va posar sobre la taula un escenari certament kafkià que representaria una victòria molt ajustada del Brexit a Anglaterra però que sumada a la còmoda victòria del Bremain a Escòcia podria atorgar una victòria del Bremain al conjunt del Regne Unit. Una mena de revenja escocesa que podria tenir unes conseqüències imprevisibles.

En qualsevol cas, el referèndum del Brexit, pel sol fet de ser convocat, ofereix una oportunitat que des de Catalunya hem d’aprofitar. Primer, el Regne Unit torna a donar una lliçó de democràcia a tots aquells que defensen que certes realitats són immutables, i sobre les quals ni es negocia ni es debat. Segon, la UE, amb la polèmica oferta realitzada a David Cameron a la cimera del passat febrer per evitar que el Regne Unit abandoni la Unió, dóna exemple del seu pragmatisme, i la seva ferma voluntat que cap dels països membres un cop hi ingressa, en surti.

Des de la perspectiva catalana, és fonamental projectar la idea de que nosaltres també defensem eines democràtiques per a resoldre conflictes en contraposició a la negativa unilateral (aquesta sí) i permanent de l’estat espanyol. ERC sempre ha defensat la independència de Catalunya però també ha demostrat el seu compromís amb la democràcia. De la mateixa manera que quan no érem majoritaris els partidaris de la independència no la vam exigir, ara que sí som majoria, exigim que es permeti a la democràcia actuar per a desbloquejar la situació. Madrid no és Londres, i aquest és un dels problemes  que vam visibilitzar amb aquesta jornada.  


Isidre Sala, president de la comissió sectorial de Política Internacional d’Esquerra Republicana
Lluís Pérez, director acadèmic de la Fundació Josep Irla

El referèndum Brexit i les seves possibles conseqüències
El referèndum Brexit i les seves possibles conseqüències

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web