spotify instagram youtube Twitter Facebook
Divendres, 14 de febrer de 2014

El triple alliberament

Un gai –home o dona – és un homosexual -home o dona- que es reconeix com a tal, que s’accepta plenament i que lluita pels seus drets. Sortosament, gràcies a la lluita empresa des dels 1970 per aconseguir el total i ple reconeixement i acabar amb la discriminació que hem estat aguantant i sofrint des de fa gairebé dos mil anys, i com a conseqüència d’ella, hem aconseguit la igualtat legal amb la resta dels ciutadans. D’això no hi ha cap dubte, almenys per a mi. Si no haguéssim lluitat, segurament encara estaríem discriminats per raó de la nostra opció sexual.

Però, encara no hem aconseguit la igualtat social perquè encara molta gent continua creient amb els tant coneguts prejudicis discriminatoris escampats durant segles per “científics”, gent d’església, legisladors i polítics de la caverna. Per a ells som els pitjors, els més dolents dels pecadors, uns malalts mentals, uns desviats amb una aberració dels instints, uns corruptors de menors per definició i l’escòria més abominable de la societat. Per això, la nostra lluita cal que continuï. Ara la lluita és, sobre tot, contra l’homofòbia per tal d’aconseguir un canvi de mentalitat en tota aquella gent tancada en llurs prejudicis de tota mena. Una contesa enfocada principalment cap a uns dels dos aparells més importants de transmissió de la ideologia com són l’ensenyament, a tots els nivells, i els mitjans de comunicació, que són els que més poden contribuir a aquell canvi de mentalitat.

Però, a més de gais, estem dins una societat classista, amb explotadors i explotats i amb moltes desigualtats socials. En conseqüència, també cal que lluitem, i a més de per l’alliberament personal, ho hem de fer per l’alliberament social i per una comunitat més justa, que acabi amb el capitalisme salvatge imperant.

Hi ha també un tercer alliberament, que ens afecta plenament com a catalans; hem de lluitar per l’alliberament nacional. Penso que mai com ara havíem estat tan a prop d’aconseguir-lo. Fa només deu anys jo –i moltíssims més catalans- pensàvem que no arribaríem a veure-ho com una realitat tangible i propera. Això s’ha acabat i ens hem de mantenir ferms en les nostres reivindicacions. Penso, per tant, que els homes i les dones gais tenim l’obligació moral de lluitar per aquest triple alliberament personal, social i nacional. Només lluitant -pacíficament i democràtica- sense defallir, les minories oprimides aconsegueixen llurs objectius.


Armand de Fluvià

El triple alliberament
El triple alliberament

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web