spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dimarts, 29 d'octubre de 2013

Esport femení... molt a fer encara

Durant molts anys, massa...segurament, portem parlant i parlant sobre la igualtat entre homes i dones, i tot i que val a dir que en la societat que vivim s’hi va avançant encara hi ha molts aspectes en els quals un té la sensació que encara hi ha molta feina a fer. Un d’ells és sense cap mena de dubte, l’esport.

L’esport, és una part molt important de la graella de la programació de les televisions i les ràdios. En el cas dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no n’és pas l’excepció. Les retransmissions esportives són una de les parts més importants pel que fa a l’audiència i els grans esdeveniments esportius, molts cops s’emeten en prime time .

Des de fa un parell d’anys els catalans i catalanes que ens agrada l’esport i les retransmissions esportives podem gaudir d’un canal temàtic com és ESPORT 3, un canal que hauria de servir perquè l’audiència pogués tenir accés a esports més minoritaris o categories amateurs d’esports principals. Però mirant la graella del canal ESPORT 3, un se n’adona que la majoria de retransmissions esportives i la majoria de programes que la componen estan majoritàriament dedicats a l’esport masculí i en una ínfima part al femení. Teledeporte, l’altre canal temàtic esportiu públic -aquest d’àmbit espanyol-, té una mica més de sensibilitat cap a l’emissió de competicions esportives femenines, tampoc res de l’altre món, però notablement més que ESPORT 3.

Segurament, ens vindrien al cap un munt d’exemples d’esportistes femenines rellevants, però en destacaré uns quants exemples...tenim grans clubs femenins de Bàsquet que lluiten pel títol de la lliga Estatal com són l’UNI Girona i el CADI la Seu, equips punters fins i tot a Europa i dels quals és molt difícil poder veure alguna retransmissió de la lliga regular que competeixen, excepte si arriben a una final o a un play off, llavors correm-hi tots!

Tenim una selecció catalana femenina com la de FUTSAL que és la campiona del món. No sé si ho saben, però d’aquí a dues setmanes la selecció viatja a Colòmbia per disputar el mundial, defensant el títol i competint sota la bandera catalana. Amb sinceritat, creiem que un fet com aquest hauria de tenir la rellevància que es mereix a la seva televisió pública. I que jo sàpiga molt poca gent es coneixedora d’aquest fet, no he llegit a cap diari esportiu dels principals, ni he sentit a cap ràdio de les del país (ni la pública que paguem entre tots) i molt menys ni un trist breu tall a cap informatiu de TV3 o ESPORT 3.

Un altre cas que crida i molt l’atenció és el de dues de les millors esportistes catalanes femenines com són les germanes Gemma i Mireia Abant, 15 vegades campiones del món de bike trial! Com pot ser que no tinguin el reconeixement mediàtic que en un país normal haurien de tenir? És molt trist que la seva quota de pantalla es limiti a una breu intervenció per demostrar les seves habilitats damunt la bicicleta de trial davant dels nens i nenes de la festa del Club Super 3...

Però un dels casos més tristos i lamentables és el de l’Igualada Femení d’Hoquei sobre patins, que després de 25 anys a la capital de l’Anoia per tal de poder garantir la seva continuïtat a l’OK Lliga Femenina, van haver d’aparèixer despullades en un vídeo per captar l’atenció de socis i patrocinadors, sota el lema “No ens deixis en boles, dóna’ns vida”, per reivindicar que no es perdi un club amb 25 anys d’història a la capital de l’Anoia. Com no, arran d’aquesta acció ràpidament varen trobar un espònsor que els garantia la continuïtat... com diuen els vells del meu poble “pa per avui, gana per demà!”. Aquesta notícia ens fa reflexionar sobre l’estat real de l’esport femení al nostre país, encara que per desgràcia encara imperen molts estereotips sexistes i on es veu a la dona no com una esportista que entrena, pateix, i competeix sinó on el que més es valora és l’aspecte físic.

Crec amb sinceritat que a Catalunya tenim una gran quantitat de noies que competeixen al primer nivell, molt bones, grandíssimes professionals que entrenen duríssim, sacrifiquen hores i hores amb l’únic objectiu d’aconseguir les seves fites. Cal que les nostres nenes i noies visualitzin a la televisió dones competint al màxim nivell en el món esportiu, ja que d’aquesta manera es veuran capaces d’arribar a aconseguir els seus objectius i un mirall on veure’s reflectides. L’esport fomenta tot un seguit de valors com són l’amistat, la capacitat de sacrifici, el respecte, el treball en equip, etc...

Creiem doncs, que en una televisió pública té la responsabilitat de treballar per la pluralitat i per la igualtat... i creiem fermament que l’esport femení té una audiència potencial perquè la qualitat sempre té audiència, i les esportistes del nostre país són i així ho demostren dia a dia de lo millor que hi ha a nivell internacional.

Bloc Albert Donés

Esport femení... molt a fer encara
Esport femení... molt a fer encara

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web