spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dimecres, 27 d'abril de 2016

Esquerra Republicana participa a la Stateless Nations Conference de Portugal

Els dies 18 i 19 d’abril s’ha celebrat la Conferència Internacional “Stateless Nations & Europe: New Challenges, New Opportunities”. La Conferència s’ha celebrat en dues ciutats, Braga al nord de Portugal el dia 18 d’abril, i Santiago de Compostela a Galicia el dia 19, en un exemple pràctic de cooperació transfronterera, i de promoure el debat conjunt sobre temes d’actualitat a ciutadans d’estats veïns.

La conferència ha estat organitzada pel Centre Maurits Coppieters (CMC), una institució que promou la recerca a nivell europeu i internacional centrada en els següents àmbits: governança multinivell, gestió de la diversitat cultural i lingüística en societats complexes, descentralització, reforma de les constitucions i els estats, autodeterminació, moviments nacionals i drets col·lectius, governança política i econòmica de governs sub-nacionals, resolució de conflictes i drets humans.

El 2007 el Parlament Europeu va reconèixer el CMC com una “Fundació Política Europea”, i com a plataforma per a noves idees. CMC treballa en estreta col·laboració amb les seves organitzacions membres (entre les quals hi ha la Fundació Josep Irla), i l’Aliança Lliure d’Europa –ALE-, de la qual és membre Esquerra Republicana.

La participació d’Esquerra Republicana es va centrar en el primer dia de la conferència que es va celebrar a la Universidade do Minho a Braga amb el títol: “Stateless Nations on the Verge of Political Independence: From Accomodation to Separation”. En aquest dia, es van tractar temes de tanta actualitat com quines son les possibles conseqüències del referèndum del Brexit tant pel Regne Unit en el seu conjunt, com per Escòcia i per Gal·les sigui quin sigui el resultats del mateix. La conclusió dels ponents britànics va ser que el sol fet d’organitzar el referèndum ja té conseqüències que sense dubte afectaran la futura organització política de les illes britàniques, ja que ja han provocat un debat sobre una major federalització de la Unió, per acomodar les diferències entre el suport a la UE entre Anglaterra, Gal·les i Escòcia, que tots els analistes ja donen per descomptat existiran. Fins i tot, el ponent de la Universitat d’Aberdeen va posar sobre la taula que pot arribar a ser més positiu per al procés de creació d’un nou estat d’Escòcia, l’escenari cada cop més probable que la victòria al referèndum a favor de que el Regne Unit es quedi a la UE sigui gràcies al suport a Escòcia, mentre que a Anglaterra guanyi per la mínima l’opció de sortir. En aquest cas, s’aixecarien multitud de veus a Anglaterra que Escòcia no els pot obligar a quedar-se a la UE obrint la porta a una nova oportunitat per Escòcia per constituir un estat propi.

Per altra banda, l’eurodiputat Josu Juaristi d’Euskal Herria Bildu, va incidir sobre la idea de que els processos d’emancipació nacional son perfectament legítims i va criticar durament a l’estat espanyol per haver dit durant tots els anys que ETA va estar activa, que en absència de violència l’estat estava disposat a parlar de tot; i arribat el moment demostra que no vol parlar de canviar res.  Va explicar que el seu objectiu prioritari actualment és obtenir un bon resultat a les futures eleccions basques per decidir com continua el seu procés per crear un estat lliure i sobirà, i que en qualsevol cas, seguiran molt de prop el procés català, esperant que sigui un triomf de la democràcia.

Finalment, Isidre Sala, president de la Comissió Sectorial d’Unió Europea i Política Internacional d’Esquerra Republicana va exposar l’estat del procés català als assistents fent èmfasi en la idea de que si la via catalana ha de ser tan creativa, es per què la via escocesa no es pot aplicar a l’estat espanyol. Per això l’actual govern –del qual en forma un paper destacat Esquerra Republicana- està portant a terme un full de ruta de 18 mesos que traslladarà el país d’una situació de post-autonomia a una de pre-independència. Davant de les preguntes del públic sobre quines eren les vies de solució davant d’una més que visible negativa del govern espanyol al diàleg, i a acceptar cap dels passos endavant que vagi donant el govern, la idea que es va transmetre al públic va ser molt clara. Si Catalunya -i en especial Esquerra Republicana- mai ha exigit la independència mentre érem una minoria de catalans els que li donàvem suport, ara que podem ser una majoria, no hi renunciarem només per què el govern espanyol ens digui que no hi cap a la Constitució del 1978, o que avui en dia és un objectiu sense sentit, ja que ja som en un mon interdependent. Efectivament, els catalans i les catalanes volem ser presents al món com a catalans/es i europeus/es, en una interdependència no només amb el nostre entorn proper –europeu i també ibèric- sinó global ja que tant com volem projectar la nostra cultura, economia i societat al món, també restem oberts a les influències que ens arriben des de l’exterior des d’aquests àmbits per continuar sent un país avançat, compromès amb la justícia global, i solidari amb l’assoliment dels reptes globals.

 
Isidre Sala i Queralt
President de la Comissió Sectorial d’Unió Europea i Política Internacional
Esquerra Republicana

Isidre Sala
Isidre Sala

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web