spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dilluns, 4 de juliol de 2016

Garantia Juvenil, encara hi som a temps

Des dels inicis de la crisi econòmica arreu d'Europa, ja fa més de vuit anys, l'atur juvenil ha estat una de les principals preocupacions tant dels governants com del conjunt de la ciutadania.

D'aquesta preocupació, en va néixer, a finals de l'any 2013, el programa de Garantia Juvenil amb l'objectiu de desenvolupar, en el conjunt dels Estats Membres, una política del mercat de treball que permetés que tots els joves menors de 25 anys rebessin una oferta de feina, formació o pràctiques en un termini de quatre mesos després de quedar-se a l'atur i d'acabar la seva educació formal.

A través del Fons Social Europeu i de la Youth Employment Initiative, la Comissió Europea va destinar 6.000 milions d'euros per desplegar la Garantia Juvenil fins al 2020. Aquests diners anaven acompanyats d'una sèrie de recomanacions que feien referència a l'heterogeneïtat del col·lectiu jove, a la necessitat de plans d'actuació individualitzats i a l'actuació ràpida per evitar que s’enquisti la taxa de joves que ni estudien ni treballen.

Més de dos anys després d'aquesta recomanació, els resultats que se n'han obtingut són encara molt minsos i es fa evident un cop més la incapacitat de la Unió Europea per gestionar de manera eficaç problemàtiques tan essencials per al seu futur com l'atur juvenil o la crisi dels refugiats.

La realitat és que, a nivell de gestió de la Comissió Europea, els 6.000 milions d'euros no han resultat suficients per solucionar un problema de tanta dimensió. Ja ho advertia la OIT a l'inici del programa, preveient que per aplicar correctament la Garantia Juvenil caldrien 21.000 milions d'euros. La Comissió tampoc no s'ha atrevit a anar més enllà amb l'avaluació de l’actuació dels Estats Membres ja que basa les seves recomanacions de millora únicament en els informes dels mateixos Estats sense tenir en compte cap altre font, ni tan sols les pròpies regions o les Comunitats Autònomes.

A Catalunya però, ens trobem amb una dificultat afegida per aplicar la Garantia Juvenil: la implementació que n'ha fet el govern espanyol. Aquest envaeix, una vegada més, les competències de la Generalitat amb la creació d'un registre únic d'inscripció tal i com denuncia el treball de Pardell i Cabassés. A aquest fet s'hi suma que el registre obligatori i les condicions per accedir-hi retarden els terminis establerts per a la Unió Europea –els quatre mesos ja esmentats– i allunyen certs joves del programa. A més a més, el pla de desplegament espanyol és tan detallat i acotat que deixa un marge de maniobra mínim al govern de la Generalitat i a la resta de Comunitats Autònomes, que són les que, d'acord amb les característiques de cada territori i de cada mercat de treball, tindrien més capacitat per adaptar les ofertes a les necessitats del seu jovent

Per obtenir els millors resultats possibles en la implementació de la Garantia Juvenil, la Generalitat ha intentat pal·liar aquestes deficiències contractant els impulsors de la Garantia Juvenil i habilitant oficines per facilitar la inscripció en el complicat registre i per guiar les persones joves interessades. En aquest sentit també s'ha reclamat al govern espanyol que millori el procés d'inscripció i que s'ampliïn els criteris per poder inscriure's a la Garantia Juvenil, per permetre que s'hi puguin acollir joves que treballen de manera precària, un dia a la setmana o molt poques hores.

Fins al 2020 tant la Comissió com el govern espanyol i la Generalitat encara tenen marge per millorar el programa de Garantia Juvenil i acabar per sempre amb les altes taxes d'atur juvenil que suposen un cost anual de l'1,2%  per a tota la Unió Europea. No sembla, però, que la solució hagi de ser nova, sinó la mateixa que caldria aplicar en la majoria de polítiques desenvolupades els darrers temps: més Europa (més finançament i una avaluació més acurada amb recomanacions vinculants als Estats Membres) i més autogovern per a Catalunya que veu limitada la seva actuació per la invasió de competències d’un govern espanyol que centralitza tant com pot.
 

Josep-Maria Terricabras
Diputat al Parlament Europeu
Esquerra Republicana

Josep Maria Terricabras
Josep Maria Terricabras

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web