spotify instagram youtube Twitter Facebook
Divendres, 14 de juny de 2013

"Ils ont dit: OUI!"

Després d'un llarg procés de tramitació i de les ja tradicionals al·legacions de la dreta (no importa de quin país sigui) al Constitucional, el passat 29 de maig de 2013 a Montpeller, en Bruno i en Vincent van dir "oui". El primer matrimoni gai a França. Un llarg camí per dos motius. D'un costat perquè a molts ens podia sorprendre que un país com França no tingués legislat aquest àmbit. I de l'altre, i més important, perquè mai ningú s'hauria imaginat una resposta tan reaccionària, contundent i fins i tot violenta a la proposta del president F. Hollande, que per cert, convé recordar que ha tingut el suport de tot l'arc parlamentari de partits d'esquerres, verds i fins i tot d'alguns vots aïllats des del centre i el mateix partit de Sarkozy, l'UMP. Una majoria absolutíssima!

Aquest procés ha tingut un doble resultat. El primer i més evident és la igualtat legal entre parelles homos i héteros. I el segon, per evidenciar que la foto que teníem tots a l'imaginari col·lectiu d'una França de "liberté, égalité et fraternité" és més aviat una il·lusió que una realitat. Que un país (sigui quin sigui) no és homogeni ja ho sabem. Que hi hauria oposició també ens ho esperàvem tots. Però on queda la França revolucionària i la França progre quan l'oposició a la igualtat arriba a la violència, detencions, i fins i tot pallisses i agressions a gais a París?. Però veure que la França que teníem al cap no és la real, és important en el sentit que ens permet fer aflorar una profunda hipocresia social. Molts haurien negat aquesta homofòbia social, estructural, agressiva i violenta que hem pogut veure. Desgraciadament ens ha sorprès a molts, molt més la dura i injustificable resposta conservadora, que l'avenç de drets que hem viscut.

Una hipocresia que no és exclusiva dels francesos, sinó que la podem trobar a totes les societats i que només emergeix quan forcem el debat per avançar cap a la igualtat i la justícia social. Justament per això no ens podem permetre el luxe d'abandonar la lluita. Justament per això hem de continuar avançant dotant-nos d'eines per tal de fer front a aquesta transfòbia i homofòbia social. Justament per això necessitem de les eines polítiques i legals perquè hi hagi una línia clara de lluita i de resposta a l'homo-transfòbia social. Justament per això és més necessari que mai que la proposta de llei contra la LGTBfòbia que les entitats i partits com ERC han impulsat i entrat al Parlament sigui una realitat. Les eines per lluitar contra l'homo-transfòbia han de ser clares i no es poden amagar, com vol fer-ho CiU, sota un paraigua on hi ha multitud d'altres lluites (totes elles justes). Hem de reclamar a CiU i al Govern que sigui valent, que superi les hipocresies socials, i que no amagui la LGTBfòbia. Perquè hem d'amagar que hi ha homofòbia i transfòbia a la nostra societat? De què té por CiU? Per què no vol donar la cara? Just al contrari, l'hem de visibilitzar i assenyalar per poder lluitar-hi en contra i construir a casa nostra una veritable societat basada en la "liberté, fraternité et égalité", una societat de justícia i igualtats, de drets i deures, una societat sense hipocresies.


Eugeni Villalbí.
Exresponsable del Programa LGTB de la Generalitat
Membre de la Coordinadora LGTB d’Esquerra Republicana

"Ils ont dit: OUI!"

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web