spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dimarts, 19 d'abril de 2016

Infància i adolescència en risc. Cap a on caminar?

L’últim informe d’Unicef “Equitat” dibuixa un panorama desolador per a la infància i l’adolescencia. Segons l’estudi, l’Estat espanyol és el que menys percentatge del PIB destina a les polítiques d’infància i adolescència. Tot això passa en un estat on la pobresa es concentra especialment en aquesta població. L’any 2008 la taxa de risc de pobresa entre els menors de 16 anys era del 17,6%. L’any 2014 la xifra es va incrementar fins al 28,8%, mentre que el mateix indicador se situava en un 20,9% per al conjunt de la població catalana. No només tenim a la infància i l’adolescència en una de les pitjors situacions socials d’Europa, sinó que políticament tenim una de les pitjors respostes per a revertir la situació.

La finalitat de les polítiques públiques

Quina ha de ser la orientació de les polítiques públiques per a la infància i l’adolescència? Caldria garantir que en la transició de l’infant cap a la vida adulta els condicionants culturals, econòmics i socials no siguin els que marquin el futur de la persona. La transició s’hauria de produir de tal manera que els factors d’origen afectin el mínim possible. Per exemple: imaginem un infant que neix en un barri desfavorit, amb uns pares sense estudis i sense una feina fixa, i que a més a més no es preocupen gaire del fill. I ara imaginem un altre infant que viu en un barri socioeconòmicament pròsper, en el sí d’una família amb bons ingressos, uns pares amb estudis, bones feines,  i que es preocupen per ell. Les polítiques públiques haurien d’intentar que les possibilitats de que tots dos infants tinguin una vida adulta pròspera i feliç siguin el més similars possibles. Actualment estem lluny d’aconseguir aquesta fita.

Atacar els factors que generen desigualtats

Per poder avançar en el repte que tenim davant nostre no només calen més recursos. Cal ser molt encertat en el disseny i planificació de les polítiques. Què diu l’evidència científica? Segons múltiples estudis realitzats en països desenvolupats, 4 grans factors són els que porten infants i joves a un futur de pobresa. La manca d’una xarxa de recolzament emocional i social, la no disposició d’un recolzament material suficient (recursos econòmics), la baixa capacitació cognitiva dels pares, i una taxa de risc de pobresa alta en el context vivencial de l’infant. Les polítiques públiques d’infància i adolescència han d’abordar aquests 4 factors que porten als nostres infants a una vida adulta d’exclusió social.

Millorar l’èxit educatiu, i per tant reduir l’abandonament escolar, ha de ser l’indicador clau a batre en els propers anys. Per què? Perquè és un indicador que ens prova que l’estructura pública no només està donant resposta als infants i adolescents amb risc més greu. Si millorem aquests indicadors, voldrà dir que realment estem revertint totes aquelles situacions que l’infant no ha escollit, però que el porten cap a un futur d’exclusió.

Per fer tot això possible doncs, cal convertir la política d’infància i adolescència en un pilar de l’estat de benestar. Creant serveis que donin una resposta efectiva a tot el territori no només per a la infància en risc més greu. Ha d’esdevenir una estructura que garanteixi que una gran majoria dels infants i adolescents fan una transició cap a la vida adulta independentment dels condicionants socioeconòmics que els envolten. Garantint un futur digne per als nostres infants: amb qualitat de vida i èxit educatiu.

Per més informació a: https://drive.google.com/file/d/0B0GZ2nm8QzQxTTJqbFBDM0t1cGs/view?pref=2&pli=1


Joan Cuevas
Assessor de l’Àrea d’Acció Social i Cultura de l’Ajuntament de Sabadell
Vocal de la sectorial de Benestar Social d'Esquerra Republicana

Joan Cuevas
Joan Cuevas

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web