spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dijous, 1 de juny de 2017

Jornada de Memòria a Tortosa

El dia 6 de maig va tenir lloc una altra jornada, aquesta vegada formativa, de la nostra sectorial de Memòria a Tortosa que duia per títol El deure d’actuar per la memòria i reparació. L’acte va començar a les 10 del matí a l’Escorxador (Museu de Tortosa) i va ser presentat per M. Jesús Vinya, presidenta de la Executiva Local d’ERC i regidora de Serveis Socials i Drets Civils de l’Ajuntament de Tortosa, estant conduït i moderat pel nostre vocal territorial i president de la sectorial de les terres de l’Ebre de Memòria i Reparació. Josep Rodríguez. La primera ens recorda que la zona ha estat un territori molt castigat, que porta el tema de memòria molt arrelat, arribant a un punt de ser “tabú” entre la seva població, i inclús a la normalització psicològica de la presència de la simbologia franquista entre la seva població.

Posteriorment pren la paraula Toni Bou, President de la Sectorial de Memòria i reparació d’ERC, que presenta la nostra sectorial.

A continuació, Josep Cruanyes, com a portaveu de la Comissió de la Dignitat, fa la seva exposició que porta per títol “què entenem per Memòria: recordar i actuar des de les institucions”.

En Pep ens explica els motius que han fet que considerem el tema de la memòria i la necessitat d’actuar des de tots els àmbits, conforme ja han expressat en els seus informes les Nacions Unides en la resolució 60147 en la que es destaca la importància de les polítiques de reparació.

La memòria entesa com quelcom que hem de plantejar i reclamar com a societat per ajudar a superar les situacions traumàtiques que experimenten les víctimes no culpables. Tanmateix es necessari per ajudar a donar visibilitat i coneixement respecte el que va succeir, donar suport a les víctimes i a les famílies promovent l’adopció de polítiques per a la reparació d’aquets fets traumàtics.

La memòria democràtica té dues vessants: la compensació i reparació de les víctimes i la consciència de la societat, per la qual cosa és fonamental reforçar el sentiment democràtic d’aquesta.

Es considera que el fet de que es mantinguin determinats elements o símbols, suposa no reparar la memòria de les víctimes.

Posteriorment passem a una taula rodona amb la participació de Sònia Torras, responsable de la Comissió de Relacions amb l'administració i la Justícia del Col·legi d'advocats de Barcelona i Núria Marín, regidora de l’Ajuntament de Lleida.

La primera en parla de la pervivència de la simbologia i el nomenclàtor significava una evidencia del poder que durant quaranta anys va perdurar i es va visualitzar amb forma de monuments, creus i làpides.

Després de la transició la tasca de la retirada d’aquests símbols s’ha fet molt poc a poc per manca de voluntat democràtica, ni tan sols la llei de memòria històrica de l’any 2007 va complir expectatives a pesar que demanava aquesta supressió. Degut a les reticències d’uns i que per als mes neutres ja formen part del paisatge quotidià, no s’ha pres seriosament la tasca de la Memòria.

A poc a poc es va visualitzant la necessitat de treure’ls però l’última responsabilitat recau en els ens locals, ja que a nivell estatal no s’hi destinen recursos.

Per part d’Europa es va instant als governs a actuar. A nivell de Catalunya hi ha voluntat de govern per treure’ls amb la resistència dels contraris que argumenten que es car i que no fan mal a ningú. Això provoca que les noves generacions no se’n assabenten del que en realitat va succeir, i és conseqüència de que no es va fer quant hauria estat el moment oportú.

La Núria enumera en clau lleidatana lo que va passar en tot el territori, es a dir les institucions van ser copades pels guanyadors dretans que s’han anat succeint, rebaixant el sentiment de catalanitat i sent protagonistes per acció o omissió quan es produïen afusellaments sense judici, camps de concentració i demés vexacions patides pels republicans. Com a testimoni han quedat els noms de carrers i símbols que fereixen la sensibilitat de molta gent.

El grup municipal d’ERC i la CUP han demanat formalment a l’alcalde la retirada de noms de carrers i plaques als edificis, i s’han trobat en la negativa de l’equip de govern i la oposició. No obstant per part de les JERC s’ha procedit a la retirada de plaques.

Per tant urgeix que una comissió d’experts faci un dictamen del que cal fer a cada cas i si s’escau emprendre un contenciós administratiu per fer complir la Llei de Memòria Històrica.

Després d’un recés per a un magnífic esmorzar vam continuar amb la jornada. Aquesta segona part fou encetada pel nostre Vicepresident i President del Banc de l’ADN, Roger Heredia, que va compartir taula amb Toni Bou, aquest cop parlant de la Querella Argentina.

En Roger manifesta la importància de la intervenció des de l’entorn municipal, encara que matisa que seria important un protocol que dotés d’eines els municipis.

En aquest sentit, destaca les iniciatives realitzades des de Terres de l’Ebre i planteja el fet de que ha de ser el territori el que prengui un lideratge en aquesta matèria a partir d’actuacions, concretant que en un àmbit com el territori on som, on es va experimentar l’impacte directe com front de guerra hi ha moltes iniciatives pendents de realitzar.

Indica, com ja s’ha expressat anteriorment, que la manca d’una transició democràtica que facilités una canvi ha permès que es mantinguin molts símbols al territori i fa esment d’ alguns casos.

Manifesta les diferents actuacions que s’estan realitzant, i fa referència a la labor que ha estat efectuada en l’àmbit del banc de l’ADN per tal de poder disposar de mostres que permetin la identificació de les persones amb vincle familiar directe i que arribi a la identificació dels desapareguts a partir de les restes que es localitzin.

Pren la paraula el nostre President, que parla de la situació actual de la Querella Argentina, fent ressò en la importància que els ajuntaments continuïn adherint-se a dita causa.

En aquest sentit, com a qüestió prèvia, es recorda que, a la justícia universal, el primer es interposar accions davant l’Estat en què s’ha comés delicte de lesa humanitat. Malgrat això, si no resulta possible perquè a Espanya la seva legislació ho impedeixen, cal anar a buscar la justícia en altre indret. Toni Bou informa que van ser uns ciutadans els qui van interposar la querella i que posteriorment s’hi han anat afegint altres parts com a acusacions.

Com a colofó de la jornada, en Pere Ferré i la Cinta Agné que centren el tema en el nomenclàtor i les iniciatives que s’estan portant al sud del Principat: canvi de noms als carrers d’Amposta, presentació de mocions per a la retirada de plaques franquistes als carrers de Móra d’Ebre, acte commemoratiu dels fets de la Fatarella, Revocació i retirada d’alcalde honorífic i perpetu a Franco als ajuntaments de Benissanet, Garcia, Ginestar, Flix, Miravet, Móra d’Ebre, Móra la Nova, la Palma d’Ebre, la Torre de l’Espanyol, l’Ametlla de Mar, el Perelló i Tortosa, xerrades sobre la identificació i genètica i el banc de l’ADN, mocions que s’han aprovat als ajuntaments de Tortosa, Gandesa i Xerta, per l’adhesió a la querella Argentina pels crims del franquisme, recuperació de trinxeres de la Guerra Civil a Xerta i diverses entitats dels pobles on van tenir lloc els episodis més cruents de la Batalla del Ebre tenen previst durant l’any 2018, la commemoració del 80è aniversari. Es faran recreacions de les maniobres republicanes durant la seva retirada i pas de l’Ebre, els bombardejos de Tortosa, Corbera d’Ebre i d’ altres.

Finalment es celebrarà un Congrés Científic a la URV.

La cloenda de la jornada la va fer en Lluís Salvadó, que va agrair la presència de la sectorial i la seva feina, així com la iniciativa de la Jornada, que posava en relleu mancances i progressos que anem fent en el tema que ens ocupa, buscar la veritat, per a tal de fer justícia i reparar les víctimes dels fets succeïts en aquest país en el període de guerra i fins a la fi de la dictadura.

Després d’un bon àpat al que vam ser convidats, vam fer una visita guiada per la Tortosa de la Guerra Civil, de la que destaquem un dels refugis on es va recrear per llums i so el que van viure les persones i criatures quan patien els bombardejos a la guerra. També vam anar a llocs actualment inexistents a causa dels atacs de l’aviació italiana, per acabar al pont del ferrocarril, actualment recuperat per a vianants.

En acabar i fent un balanç del dia, només queda informar-vos que 6 persones és van apuntar a la nostra sectorial, de les quals 5 són dones.

Des d’aquí volem agrair a totes les persones que van organitzar aquesta activitat, molt especialment a en Josep Rodríguez i al Pere Ferré, membres de la nostra sectorial, l’oportunitat de poder explicar el que fem com a sectorial, i expressar els nostres interessos i emocions que compartim amb tot el públic assistent.


Mati Duque
Secretària d’Organització de la sectorial de Memòria i Reparació
Esquerra Republicana

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Jornada de Memòria a Tortosa
Jornada de Memòria a Tortosa

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web