spotify instagram youtube Twitter Facebook
Divendres, 17 d'abril de 2015

La batalla contra el TTIP

El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió, conegut, per les seves sigles en anglès com a TTIP, és un dels grans cavalls de batalla al Parlament Europeu aquesta legislatura. Hi ha 3 aspectes bàsics que fan impossible estar d'acord amb el procés d'aprovació i el contingut d'aquest macro tractat comercial.

El primer aspecte, la transparència. És inacceptable que les negociacions siguin a porta tancada, dutes a terme per un equip de la Comissió Europea sense cap control parlamentari. La ciutadania no pot accedir-hi als documents, només els eurodiputats poden consultar alguns dels dossiers del TTIP. Per a fer-ho han de lliurar telèfon mòbil i bolígrafs i entrar a una sala segura, l'anomenada reading room, on, acompanyats d'un funcionari, signen un formulari que els obliga a no poder dir res sobre allò que allà llegeixin. Disposen només de dues hores i tenen un nombre limitat de temes per revisar.

En segon lloc, l'ISDS, el proposat mecanisme d'arbitratge inversor-Estat (inversor-state dispute settlement). Mitjançant la clàusula ISDS un inversor d'una empresa estrangera pot denunciar un Estat si considera que la seva regulació perjudica la seva inversió. Aquest tribunal d'arbitratge (de caràcter privat, amb les normes de la OMC) acaba sancionant l'Estat i pot arribar a forçar canvis regulatoris per la via jurisdiccional. Un exemple: gràcies a l'ISDS tabacaleres com Phillip Morris han denunciat i guanyat procediments d'arbitratge contra Austràlia, per raó de la publicitat institucional antitabac.
La bona notícia: més de 5 comissions parlamentàries del Parlament Europeu han votat ja en contra d'aquest tribunal d'arbitratge.

El tercer aspecte: els estàndards europeus. Un reconeixement mutu de les regulacions en matèria agrícola, industrial o fins i tot financera seria negatiu per a Europa i els Estats Units. Els estàndards de qualitat europeus, que prohibeixen aliments com la carn clorada o el blat modificat genèticament passarien a desaparèixer si entren productes nordamericans amb estàndards regulatoris menys exigents. El sector agrícola europeu és qui més pot perdre d'aquesta situació.

El Parlament Europeu i, sobretot, la ciutadania, podem frenar aquest tractat. Tal i com s'està negociant no fa servei a les persones ni a les petites i mitjanes empreses, incapaces de competir en un marc de lliure comerç on les multinacionals parteixen en clara situació d'avantatge.


Silvio Falcón
Comissió sectorial d'Unió Europea i Política Internacional

Silvio Falcón
Silvio Falcón

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web