spotify instagram youtube Twitter Facebook
Divendres, 17 de gener de 2014

La pèrdua d'un referent

L’any 2013 s’ha tancat amb una mala noticia, com és l’autodissolució de la Coordinadora LGTB de Catalunya, una de les entitats de referència del moviment LGTB del nostre país, amb més de 26 anys de trajectòria. Aquest fet es deu principalment a la manca de finançament del seu principal servei, el telèfon 900 rosa, que des de fa 2 anys ha quedat exclòs de les subvencions atorgades pel Plan Nacional del Sida. El que ha passat amb la Coordinadora es podria fer extensiu a moltes altres entitats LGTB i de lluita contra la Sida, que viuen moments d’incertesa i dificultats degut a les retallades pressupostàries i al maltracte que el govern del Partit Popular dispensa a les entitats catalanes.

La Coordinadora LGTB de Catalunya es va fundar a finals de 1986. La irrupció de la pandèmia de la Sida pocs anys després va fer que de seguida comencés a treballar en l’àmbit de la prevenció d’aquesta malaltia a través de diverses campanyes, accions i serveis. També la voluntat d’incidir políticament va fer que impulsés iniciatives com el “Vota rosa”, destinada a enfortir el compromís dels partits polítics amb les demandes del col·lectiu LGTB i que liderés, conjuntament amb altres entitats, moltes de les reivindicacions històriques del col·lectiu. Des de 1991, la Coordinadora prestava un dels seus serveis més emblemàtics, el “telèfon 900rosa”, destinat a l’atenció i al suport a les persones LGTB i amb VIH. Un servei que sempre s’ha dut a terme gràcies a la tasca de centenars de voluntaris i voluntàries.

En l’àmbit LGTB, entitats com la Coordinadora han tingut un paper cabdal. Va ser el teixit associatiu qui durant molts anys va lluitar -gairebé en solitari- contra la discriminació i la invisibilitat que patia el col·lectiu. I també qui va oferir serveis quan moltes institucions públiques tancaven els ulls davant de determinades realitats, com per exemple la Sida. Amb la seva desaparició s’afebleix el col·lectiu LGTB i s’apaga una veu crítica, sempre necessària, en una societat viva i democràtica com la que volem per al nostre país. Cal per tant, una profunda reflexió sobre el model i el paper de les entitats en un context social, polític i econòmic sens dubte canviant. Però també cal que des de les institucions públiques es posin les eines necessàries per garantir el funcionament diari i la viabilitat futura de les entitats.

Catalunya és avui un país millor gràcies a la tasca que han realitzat els centenars de voluntaris que han treballat des de la Coordinadora els darrers 26 anys. És per tant el nostre deure reconèixer la feina feta i treballar per enfortir el teixit social i associatiu de Catalunya amb l’objectiu de construir una societat més forta i cohesionada.


Xavier Florensa
Coordinador LGTB

Cas Benítez: calen respostes
Cas Benítez: calen respostes

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web