spotify instagram youtube Twitter Facebook
Divendres, 8 de març de 2013

La pervivència de (l’espècie) l’homofòbia

“Si ens oposem al matrimoni entre persones del mateix sexe, no podem utilitzar arguments confessionals. Existeixen arguments racionals que diuen que aquests matrimonis no han de tenir la mateixa protecció per part dels poders públics que el matrimoni natural. La pervivència de l’espècie, per exemple, no estaria garantida.”
Amb aquestes paraules es va despatxar fa uns dies el Ministre de l’Interior, Jorge Fernández-Díaz, en un col·loqui sobre religió i espai públic organitzat per l’ambaixada espanyola al Vaticà.

A banda de la perplexitat que provoca que algú faci declaracions d’aquest tipus davant d’un auditori que no es caracteritza precisament per afavorir la pervivència de l’espècie, un no pot evitar sentir vergonya i indignació davant d’uns arguments clarament homòfobs, discriminatoris i caducs.

Malgrat que les seves posicions ultraconservadores són conegudes per tothom, és intolerable que algú que parla des d’un càrrec institucional ho faci des de posicions tan extremes i allunyades de la realitat social i legal actual, utilitzi termes com “matrimoni natural” i intenti vincular un procés biològic, com és el de la reproducció, amb una institució social com el matrimoni (que per cert, tampoc és patrimoni exclusiu de l’església catòlica).

Durant aquests dies hem vist com alguns dirigents del PP han sortit al pas d’aquest incident intentant desvincular aquestes opinions de la línia del govern i argumentant que el ministre les havia fet a títol personal.

Que no intentin enganyar-nos... Les opinions que expressa un membre del govern espanyol són indestriables del càrrec que ostenta, i més quan ell va acudir a aquest acte en tant que Ministre de l’Interior (tal i com ho demostra la notícia penjada a la web del seu ministeri).

Així doncs, el mínim que s’hauria de demanar al senyor Fernández-Díaz és una disculpa pública pel fet d’haver menyspreat la dignitat i els drets de milers de ciutadans dels Països Catalans i de la resta de l’Estat. Però el següent que hauria de fer un govern com el del PP, que s’omple la boca amb la defensa de la legalitat vigent i converteix en dogmes de fe les sentències del TC, és cessar-lo.

Si no ho fa, voldrà dir que tolera que els seus ministres posin en dubte una sèrie de drets assolits democràticament –que fins i tot han passat el tortuós sedàs constitucional- a través d’arguments intolerants i retrògads.

Fets com aquest, ens han de fer prendre consciència del llarg camí que encara hem de recórrer fins a assolir la plena igualtat social. I sobretot de la necessitat de disposar de lleis que ens ajudin a avançar cap a l’erradicació d’una homofòbia que encara és molt present a la societat i pel que es veu, també dins del govern espanyol.


Xavier Florensa
Coordinador de Polítiques LGTB
Esquerra Republicana

Cas Benítez: calen respostes
Cas Benítez: calen respostes

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web