spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dilluns, 9 de març de 2015

L’empitjorament de la cobertura per desocupació condemna a la pobresa extrema

L’embat de la crisi contra l’ocupació ha anat acompanyada d’una reducció progressiva de la protecció social en les situacions de desocupació. Contradictori i paradoxal, però quan més es necessitava de les polítiques actives i passives per refer la malmesa capacitat de subsistència de les classes populars, més s’ha escurçat l’estat del benestar en aquesta vessant. Les polítiques actives amb reiterades retallades de les dotacions pressupostàries destinades a la formació i transició professional dels milions d’aturats. Les polítiques passives, amb la reducció de l’ import de les prestacions, i com a conseqüència de les primeres, i per la demora en la reincorporació al mercat de treball, per la condemna de milions de persones a restar a l’atur més enllà de la durada màxima de les prestacions i subsidis d’atur, tots ells de caire temporal.

De fet en algun moment ha semblat que aquest contrasentit adquiria tot el sentit polític pel Partit Popular, aplicant aquella màxima sovint estesa en les teories neoliberals de que la millor política contra l’atur és la persecució de l’aturat i la reducció de les proteccions socials als aturats. Contundent, però teoria que podria prendre consistència quan hom analitza la realitat del que succeït els darrers anys. De fet, el propi Rajoy, quan va defensar la darrera reducció de les prestacions per desocupació va afirmar que es feia “per animar a la cerca activa de feina als aturats”. Tota una declaració d’intencions.

Algunes dades ens demostren però, més enllà d’aquesta tesi, el progressiu empitjorament de la protecció per desocupació. Hi ha diferents indicadors per avaluar-ho. Per una banda, els indicadors qualitatius de la protecció, i que tenen a veure amb el percentatge de protecció contributiva (les prestacions per atur) versus la protecció assistencial (els subsidis per desocupació). Aquests indicadors han passat d’una taxa de qualitat de la protecció del 57,15 % a l’estiu del 2011, a una minsa taxa del 46,87 % a gener del 2015. Dit d’altra forma, cada vegada hi ha més persones en atur que han esgotat la prestació contributiva i han de sobreviure amb els subsidis, que per altra banda, són prestacions de baixa quantia. Aquesta dada ens demostra que les persones que cauen al pou de l’atur, s’hi passen molt de temps, i que per altra banda, hi ha poca regeneració dels afectats per atur, i que per tant, afecta per desigual a les persones.

Tenim altres indicadors, com la mitjana de prestació contributiva per desocupació. Mentre que a Catalunya es situava al gener de 2013 en 914,50 euros mensuals, a gener de 2015 s’ha situat en 858,40 euros. Hi he triat deliberadament una dada de 2013 perquè ja era un moment on s’aplicava la prestació per atur reduïda per la darrera reforma en les quanties que es va aplicar a l’any 2012. La reducció progressiva posa de manifest que la reducció de salaris generalitzada ja ha quallat en aquestes prestacions amb base de càlcul a curt termini.

Per últim, tenim una dada prou aclaridora del drama social que acompanya a l’atur, i és que quan quadrem dades d’aturats reals segons l’enquesta trimestral de l’Enquesta de Població Activa amb les dades de prestacions registrades que pública mensualment el Servicio Público de Empleo ens adonem de fins a on la desprotecció condemna a milers i milers de persones. La darrera dada després de la publicació de l’atur registrat a febrer de 2015 ens diu que de les 756.500 persones desocupades a Catalunya segons l’EPA, tant sols 343.155, perceben algun tipus de prestació o ajut econòmic per desocupació, és a dir, només el 45,36 %.

Aquesta taxa de cobertura social ens obra una realitat certament frapant, atès que posa de manifest que hi ha milers de persones en una situació d’extrema necessitat. Segurament les xarxes familiars ajuden a mantenir la pau social necessària. En tot cas, aquestes dades al voltant de la qualitat i baixa taxa de cobertura de les polítiques passives per desocupació, trenquen del tot el mite de que l’excessiva generositat de les prestacions per desocupació són les culpables de les altíssimes taxes d’atur que té Espanya. Tal vegada sigui més cert el rànquing que feia públic Bloomberg aquesta setmana que afirmava que Espanya és el 6è país amb més misèria (i per derivació, més miserable) del món.


Josep Ginesta
President de la comissió sectorial de Treball
Esquerra Republicana

A Madrid volen resoldre l’atur amb mesures “burocràtiques”
A Madrid volen resoldre l’atur amb mesures “burocràtiques”

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web