spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dimarts, 19 d'abril de 2016

L'Estat (català) de la cooperació en salut

El gener d'enguany es posaren en marxa els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible en el context de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible acordada solemnement per l'ONU el setembre de l'any passat. Aquests 17 objectius vénen a substituir els 8 Objectius del Mil·lenni aprovats també per la mateixa ONU 15 anys abans que, si bé en la seva majoria són encara lluny d'assolir-se, no deixaven de constituir una bona guia per avançar cap al bé comú en un món globalitzat. La mala notícia és que les resolucions i els acords de l'ONU no tenen cap efecte vinculant per als estats que en formen part. Així, si tenim present l'actual crisi humanitària derivada de la situació dels refugiats sirians, podem afirmar que quasi la totalitat dels 8 objectius antics i dels 17 actuals han estat olímpicament vulnerats. I no passa res. Ni passarà.

De què serveix, doncs, l'ONU? Què se'n treu d'emmagatzemar les bones intencions en un edifici mancat de corbes quan, a l'hora de la veritat, els estats que el mantenen no l'usen ni tan sols de confessionari? Cal que aspirem a que la bandera de la futura República Catalana onegi enmig d'aquest festival multicolor de l'aparença? Doncs, malgrat el que hem exposat, la nostra resposta a la darrera pregunta ha de ser que sí, que hi hem d'aspirar. I no només perquè això comporta el reconeixement internacional simbòlic i efectiu de la nostra condició d'estat. També per això, però no només per això. Expliquem-nos.


L'ONU és un organisme internacional que compta amb diferents agències, una de les quals és l'OMS. I l'OMS, amb totes les seves mancances, és la xarxa d'acció i informació més fiable pel que fa a la Salut Global. En la nostra qualitat de professionals de la salut i, encara més, considerant el nostre interès en la Cooperació i la Solidaritat, l'accés de ple dret als recursos de l'OMS és fonamental. Posarem un exemple que ens sembla significatiu: gràcies als sistemes d'informació de l'OMS sabem que la mortalitat materna al conjunt del món s'ha reduït un 44% en els darrers 25 anys. Així, mentre que a Europa la mortalitat per aquesta causa s'ha quasi estabilitzat (actualment és de 16 morts per cada 100.000 nascuts vius), a l'Àfrica s'ha passat de 965 morts per 100.000 nascuts vius el 1990 a 542 el 2015.

Potser és per aquest motiu que un dels 8 objectius del 2000 (millorar la salut materna) ja no apareix entre les 17 prioritats de l'Agenda 2030. També gràcies a l'OMS, però, sabem que hi ha països que no han seguit la tendència enunciada; Sierra Leone, per exemple, pateix una mortalitat materna de 1.360 morts per cada 100.000 nascuts vius, la més alta del món. I posem l'exemple de Sierra Leone perquè Catalunya hi ha estat històricament vinculada en el camp de la salut, perquè fins i tot L'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona hi té un hospital agermanat. I no en tenim cap dubte: tenir veu pròpia en una institució com l'OMS permetria que Catalunya afrontés amb més recursos i més probabilitats d'èxit una cooperació en salut per reduir la mortalitat materna en un país amb el qual ja hem començat a ser solidaris sense disposar de les eines d'un estat...


L'acció exterior davant crisis humanitàries com la dels refugiats sirians, la cooperació en salut a Sierra Leone i tot el que hi vulgueu afegir. Perquè, naturalment, aspirem a tenir estat per fer un país millor però, ambiciosos com som, també hi aspirem per ajudar a fer un món millor.


Jordi Amat i Rico
Vocalia de Cooperació de la sectorial de Salut
Esquerra Republicana

Jordi Amat
Jordi Amat

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web