spotify instagram youtube Twitter Facebook
Divendres, 27 de desembre de 2013

L’extrema dreta invalida les urnes i posa en perill la pau a Colòmbia

La ciutat de Bogotà s’ha convertit d’uns anys ençà en el contrapoder polític de la presidència de la República de Colòmbia, en mans de la dreta des de temps immemorials. Això és així des de 1997 quan els candidats independents Antanas Mokus i Enrique Peñalosa van guanyar les eleccions municipals i, especialment, a partir de 2004 quan l’esquerra comença a guanyar a Bogotà amb Lucho Garzón, Samuel Moreno i Gustavo Petro. I des d’aleshores l’alcaldia de Bogotà esdevindria la plataforma des d’on es dissenyarien les polítiques públiques alternatives a les de l'Estat.

Però la situació política colombiana a va canviar el 2012, quan el Govern encapçalat pel president Santos trencava amb la política amb el seu antecessor, Álvaro Uribe, i iniciava els diàlegs de l'Havana amb les FARC. Uns diàlegs que generarien moltes expectatives entre una ciutadania que demanava superar el llast de violència i injustícia que ha deixat el conflicte armat i que respectés els drets humans de tota la població. No en va, Colòmbia és el país amb més desplaçats interns del món, l’únic del continent americà amb un conflicte armat obert.

Un dels temes centrals d’aquests diàlegs ha estat l'espinós punt de la participació política de la guerrilla, un cop aquesta deixi les armes. Allò important d’aquest punt, que és el segon d'una agenda de sis, és que les parts posaven sobre la taula un eventual escenari de postconflicte en el qual l'Estat colombià havia de garantir que la guerrilla i l'oposició poguessin exercir lliurement la política. Un avanç transcendental per a un país que porta 50 anys de conflicte armat intern.

Enmig d’aquesta situació, la setmana passada el Procurador General de Colòmbia, Alejandro Ordóñez, destituïa i inhabilitava per 15 anys a l’Alclde de Bogotà, Gustavo Petro, no per corrupció sinó per haver retornat al sector públic la gestió dels residus urbans. Aquest mateix procurador mesos enrere havia qüestionat el procés de pau encapçalat pel president Santos, fent gestions davant el Tribunal Penal Internacional de la Haia perquè aquest intervingués en el procés de pau en cas que els acords entre el Govern i les FARC comportessin la impunitat dels guerrillers, per garantir un càstig exemplar. I a aquest fet cal afegir-li que la Registraduría de Colòmbia convocarà un referèndum revocatori del mandat de Petro en un termini de dos mesos gràcies a les signatures que ho avalen recollides un diputat de la dreta colombiana. Un veritable entrepà per acabar amb un alcalde que emergeix com qui pot liderar l'esquerra colombiana.

La reacció de la ciutadania de Bogotà no es va fer esperar, i la població va sortir en massa durant cinc dies seguits omplint la Plaça Bolívar amb més de 60.000 persones en suport a l’alcalde de Bogotà i demanant la revocació de la sentència del Procurador. Val a dir que el Procurador s’havia donat a conèixer per les seves postures ultraconservadores i reaccionaries en política i religió, i que des de la seva talaia ja ha sancionat 828 alcaldes, 622 regidors i 49 governadors. El fet que la constitució Colombiana permeti que un funcionari designat pel Congrés pugui destituir qui ha estat triat pel vot popular és contrari als tractats internacionals. Així ho ha dit la Cort Interamericana de Drets Humans, qui estudia demanar mesures cautelars contra la sentència de destitució i inhabilitació a Petro.

Però el punt que genera més dubte de tota l’actuació és quin missatge s’està donant als participants del procés de pau que s’està gestionant des de l’Havana. Cal dir que l’alcalde Petro, del Movimiento Progresistas, excandidat del Polo Democrático Alternativo, fou membre de l’antiga guerrilla del M19, i després de signar la pau, fou un dels desmobilitzats que fundaria el partit polític Aliança Democràtica M-19, moviment que aconsegueix un considerable suport popular i que ajuda a redactar la Constitució de 1991.

Amb aquests antecedents, i veient com un Procurador ultradretà és capaç de fer fora de la política per raons ideològiques un dels exguerrillers que va abandonar les armes i signar la pau per poder transformar el país des de les institucions, com han de llegir les FARC el missatge? A qui creure? Als negociadors que en nom del govern de Colòmbia proposen un acord de pau que implica participació política, o a un Procurador ultra que utilitza els mecanismes que li dona la llei per expulsar de la política qui no pensa com ell?

Avui Colòmbia viu dos dilemes que ens són ben propers: es pot esgrimir la constitució per invalidar per raons ideològiques el vot dels ciutadans de Bogotà? Es pot esgrimir la constitució per posar en perill el procés de pau amb les FARC que es negocia a l’Havana? Canvieu Bogotà per Catalunya, les FARC per ETA, i el Procurador Ordóñez per Rajoy. No cal dir res més.


David Minoves
Secretari de la sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat

L’extrema dreta invalida les urnes i posa en perill la pau a Colòmbia
L’extrema dreta invalida les urnes i posa en perill la pau a Colòmbia

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web