spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dimarts, 17 de febrer de 2015

L’impacte de la crisi des d’una perspectiva de gènere

Han augmentat les agressions per violència masclista des de l’inici de la crisi? Quin és l’impacte concret sobre les condicions de les dones en el mercat de treball?

Per donar-hi resposta, la Facultat de dret d’ESADE va organitzar, per primera vegada, una jornada de treball que incorporava la perspectiva de gènere, gràcies al compromís de l’Esther Giménez-Salinas i l’Esther Sànchez.

Crisi i oportunitats, una perspectiva de gènere va analitzar l’impacte de la crisi en les dones en la violència masclista i el mercat de treball conjuntament amb alguns dels actors que intervenen en les polítiques de dones des de l’àmbit polític, institucional, jurídic, acadèmic, laboral o social.

A més de l’Esther Giménez-Salinas i l’Esther Sànchez, hi van participar Cristina Manresa (Cos de Mossos d’Esquadra), Vicente Garrido (Universitat de València), el magistrat Joan Agustí i Carolina Gala (Universitat Autònoma de Barcelona).

Menys trucades, menys agressions?

En l’àmbit de la violència masclista les trucades a la línia d’atenció 900 900 120 han baixat any rere any des de l’any 2008, passant de les 12.357 a les 9.267 de l’any 2014. Si bé les víctimes mortals han passat de 9 l’any 2008 a 7 l’any 2014, 2012 va ser l’any més mortífer, amb 15 dones mortes a mans de les seves parelles o exparelles. Només la meitat o menys de la meitat havien presentat denúncia prèvia.

La reducció de trucades, denúncies i morts és una conseqüència directa de l’aprovació de la Llei 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere i de La Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista? Per què es continuen produint situacions de violència?

Diversos assistents van coincidir en dues idees clau per entendre aquest fenomen:
1. La violència masclista és l’expressió de les relacions de poder del patriarcat. Els canvis sobre el marc mental que l’acompanya operen en el que Braudel anomena “llarga durada”, que afecta les grans estructures i que, per tant, requereixen d’un espai temporal més ampli perquè siguin possibles.

2. El dramàtic augment de l’atur ha portat moltes dones a posposar el seu projecte de separació dels agressors.

L’atur és la principal causa de feminització de la pobresa?

S’ha repetit sovint que, des de l’any 2007, s’han agreujat les condicions que evidencien la feminització de la pobresa. La taxa d’atur és un dels aspectes a tenir en compte, però se’n van tractar més:

1. La legislació per sí sola no genera el canvi estructural necessari per canviar les modalitats de contractació, la discriminació salarial per raó de sexe, per incorporar a les noves masculinitats les tasques de cura o per resituar el focus de la intervenció pública en aquest àmbit.

2. La taxa d’activitat de les dones a Catalunya és, en els darrers anys, d’entre 10 i 20 punts inferior a la dels homes. Aquesta diferència no és només fruit d’una discriminació per raó de sexe, sinó d’una discriminació per raó de gènere, en ser les dones les potencials cuidadores (de descendents i d’ascendents).

3. El sistema contributiu té un enorme impacte en la vida de les dones, ja que la percepció de les pensions està directament relacionada amb més aportació durant més temps al sistema. I, precisament, les condicions de la vida activa de les dones assumint les tasques de cura, genera enormes diferències entre homes i dones.

Es va tornar a fer evident, doncs, la necessitat de situar al bell mig del debat sobre la construcció d’un #noupaís i de la gestió pública la superació del sistema de relacions que impedeix que les dones siguem agents actives de les nostres vides, tant pel que fa al trencament de les violències masclistes com de les condicions en el mercat de treball formal o no formal.

Meritxell Benedí
Membre de l'Executiva de Dones
@meritxellbenedi

Mertixell Benedí
Mertixell Benedí

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web