spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dimecres, 27 d'abril de 2016

No en el meu nom

Qui, veient les imatges de gent gran amb els peus mig descalços i completament enfonsats en el fang caminant pels camps de refugiats abnegats d'aigua, no ha sentit una desolació immensa; qui, veient les imatges de famílies senceres creuant un riu gelat per entrar a Macedònia, no ha sentit una ràbia i impotència infinites; a qui, recordant la imatge de l'Aylan i pensant en els centenars més que cada dia deixen la vida al mar, no se li ha esquinçat l'ànima; qui, veient la feina dedicada i incansable que realitzen els voluntaris de Proactiva Open Arms a les platges de Lesbos, no se li han quedat les paraules d'agraïment ofegades a la gola, incapaces de sortir, insuficients.

UErgonya, indecència, hipocresia, genocidi passiu...

Aquestes són unes de les hores més baixes que ens està tocant viure com a europeus. Sens dubte estem assistint impotents a la crisi humanitària, però també de valors més gran a la que ha fet front el continent europeu des de la Segona Guerra Mundial. Superior inclús a la vergonyant passivitat europea enfront al genocidi bosnià.

Però estaríem cometent un error imperdonable si ens equivoquéssim a l'hora d'assenyalar els veritables responsables del desastre. Fa dies, setmanes que llegeixo pels mitjans de comunicació i les xarxes socials frases de condemna a la Unió Europea. Crec que és un error. Els autèntics responsables de la vil i pèssima gestió de la crisi dels refugiats, els responsables del tancament de les fronteres, els qui van arribar el passat 18 de març a un acord absolutament mesquí - que ja s'està aplicant des del passat dia 20 de març- amb Turquia van ser els 28 caps d'Estat i de Govern dels Estats Membres de la Unió Europea. No pas la "Unió Europea". Identificar bé el responsable és essencial a l'hora de bastir una estratègia guanyadora i eficaç per lluitar i canviar la situació actual. Cada vegada que llegeixo una crítica aferrissada contra la UE m'imagino la senyora Le Pen, el senyor Farage, la senyora Petry somrient i fregant-se les mans. Culpant a la UE i no als Estats membres contribuïm a deixar ben abonat el terreny perquè el populisme i l'extrema dreta sembrin el seu discurs xenòfob i feixista.

Jo sóc europeista i crec que la solució a la crisi actual - que ja ve de lluny - passa necessàriament per tenir més i millor Europa, no pas per tenir-ne menys. També és cert que sóc una europeista decebuda ara mateix. Aquesta no és en absolut la meva Unió Europea. Vaig ser membre d'una llista electoral que es va presentar a les darreres eleccions al Parlament Europeu denunciant l'actual deriva neo-capitalista de la UE, exigint que el projecte europeu posés per davant les persones que els capitals, apostant per un retorn als valors i principis fundacionals de la UE, units en la diversitat, la lluita per la pau, la solidaritat i la igualtat. Per aquesta UE sí que val la pena lluitar i és important que la defensem de l'horror, de la instrumentalització nacional i de l'egoisme estatal.

I no ho oblidem. Som els ciutadans i ciutadanes dels respectius estats membres qui triem els nostres líders i governants. Per tant tots i cadascun de nosaltres som responsables de les decisions que aquestes 28 persones estan prenent en el nostre nom. Enfront d'una Europa dels Estats que dóna l'esquena a la dignitat humana, construïm una Europa de la gent des de baix, poble ajudant poble, viles i ciutats donant refugi, una Europa política, activa, afectiva i efectiva.


Elisabet Nebreda
Vocal de la sectorial d'Unió Europea i Política Inernacional

Elisabet Nebreda
Elisabet Nebreda

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web