spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dimecres, 26 d'abril de 2017

"No renunciarem al nostre dret a la Democràcia": traducció del reportatge sobre el Procés que ha publicat el diari FAZ d'Alemanya

El prestigiós diari FAZ, un dels més importants creadors d’opinió a Alemanya, ha publicat un reportatge sobre el procés independentista. 

'Auf Konfrontazionskurs' [Cap a la confrontació] 
 
 Aquesta és la traducció de l'article:
 
 A l’abril a l’Oriol Junqueras no hi ha qui el pari. En pocs minuts passa de parlar dels cristians a la mística dels jueus, per acabar parlant dels agnòstics. Com a vicepresident del govern català és de tot menys un professor d’història desconeixedor del món. “No tenim cap por”, diu el president d’ERC. “Vol Espanya prohibir el govern i el parlament català? Ens prohibiran l’exercici dels nostre càrrecs o ens tancaran a la presó? Diu el polític barbut que normalment porta el coll de la seva camisa descordada i sense corbata.
 
Junqueras vol saber al juny la data pel Referèndum sobre la independència de Catalunya. Aquest hauria de tenir lloc, com a molt tard, al setembre. Però el govern central de Madrid fa tot el possible per parar als separatistes catalans. El gran projecte de tenir un estat propi està amenaçat de quedar aturat enmig d’una picabaralla jurídica. A poc a poc el temps s’acaba. Una simple firma pot tenir conseqüències dràstiques. A principis d’abril el Tribunal Constitucional va amenaçar als polítics catalans amb conseqüències penals si preparaven el referèndum.
 
A la Sentència, els jutges van declarar invàlides les partides del nou pressupost català que feien referència al referèndum. Al govern es va desencadenar un fort debat sobre qui havia d’encarregar les urnes. Abans d’això, ja havien hagut de fer marxa enrere empreses d’impressió i d’altres empreses que havien de proporcionar tant els documents de les eleccions com el programari necessaris. La Hisenda espanyola els havia demanat informació sobre les relacions entre aquestes empreses i el govern català.
 
“Nosaltres no renunciaríem al nostre dret a la Democràcia”, diu Junqueras. No obstant, al mateix temps s’han pres mesures preventives a Barcelona. D’ara endavant, Junqueras i el President Puigdemont firmaran totes les decisions, ordenances i contractes que tinguin a veure amb el Referèndum conjuntament. Només la convocatòria serà firmada pels 14 membres del govern. A Barcelona esperen que el govern de Madrid no deixi escalar el conflicte judicial, el que provocaria que en poques setmanes no hi hagués dirigents a Catalunya. Tanmateix i pel cas que els parlamentaris catalans no poguessin seguir fent ús dels seus càrrecs, s’està treballant amb un pla d’emergència. Arribat el cas, una assemblea conformada per tots els càrrecs escollits electoralment, prendria les decisions. En total serien uns quants més de 9.000, entre els quals també hi ha representants del món municipal.
 
A quatre catalans ja els hi ha estat prohibit l’exercici de càrrecs públics pels jutjats. Un diputat del congrés dels diputats, 2 membres de l’anterior govern català i Artur Mas, antecessor de Puigdemont, com a president de la Generalitat. Tots ells han estat condemnats per haver preparat la consulta popular no vinculant del novembre de 2014, la qual havia estat prohibida pel Tribunal Constitucional. El president Mas va traslladar el seu despatx del palau de la Generalitat, al barri gòtic, al Palau Robert, un edifici neoclàssic, en què també hi té la seu Turisme. Ell no es dóna per vençut, i en cas necessari està disposat fins i tot a anar davant del tribunal europeu de drets humans a Estrasburg. Els seus advocats acaben d’interposar el recurs, però la resolució d’aquest pot trigar més que els dos anys de prohibició d’exercir càrrecs polítics. Mas no dissimula com de difícil se li fa la prohibició a la qu va ser condemnat al març. “És una lluita de David contra Goliat”, afirma Mas, de 61 anys. Per a ell, David és “la democràcia de baix cap a dalt”; Goliat l’estat espanyol, que no vol canviar res. Ell creu que a aquells que donen suport a David ja no se’ls pot parar: “Nosaltres serem cada cop més forts”, diu Mas, qui a les seves targetes de visita encara hi consta 129é president de la Generalitat. Per a molts catalans la història de la seva democràcia comença l’any 1359, amb la presa de possessió del càrrec del que va ser el primer president de la Generalitat, així és diu el govern català. Si mirem enrere, la biografia política de Mas és similar a la de molts catalans. Primer va lluitar per a més drets autonòmics dins l’estat espanyol. Després de 7 anys de negociacions va fracassar el nou estatut d’autonomia davant del Tribunal Constitucional, tot hi haver estat aprovat per ambdós parlaments i firmat pel rei. Posteriorment, Madrid es va negar fins i tot a parlar d’un sistema de compensació financera més just. Mas, i cada cop més catalans, s’han anat fent independentistes. Tot i que des de ja fa anys regna el silenci, volen els successors de Mas donar-se encara 2 mesos més de temps per arribar a un pacte amb Madrid. Oriol Junqueras no té però gaires esperances que ambdues parts puguin posar-se d’acord per a fer un Referèndum pactat – com el que va ser possible entre els escocesos i el govern de Londres. “Se sap que parlo amb tothom, però el resultat fins ara ha estat nul. Des de Madrid no estan interessats en dialogar de veritat”, es queixa en Junqueras.
 
Al conflicte català l’espera un calorós estiu. El president espanyol Mariano Rajoy ofereix des de fa mesos als catalans, voler parlar de tot –de tot menys de Referèndum i la seva independència. Això és segons el govern de Madrid impossible, atès que la Constitució democràtica no permet aquest tipus de consulta: Per tal de que això sigui així, primer haurien de canviar tots els espanyols la seva constitució, i els catalans convèncer als 40 milions restants d’espanyols, que volen fer un Referèndum sobre la independència – el que per al moment seria una fita sense perspectiva d’èxit. Atès que ni al congrés, ni al parlament català hi tenen majoria.
 
Rajoy posa de relleu que ell no pot fer res més que no impliqui el respecte a la llei. La justícia va contra els separatistes, mentre el govern central prova de convèncer als 7,5 milions de catalans, que a ells els hi anirà millor dins d’Espanya. Mai abans havien viatjat tant els ministres de Madrid a Barcelona, on Rajoy va anunciar fa poc que l’Estat invertiria 4 milions d’euros en infraestructures en els propers anys. Pocs dies després, el seu ministre de finances va presentar el pressupost per al 2017, i els catalans van veure esfumats els diners de les promeses inversions. En comptes d’aquests diners, els catalans van veure que Madrid invertirà a Catalunya encara menys del que va invertir-hi al 2016. Per a molts catalans això va ser una prova més de com de poc s’interessen per a ells i com Madrid pot creure que podran fer-los canviar d’opinió amb aquest tipus de promeses buides. Els habitants de la econòmicament forta regió se senten utilitzats per part del govern central. Perquè només una petita part dels elevats impostos que paguen acaben repercutint-los positivament: Catalunya representa una sisena part del total de la població espanyola, però aporta, no obstant, una cinquena part al seu PIB. Els llargs anys de conflicte han cansat a molts catalans, però no els han estovat. La posició intransigent del govern a Espanyol ha estat oli en un llum per als separatistes: Els tribunals prohibeixen lleis del parlament català, encara que siguin sobre la igualtat de gènere o de lluita contra la pobresa energètica. I, segons dades de Barcelona, hi ha més de 350 processos judicials oberts contra independentistes.

Així doncs, un regidor de l’ajuntament de Vic, va ser denunciat per haver cridat a una revolta violenta: ell havia dit, que per fer una truita s’havia de trencar els ous. Aquest polític municipal va ser absolt, mentre un viatger al Aeroport de Barcelona va ser multat amb 600 euros per parlar català i negar-se a parlar castellà amb un guàrdia civil. En la major part dels casos, es tracta sobretot de banderes. Alcaldes són denunciats per no voler posar al seu ajuntament la bandera espanyola i posar només la catalana. D’altres han estat acusats perquè els seus ajuntaments van obrir el dia de la Constitució, i a Espanya és dia festiu.

Però no tots els catalans creuen que un estat propi serà la solució a tots els seus problemes. A la Susana Beltrán li molesta que els secessionistes en els ajuntaments i en el govern regional, lluitin sense contemplacions per a l’assoliment de les seves fites. “El govern ha de representar a tots els ciutadans i no pot fer servir els diners dels nostres impostos per a aconseguir la independència”, diu la professora de dret internacional públic, diputada al parlament català per al partit de la oposició Ciutadans. El seu partit, la branca catalana del partit espanyol Ciudadanos, va ser un dels grans guanyadors de les eleccions de fa 1,5 anys a les eleccions autonòmiques. Aleshores van aconseguir els partits separatistes el 48% dels vots, però la llei electoral els va atorgar la majoria absoluta al parlament autonòmic. “La Constitució no ens dona dret a cap Referèndum, que tampoc és la solució. Això s’ha demostrat amb el Referèndum del Brexit. Catalunya té una societat molt diversa, i el referèndum dividiria la societat profundament”, diu la diputada del parlament regional. A la resta dels catalans hi ha temes que es son molt més importants que la independència. A ells els importa tenir més llocs de feina, millors escoles i hospitals.

Però aquests catalans no estan ben organitzats. A Catalunya no existeix cap gran campanya en contra del Referèndum, com la que va haver-hi el 2014 a Escòcia. Tot i que l’eslògan “juntos y mejor” recorda als contraris de la independència d’escòcia. No obstant, les activitats de la petita societat catalana no es poden comparar. Societat catalana té menys de 100.000 socis i està orgullosa d’haver mobilitzat 15.000 persones a manifestar-se contra la desconnexió de l’Estat espanyol – a favor de la Independència van mobilitzar-se 1.500.000 persones. Aquí s’han de posar de relleu temes que fan enfadar a molts catalans, com per exemple, el de la política lingüística que porta a terme el Govern a les escoles. “El 53 per cent dels catalans tenen el castellà com a idioma matern” i veuen el seu idioma tractat com un idioma estranger”, diu un soci de l’organització. Especialment l’indigna com s’ocupen posicions rellevants per part dels separatistes: La televisió pública TV3 la tracten com si els pertanyés. Els ànims estan calents, com fa pocs dies es va poder veure a un campus universitari, on diversos estudiants van anar i increpar a la paradeta de Societat civil catalana amb crits de “fora feixistes” i la van cremar.
 
Sembla que està tot a punt per a la confrontació a la tardor, i els trens es dirigeixen sense fre cap al xoc. “El govern català no es pot fer enrere, i el govern de Madrid vol parar a qualsevol preu el Referèndum”, diu Vicent Partal. El redactor en cap del diari digital VilaWeb creu que Espanya aturarà el Referèndum, si fa falta també amb la utilització de la policia i de l’exèrcit. Una escalada d’aquest tipus no la volen la majoria dels catalans. Segons una enquesta publicada el cap de setmana de Setmana Santa per al diari El País el 46% dels catalans estarien a favor d’una tercera via: es quedarien a Espanya si tinguessin més drets. Si es produïssin aquestes reformes, només un 31 per cent dels catalans estaria encara a favor de la independència.

Oriol Junqueras
Oriol Junqueras

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web