spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dilluns, 19 de desembre de 2016

Pensions a la República Catalana: repartiment o capitalització?

Des de com a mínim els anys 90 del segle passat hi ha un debat que, de forma cíclica, retorna a l'arena pública del nostre país: el futur del sistema de pensions. Sembla que una amenaça constant plani sobre ell, de vegades més aparent, de vegades més explícita, en funció del context econòmic, polític i social de cada moment. En aquest sentit, la construcció de la República Catalana fa que ens haguem d'endinsar en aquest debat per tal de respondre la següent pregunta: quin model de pensions volem per als catalans?

Tot i que de forma breu, és important que analitzem quin model tenim avui dia, quines alternatives existeixen i, des de l'anàlisi crítica, albirar quina pot ser la millor opció entre les possibilitats a escollir. Partim de la base que els principals objectius d'un sistema de pensions han de ser dos: assegurar uns ingressos suficients als pensionistes a llarg termini, i garantir-ne l'equitat.


El debat: mantenir el model vigent o transitar cap a la capitalització

El sistema públic de pensions que tenim avui dia a Catalunya respon a l'anomenat model de repartiment. Això implica que les persones ocupades cedeixen una part dels seus ingressos (a través de les cotitzacions) perquè aquests siguin transferits en forma de renda als pensionistes. Es tracta, doncs, d'un contracte social intergeneracional que es basa en la confiança: els ocupats actuals paguen les pensions dels pensionistes actuals, confiant que els ocupats futurs pagaran les pensions dels ocupats actuals quan aquests s'hagin jubilat.

En el context present, però, diverses veus recomanen transitar progressivament del sistema vigent cap a un altre que es fonamenti en el model de capitalització, un sistema en el qual els treballadors actuals estalviarien per tal de generar un fons que seria el que finançaria les seves pròpies pensions quan es retiressin. Aquest canvi vindria justificat pel fet que la situació macroeconòmica actual (destrucció d'ocupació, forta contracció del PIB i cert estancament de l'activitat econòmica) i el progressiu envelliment de la població convertirien en inviable, segons aquestes veus, l'actual model de repartiment. Entre els avantatges del model de capitalització, esgrimeixen els següents: (1) és immune als canvis demogràfics; (2) afavoreix l'augment de l'estalvi net; (3) permet el pagament de pensions més altes; i (4) incrementa la responsabilitat individual.

Malgrat tot, l'experiència de països amb models de capitalització ha permès arribar a tota una sèrie de conclusions que refuten molts dels seus pretesos beneficis. Concretament, i entre d'altres: (1) s'ha demostrat que els xocs demogràfics també afecten els models de capitalització (via reducció dels rendiments financers futurs); (2) no s'ha pogut demostrar cap relació entre aquest model i un augment de l'estalvi nacional; (3) no és cert que la capitalització redueixi els riscos; o, (4) els costos d'administració i gestió dels plans de pensions són superiors als del repartiment. Per altra banda, també hem de tenir en compte que s'ha demostrat que el sistema de repartiment és el que permet vetllar de forma més eficaç per l'equitat, atès que el de capitalització va associat a desigualtats provocades, per exemple, per la capacitat d'estalvi, els beneficis fiscals que s'apliquen als fons de pensions, o per les diferències en els rendiments financers d'aquests (associats al capital acumulat). Aquestes desigualtats deriven de les diferències salarials que hi ha entre els treballadors mentre treballen.

 

Cap a un model de repartiment retocat?

En conclusió, sembla que si partim dels objectius inicials d'assegurar ingressos suficients als pensionistes i garantir l'equitat, el model de repartiment seria el sistema pel qual hauríem d'apostar a la Catalunya que ve. En qualsevol cas, això no ens ha de fer ignorar els reptes que el nostre sistema de pensions afronta, sent ben conscients que no només tenen a veure amb l'envelliment de la població, sinó també amb elements que sovint s'ometen del debat, com ara el pes de la massa salarial a l'economia o el distanciament entre l'augment de la productivitat i l'augment dels salaris. Al cap i a la fi, la viabilitat del sistema de pensions dependrà, en gran mesura, de la capacitat productiva i de la quantitat i qualitat de l'ocupació, més que no pas de la relació pensionistes/ocupats.



Pol Carrion Huguet
Investigador del JHU-UPF Public Policy Center
Vocal de la sectorial de Benestar Social d'Esquerra Republicana

 

 

Per saber-ne més:

  • Álvarez, J.L., i Molero, J.C. Las pensiones de jubilación en España: el debate que no llega. Revista Empresa y Humanismo, Vol. XIII, 2/10, pàg. 41-66.

  • Andre, C. Pensions in the European Union. Where are we? Where are we going? University of Bremen, 2002.

  • Cadarso, M.A., i Febrero, E. Sistemas de reparto versus sistemas de capitalización. Algunas reflexiones críticas. IX Jornadas de Economía Crítica, 2003.

  • Kuné, J.B. The Controversy of Funding Versus Pay-As-You-Go: What Remains of the Debate? The Geneva Papers on Risk and Insurance, Vol. 26, Núm. 3 (juliol 2001), 418-434.

  • Lora, E. Beyond Pay-As-You-Go and Full-Capitalization Pensions Systems: Why Notional Accounts Are a Suitable Option for Latin America. Working Papers - Center for International Development at Harvard University, 2014.

Pol Carrion
Pol Carrion

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web