spotify instagram youtube Twitter Facebook
Divendres, 31 d'octubre de 2014

Quan el moviment social es diu poble de Catalunya

Poques vegades trobarem un moviment social tan fort i multitudinari com el que tenim ara a casa nostra. Es diu poble de Catalunya. Un moviment de centenars de milers de persones actives i decidides a no cedir. No és un moviment de defensa del mediambient, de la llengua, de la immigració o de la cultura de pau. Ho és de tot alhora. Defensa un país lliure i un model d'estat nou i diferent.

Poques vegades els moviments socials han tingut tant suport i tanta força política com la que té ara la societat civil catalana, que manté com mai havia fet abans un pols desafiant als partits per seguir el camí traçat amb el qual s'havien compromès.

Els partits polítics que busquen rèdit partidista més enllà del benefici de país corren el risc de caure en el descrèdit i la decepció. No seria la primera vegada i el poble ho sap. I com que ho sap i està curtit, ara s'uneix, s'enforteix i agafa musculatura. És la pedra a la sabata pel tacticisme polític i està disposat a ser una pedra incòmoda i punxeguda, fins que se l'escoltin.

La situació política dels darrers anys ha creat una societat civil amb gran cultura democràtica, participativa, social i política, que té la legitimitat de reivindicar un canvi radical per a Catalunya.
Sense pretendre-ho s'ha convertit en moviment social de masses i ha demostrat i demostra la seva força al carrer.

Estaran els partits a l'alçada de la voluntat del poble que els ha fet confiança?
El 9N i els dies posteriors, ho sabrem.

Però una cosa queda ben clara: la temperatura es pren al carrer i no als despatxos.


Núria Clotet
Comissió sectorial de Moviments Socials

Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, l’esquerra en majúscules
Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, l’esquerra en majúscules

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web