spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dilluns, 14 d'abril de 2014

Què és el patriarcat?

Aquests és un dels conceptes claus que s’han de saber i tenir en consideració si volem pensar solucions i fer actuacions que modifiquin la realitat amb l’ objectiu principal d’aconseguir la igualtat entre dones i homes.

Segons el diccionari, la definició de patriarcat, seria la següent: Sistema politicojurídic en el qual els fills entren a formar part del grup a què pertany el pare i en prenen noms, drets i poders, que transmeten al descendent –o descendents– més immediat i directe en línia masculina.
Però aquesta és una visió parcial i no és la que s’accepta des del feminisme més crític. Una de les definicions més completes és la de l’escriptora Dolors Reguant, i en aquest article també hi ha expressades algunes de les seves reflexions. Reguant considera que el patriarcat és una forma d’organització política, econòmica, religiosa i social basada en la idea d’ autoritat i lideratge de l’home, en la que se da el predomini dels homes sobre les dones, del marit sobre la muller, del pare sobre la mare i els fills i filles, i de la línia de descendència paterna sobre la materna. El patriarcat ha sorgit d’ una presa de poder històric per part dels homes, els quals s’apropien de la sexualitat i reproducció de les dones y del seu producte, els fills i filles, creant al mateix temps un ordre simbòlic a través dels mites i la religió que el perpetuarien com a única estructura possible.

El patriarcat és una construcció intel·lectual sobre la que es fonamenta la societat actual. És un ordre s’exclou la dona. Una de les qüestions importants és que no està “escrit” a la nostra societat, tampoc se’n parla normalment perquè no forma part del llenguatge habitual, per la qual cosa és fa invisible, però és a l’imaginari col·lectiu. La subordinació de la dona es veu culturalment “natural” i per tant està institucionalitzat, es torna invisible i es considera una norma universal.
Un exemple viu és que durant molt temps les dones han sentit vergonya i es culpaven elles mateixes de la violència que patien per part dels seus marits o novios. Havien arribat a pensar que el maltracte era normal i que el seu deure era callar i aguantar perquè el que passava a les quatre parets de casa no importava a ningú.
Ens trobem que la història passada de la raça humana s’ha escrit des de la interpretació i el registre parcial dels homes. Les dones han estat sistemàticament excloses de la simbologia, de la filosofia, de les ciències i les lleis.
Hi ha diferents formes de patriarcat depenent dels països. Generalment a Europa els instrument que utilitza són la discriminació laboral i econòmica, els estereotips i els rols sexuals, i sobretot, l’esmentada violència masclista.
La part positiva és que al ser una convenció cultural i social també està subjecta a rectificació, reforma o substitució per noves construccions socials i culturals. Reconèixer el patriarcat, acceptant així la seva existència, interpretar-lo i explicar-lo fent-ne la divulgació pertinent, són els passos que ens cal fer per poder canviar aquest ordre establert.

Només així podrem viure en un món on la seva meitat deixi de ser invisible i on els homes i les dones siguin lliures i responsables de les seves pròpies vides.


Rosa Amorós
Secretària de la Dona

Què és la violència masclista?
Què és la violència masclista?

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web