spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dilluns, 24 de febrer de 2014

Quin model de mitjans audiovisuals volem per a la República Catalana?

El model audiovisual que sorgirà en el marc d’una República Catalana ha d’impulsar el ple desenvolupament d’un sector que fins ara només ha actuat com a submercat del mercat espanyol. De fet, aquesta és una activitat econòmica on es percep clarament que les potencialitats industrials van estretament lligades al procés d’emancipació nacional. No totes les nacions tenen l’oportunitat de començar de nou. Catalunya ha endegat un camí que ens ha de permetre millorar tot allò que es pot canviar en positiu. I el model audiovisual català necessita ser repensat. Això va quedar palès durant el debat “El model de mitjans audiovisuals a la República Catalana” que va tenir lloc el 30 de Gener, en el marc del cicle “Jornades pel nou país que volem”.

Una indústria audiovisual emancipada dels pressupostos públics

Jordi Roigé, president de l’associació Productors Audiovisuals de Catalunya i del Clúster Audiovisual, va reivindicar per a la Catalunya independent uns al·licients fiscals com els que fan que al Regne Unit els fons privats trobin atractiu invertir en l’ audiovisual britànic. Aquesta seria, al seu parer, una de les vies que ajudarien a l’autofinançament.

Hi ha altres mitjans per aconseguir que el sector audiovisual visqui dels seus propis guanys. Tal com va assenyalar la Isona Passola, presidenta de l’ Acadèmia del Cinema Català, cal que les produccions connectin amb el públic. Si tenim en compte que la quota que va representar el cinema fet a Catalunya en el total de la recaptació de l’any 2013 només va arribar al 10% i que la del cinema en català amb prou feines va aconseguir el 4 %, queda patent que això encara no s’ha aconseguit. Difícilment, una producció es vendrà a fora si prèviament no ha triomfat al seu propi país.

En Josep Manuel Tresserras, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, va considerar que hi ha diferents requisits que faran viable el sector:

Aconseguir la repercussió en l’economia i la societat.
Donar prioritat a aquells continguts dirigits a mercats globals. Això facilitarà el finançament dels fons europeus i la coproducció de les televisions d’altres països de la Unió Europea.
Prioritzar alguns projectes i concentrar els recursos públics en els escollits.
Facilitar crèdits en condicions especials.
Reconvertir el CAC (Consell Audiovisual Català) en un ens on convergeixin l’ administració pública i les empreses privades.
Implantar l’impost sobre les connexions a la xarxa que afectaria les companyies operadores d’internet. Aquest tribut alimentarà un fons de capital específic per a la inversió en la creació de continguts.

Un nou equilibri entre sector públic i privat

Segons en Josep Manuel Tresserras, en un estat d’una extensió i d’un pes demogràfic mitjà (pels estàndards europeus) com el que serà Catalunya, els serveis públics són necessaris per garantir la diversitat cultural i també la qualitat democràtica. La TV pública de l’estat català estarà en condicions d’impulsar una aliança amb les TV públiques dels estats europeus d’una dimensió semblant que permetrà actuar coordinadament en els mercats. D’aquesta manera, es pot aconseguir, per exemple, el respecte per la riquesa lingüística i cultural del continent.

Una altra de les funcions de la futura CCRTV (Corporació Catalana de Ràdio i Televisió) serà vertebrar la indústria audiovisual del país. En aquest sentit, actuarà de paraigua dels operadors privats i impulsarà la seva internacionalització. També els acompanyarà en la creació d’ una plataforma online que permeti les descàrregues legals dels seus continguts, entre d’altres actuacions.

L’estat català, una eina útil

En Francesc Pena, conseller delegat de la Xarxa Audiovisual Local, va reflexionar que el nou estat català ha de garantir la racionalitat i evitar disbarats com utilitzar tecnologies que no han estat provades abans de ser aplicades. Aquest és el cas del govern espanyol i la implantació de la TDT: ha suposat un encariment de la producció i una excessiva segmentació del mercat.

En Tresserras, va recordar que un estat propi és una eina que assegura més capacitat d’actuació. Permetrà, entre d’altres coses, replanificar el mapa de la TDT tenint en compte internet i també reasignar freqüències per demarcacions tenint en compte la seva viabilitat i la cohesió social i territorial.

La presència d’altres llengües diferents al català i l’occità

Disposar d’un estat, va afirmar en Tresserras, permet reflectir la pluralitat del país. Una manera de fer-ho és mostrar la diversitat lingüística dels seus ciutadans en el seu espectre radiolèctric. Llengües com l’espanyol, l’amazic o l’anglès hi han de ser presents, segons ell.

En un primer moment, l’estat català haurà de gestionar els compromisos adquirits pel govern espanyol amb els grups privats Mediaset (responsable, entre d’altres, dels canals Telecinco i Cuatro) i Atresmedia (propietària d’Antena 3 i La Sexta). Cadascun d’aquests grups té adjudicats 2 canals multiplex (cada canal multiplex agrupa 4 ó 5 canals d’emissió). S’haurà d’arribar a un acord que permeti a aquests grups seguir emetent en territori català però amb contrapartides.

Una de les condicions serà, va dir en Tresserras, que Mediaset i Atresmedia renunciïn cadascuna a un d’aquests canals multiplex. Això facilitarà l’aparició d’un o més operadors privats catalans, una antiga aspiració que fora de l’estat espanyol serà per fi una realitat.

El nou contracte amb els operadors privats espanyols també haurà de garantir que el 20% dels seus continguts sigui produït a Catalunya. A més, el conjunt de la seva programació haurà de facilitar l’ accés al subtitulat i al doblatge en català. També hauran de pagar un cànon per ocupar l’espectre, cosa que repercutirà en benefici del sector audiovisual.

Una nova praxi en els òrgans de govern públics

En Tresserras va advocar per reduir la dimensió dels òrgans de gestió dels mitjans públics. No només això, també va insistir en la necessitat de desgovernalitzar-los i despartiditzar-los. Va remarcar la conveniència que qualsevol candidat a ocupar-los hagi de fer públic tant el seu currículum com el seu projecte d’actuació.

El periodista Jordi Fortuny va reivindicar la cogestió dels treballadors en els ens públics. Segons ell, és vital la implicació i la motivació de la gent que hi treballa per a l’èxit i la bona marxa de qualsevol projecte. Va recordar que sovint els treballadors tenen un coneixement més precís dels processos de producció que no pas les direccions.

La producció de continguts, un sector potencialment estratègic

Els canvis s’han accelerat. Les fronteres entre indústries com l’editorial, l’audiovisual, la tecnològica, la publicitària... tendeixen a diluir-se i a convergir. Totes elles tenen en comú una cosa: són generadores de continguts. És el que està passant a països com els Estat Units, Regne Unit, Canadà, Austràlia, Suècia, Finlàndia... Tal com va remarcar en Tresserras: “Cal pensar en termes més expansius i en múltiples plataformes”. El futur estat català considerarà estratègic el sector de la creació de continguts en base a la seva capacitat de creació de riquesa i d’ocupació. No només això, també li demanarà que ens ajudi a homologar-nos amb la resta de cultures i països del món.

Com es va evidenciar en aquest debat, ha arribat el moment de reflexionar i dissenyar un futur col·lectiu molt millor que el present. I això fa que el procés que estem vivint resulti imparable.


Ramon Herrero
Secretari de la comissió sectorial de Comunicació Audiovisual

Quin model de mitjans audiovisuals volem per a la República Catalana?
Quin model de mitjans audiovisuals volem per a la República Catalana?

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web