spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dilluns, 16 de juny de 2014

Reconeixements honorífics també per a les dones

Recentment la premsa de les Illes Balears s’ha fet ressò de dos casos polèmics de concessió de guardons institucionals: els premis Ramon Llull i la Medalla d’Or, que atorga anualment el Govern Balear amb motiu de l’1 de Març, Dia de les Illes Balears.

Els Premis Ramon Llull distingeixen els mèrits de persones o entitats de les Illes Balears en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d’investigació, d’ensenyament i lingüístic, mentre que la Medalla d’Or s’atorga a persones per la seva trajectòria personal o professional en defensa, promoció o foment de les institucions i els interessos generals de la Comunitat o amb una destacada projecció fora de les Illes.

Així doncs, aquests guardons es concedeixen per currículums, mèrits i trajectòries professionals. El que cal fer notar, però, és que el Govern Balear ha considerat que no hi ha cap dona prou digna de rebre’ls. Des que governa José Ramón Bauzá, el Premi Ramon Llull només s’ha atorgat a títol pòstum a una dona, l’hotelera Marilén Pol. I al llarg de la història les dones només han estat mereixedores de dues Medalles d’Or: una del Govern Antich a la líder veïnal Rosa Bueno, també a títol pòstum, i una altra del Govern Matas a la infanta Cristina, compartida amb el seu marit com a ducs de Palma.

Aquests fets, repetits any rere any, no deixen de ser insultants, però més ofensa acumulen quan s’hi suma el component partidista. I és que el Parlament Balear acaba d’atorgar la Medalla d’Honor de la cambra a l’eivissenca María Luisa Cava de Llano (una dona, ara sí!). Es tracta, però, d’una nova polèmica, perquè per primera vegada aquesta concessió no ha comptat amb la unanimitat de tots els grups.

És el reconeixement a una advocada que va ser defensora del poble durant dos anys, que ara és membre del Consell d’Estat i que té una llarga trajectòria política vinculada al Partit Popular, iniciada el 1987 com a regidora de l’Ajuntament d’Eivissa. Però és interessant recordar que l’homenatjada va recórrer la Llei d’acollida aprovada pel Parlament de Catalunya, argumentant que el català no pot tenir un caràcter preferent.

A hores d’ara a les Illes ja no sorprenen ni la menysvaloració de les dones ni les actituds partidistes, però obviant circumstàncies com aquestes correm el risc d’oblidar-nos-en, com si es tractàs de fets aïllats. Les dones no podem deixar passar per alt decisions polítiques que la classe dirigent ens presenta com a coincidències o purs reflexos de la (seva) realitat.

El nostre objectiu ha de continuar essent visualitzar la feina de les dones en tots els àmbits de la vida en què siguin mereixedores de reconeixement, lluny de condicionaments ideològics i sectaris.


Caterina Janer 

Secretària de les Dones de les Illes Balears

Esquerra Republicana

Caterina Janer
Caterina Janer

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web