spotify instagram youtube Twitter Facebook
Divendres, 11 de març de 2016

Salut científica

Sobta que una societat com la nostra, tant conscienciada i compromesa amb el coneixement científic, tingui alhora un fort component místic en aspectes tant importants pel dia a dia com la salut. La pseudociència prolifera a casa nostra amb preteses "teràpies alternatives" que són un perill potencial per a la salut científica de la societat, i un risc concret per a la salut particular de moltes persones.

Som al davant d’un problema seriós que no desapareixerà malgrat les petites bones notícies com la cancel·lació del màster d'homeopatia de la UB. També tenim notícies en sentit contrari com l’impuls d’un hospital de medicina tradicional xinesa. Hem d’afrontar-ho començant per tractar la ciència i la pseudociència com a coses incomparables. La ciència treballa amb dades i evidències, anàlisi i rigor. La pseudociència sovint es basa en allò que una persona conclogué a partir d’intuïcions o casualitats, o bé en tradicions d’eficàcia no demostrada. No poden fer debats de tu a tu.

La pseudociència és un problema i no només en el camp de la salut. Així, si per un costat es posa en dubte l’ús de vacunes, per l’altre es qüestiona el canvi climàtic, la seguretat alimentària de tots els transgènics o, qui sap si aviat també, la pròpia teoria de l’evolució, com ja passa als Estats Units. Sortosament la primera llei proposada pel govern en aquesta legislatura és per fer front al canvi climàtic; partint de l’anàlisi contrastat de les dades i acceptant la realitat.

És habitual que les pseudociències utilitzin paraules amables com “natural” i “tradicional” però el nom no fa la cosa i cal recordar que els bolets més verinosos són també 100% naturals. La "prova" d’efectivitat de les pseudociències és sovint l'experiència unipersonal particular, com quan s'atribueixen miracles als sants. En canvi, els estudis fets amb múltiples pacients n'han negat l'efectivitat, limitant el seu impacte al propi de l'efecte placebo (l'efecte positiu de pensar-te que t'estàs curant). Com qui resa un parenostre, com qui es pren un got d'aigua amb un terròs de sucre, o  com qui rep un petó al genoll després de fer-s'hi un cop. De fet, si qualsevol tractament pseudocientífics fos realment efectiu, deixaria de ser "pseudo"-científic i  s'incorporaria immediatament a la pràctica mèdica, com qualsevol altra teràpia avalada científicament. Finalment, a tot això s’hi afegeix una certa dosi de teoria conspiratòria i un maquillatge d’aparença mèdica: atenció en consultoris d'“especialistes” titulats, comercialització en envasos semblant als dels medicaments i venda en farmàcies. El conjunt de tot plegat és que el pacient pot obtenir una falsa sensació de rigor, seguretat i d’alternativa.

L’administració no s’hauria de quedar expectant. Així, de la mateixa manera que els iogurts que no són iogurts no es poden etiquetar com a iogurts, els medicaments que no són medicaments no s’haurien de poder etiquetar com a medicaments. Per posar un exemple: el terme “medicament homeopàtic” a l’etiqueta d’una capsa semblant a la de paracetamol, amb prospecte inclòs i de venda exclusiva en farmàcies s’ha de regular. La comercialització d’aquests productes s’hauria de fer en altres llocs, per evitar confusions, separada de la pràctica mèdica i farmacèutica, igual que l’aigua beneïda, les pedres energètiques o les postals de bons desitjos.

També és important evitar la recomanació de productes no mèdics per part de professionals del sistema sanitari públic. Cap metge hauria de receptar el consum de productes sense efectivitat mèdica comprovada. El rigor científic sempre per davant. Les noves teràpies i nous medicaments ja s’inclouen regularment a la medicina quan els estudis seriosos fets amb supervisió dels comitès ètics i científics els aproven un cop superades totes les comprovacions científiques; mai abans.

Tots som conscients que la medicina té limitacions, això sí, i cal que treballem per superar-les amb recerca i amb recursos. Destinem més temps d’atenció als pacients si això ajuda a explicar les raons mèdiques i evita la cerca de solucions fora de la medicina. En qualsevol cas, els metges no han d’oferir mai la pseudociència com una alternativa, ni com un complement. L’horòscop no és cap complement per als astrofísics que estudien el cosmos. És més, cal perseguir activament el negoci de la salut quan utilitza la necessitat dels pacients fent-los falses promeses que poden resultar-los perjudicials.

Tenim un país capdavanter en recerca i de llarga tradició científica; sentim-nos-en hereus. Lluitem perquè aquells que volen aprofitar-se de la desesperança es trobin davant d’una societat que no tem les limitacions de la medicina sinó que lluita per superar-les mitjançant la investigació rigorosa i l’aval científic. Fem-ho amb la complicitat de tots.


Lluís Pujadas
President de la sectorial d'Universitats, Recerca i Innovació
Esquerra Republicana

Lluís Pujadas
Lluís Pujadas

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web