spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dimarts, 15 d'agost de 2017

Sí a una gestió moderna de la pesca catalana, centrada en el territori, que n’asseguri la sostenibilitat

No a un estat que margina la pesca mediterrània i que promou una gestió centralitzada i ineficient que perjudica la nostra gent de mar

Malgrat el declivi dels darrers anys, Catalunya segueix essent avui dia una potència pesquera mitjana en l’àmbit euromediterrani, amb un gran potencial. Atenent al valor de les captures i als llocs de treball directes en la pesca, el nostre país es compara perfectament amb estats com Alemanya, Suècia o Polònia, i supera de llarg el conjunt de la façana mediterrània francesa.


El govern de l’Estat, d’acord amb la Constitució Espanyola, gaudeix de competència exclusiva en matèria de pesca marítima. Aquesta gestió centralitzada i fortament vertical, lluny del territori, ha suposat una progressiva alienació del sector i suposa un fre per a l’aplicació de les mesures modernes, flexibles i de proximitat que són necessàries per a recuperar els recursos pesquers, fortament sobreexplotats i per a assegurar un sector productiu sostenible, modern i competitiu. El focus d’atenció històric de l’Estat espanyol són les pesqueres atlàntiques i les industrials d’aigües distants, la qual cosa margina greument la pesca mediterrània, que segueix un model de petita empresa, sovint de tipus familiar.

Aquest marc contrasta amb el dinamisme del sector pesquer català els darrers anys a l’hora de proposar –i dur a terme- iniciatives de gestió col·laboratives de baix a dalt i d’abast territorial dimensionat al dels caladors locals. L’Estat, però, ancorat en el seu vell model de gestió, fortament excloent i jerarquitzat, ha arribat a rebutjar explícitament iniciatives pioneres de gestió participativa proposades pel sector amb la tesi que “la cogestió és aliena al marc jurídic espanyol”.

Tot i la reducció de més del 40% de la flota catalana els darrers 10 anys l’Estat espanyol segueix insistint en una política d’eliminació de barques que posa en risc la mateixa pervivència del sector, en comptes d’apostar per una lògica bioeconòmica de gestió intel·ligent de l’esforç pesquer focalitzada en la millora de la comercialització i l’apoderament dels actors (sector, món científic i social, etc.), el qual reforci llur coresponsabilitat.

La darrera escomesa de l’Estat contra el sistema pesquer de Catalunya ha estat la recent proposta d’instaurar un règim de quotes d’esforç transferibles que hagués suposat –via la plena mercantilització dels drets de pesca que implicava- la destrucció de les estructures tradicionals del sector que n’asseguren la imbricació al territori, així com la seva concentració en poques mans. Només la reacció decidida i conjunta dels governs de Catalunya, el País Valencià i les Balears ha estat capaç d’aturar la iniciativa.

Amb bon criteri, la Comissió Europea ha establert com a prioritat revertir la situació dels recursos pesquers a la Mediterrània i demana accions enèrgiques per part de les autoritats pesqueres de la regió. El nostre sector –i Catalunya com a país- no es mereix tenir un estat llunyà i insensible als seus interessos en un moment tan crucial per al seu futur.

Sí a una gestió moderna de la pesca catalana, centrada en el territori, que n’asseguri la sostenibilitat econòmica, social i biològica mitjançant la coresponsabilitat del sector i els altres agents

La República Catalana prendrà el ple control de la gestió i l’ordenació de l’activitat pesquera i impulsarà un model mitjançant el qual tots els actors —sector pesquer, administració, científics, tercer sector, etc.— posem les bases d’un nou pacte social sobre la utilització dels recursos naturals renovables de l’espai marítim català, d’acord amb els nous temps i en un règim de coresponsabilitat i bona governança.

Aquesta nova política ha de pivotar, per força, al voltant de la cogestió, entesa com la devolució de poder des de l’administració envers comitès de cogestió pesquera territorialitzats, integrats per representants del sector, l’administració, el món científic i entitats del tercer sector en peu d’igualtat. En paral·lel, la República enfortirà també les confraries de pescadors per tal de capacitar-les i apoderar-les com a estructura clau en els processos de cogestió. Alhora, es potenciarà la participació del sector pesquer en iniciatives de generació de valor del producte, així com l’establiment d’organitzacions de productors pesquers en tant que eina per a gaudir dels màxims avantatges previstos en la Política Pesquera Comuna.

La pesca, a més de produir aliments, forma part inalienable del corpus cultural del país i té un impacte elevadíssim en moltes economies locals. Cal que a casa nostra el desenvolupament del creixement blau (“blue growth”) promogut per la UE reconegui plenament aquest paper especial de la pesca. En aquest sentit, la República Catalana situarà la pesca i l’aqüicultura –el sector productiu- com a un dels eixos vertebradors de les estratègies de creixement blau i de la política marítima integrada de l’espai marítim català.

La República Catalana farà de la Mediterrània un motor econòmic estratègic del país: per primera vegada disposarem d’una política específica per a l’espai marítim català que permetrà desenvolupar tot el seu potencial d’economia blava, de manera sostenible i harmònica amb el territori.

República Catalana s’escriu en blau marí!


Sergi Tudela
Sectorial d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
Esquerra Republicana
[email protected]

Vols saber-ne més? Visita la República que farem

Sergi Tudela
Sergi Tudela

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web