spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dilluns, 11 de setembre de 2017

Sí a una República amb pensions dignes

No a un estat amb un dels índex d'atur més alts d'Europa en que les pensions creixen per sota de l'increment del cost de la vida

En els darrers anys, l’Estat ha incomplert sistemàticament el contracte social de les penisions fent trampes. I s’ha incomplert, per una banda, perquè ha decidit que la revisió anual de les pensions es limiti a un 0,25%. Sovint increments per sota d’un euro al mes. I aquest increment no s’equipara a l’increment del cost de la vida que pateixen els nostres pensionistes. Dit d’altra forma, si l’increment de les pensions es situa per sota de l’increment del cost de la vida es produeix una pinça sobre el poder adquisitiu dels nostres pensionistes, afectant clarament al nivell de dignitat que els hi tornem. Justament quan tenen com a ingrés el dret que els ha generat el compliment dels seus deures, de la seva part, del contracte social, se’ls hi retalla.


Per altra banda, no es pot entendre aquesta retallada de la dignitat dels nostres pensionistes sense posar-la en relació amb les dificultats de sostenibilitat de les pensions a Espanya. La previsió per aquest any és que hi haurà un dèficit de prop de 18.000 milions d’euros, i com apunta l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AiREF), òrgan de control creat per l’Estat espanyol a iniciativa la Unió Europea, que situa el dèficit sostingut de les pensions en 15.000 milions d’euros anuals per la propera dècada.

Aquest dèficit estructural no es pot atribuir al nivell de despesa en pensions al que es situa l’Estat espanyol. Ni tampoc a la taxa d’envelliment que hi ha. Les causes són múltiples si ens ho mirem en el llarg termini. Però en el curt, la causa és sobretot a la part dels ingressos. I és que les pensions, en un sistema de repartiment com el que té Espanya, es paguen a partir de les cotitzacions socials que mensualment fan les persones que treballen, sigui per compte pròpia o per compte aliena. L’esforç dels qui treballen permet pagar les pensions dels que no treballen. I és evident que la recuperació del mercat de treball en termes quantitatius no va acompanyat sempre de la recuperació qualitativa. Recuperació qualitativa en termes d’estabilitat i salaris. Salaris que permeten fixar la base de cotització a partir de la que es calcula la quota i es defineixen els ingressos del sistema. A millors salaris i més estabilitat més ingressos del sistema. En la reducció de l’atur que vivim mes a mes observem com recuperem persones afiliades a la seguretat social però no els ingressos mitjans que teníem abans d’aquesta crisi.

Sí a una República amb pensions dignes

La gènesi de la República Catalana ha de portar associada la recuperació del sentit del contracte social de la ciutadania. El contracte social entès com aquell que les persones subscriuen amb els sistema de benestar i que permet que, després de molts i molts anys aportant al bé comú en forma de cotitzacions i tributs, després de molts i molts anys de participar amb el treball, dia a dia, de l’esforç col·lectiu que vertebra l’economia del país, el bé comú recompensa l’esforç en forma de pensió i vida digna. El contracte social té la part de deures, l’aportar al bé comú molts i molts anys, per després rebre’n els drets, la pensió digna quan arriba el moment en què per l’inexorable pas del temps o per raó de malaltia o accident, ja no es pot aportar més a la caixa comuna.

Les pensions, i sempre pensions dignes, cal que retornin la part del contracte social als nostres pensionistes com fan els països normals, és un dret social inqüestionable. Altra qüestió és com les paguem i discutir la forma en què afrontarem els reptes de futur.

I per saber si podríem tenir un sistema de seguretat social que garantís les pensions a la República Catalana només cal que recordem com és el mercat de treball català en relació amb l’espanyol. El mercat de treball català sempre té menys atur, més activitat, més ocupació. De fet, quan al mercat de treball espanyol li traiem el mercat de treball català, empitjora ostensiblement la seva qualitat. El tarannà emprenedor i una economia més productiva ho explica. El resultat de l’equació és que quan hi ha superàvit al sistema de pensions, a Catalunya sempre en tenim més, i quan hi ha dèficit, sempre en tenim molt menys.

Catalunya necessita la República Catalana per poder articular les seves pròpies polítiques socials amb plenitud. Per garantir que la recuperació econòmica es transforma en la generació d’un mercat de treball amb feina digna per tothom, amb drets de país normal, amb garanties pels que hi participen. Però sobretot perquè aquest treball digne és el que garanteix que després podrem retornar la dignitat a les generacions del passat en forma de pensions dignes i drets.


Josep Ginesta
Secretari Nacional d'Emprenedoria i Treball
Esquerra Republicana
[email protected]

Vols saber-ne més? Visita la República que farem

Josep Ginesta
Josep Ginesta

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web