spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dilluns, 12 de setembre de 2016

Sobre regals i codis de conducta

Els regal, donar un objecte, engrandeix el donant i obliga al qui al rep a retornar-lo o compensar-lo d’alguna manera.  El regal malgrat que sigui el fruit, de vegades de la generositat, de l’amistat, de l’afecte real, genera un certa situació de desequilibri. Aquesta idea intuïtiva que tots tenim fou confirmada per Marcel Mauss en l’Essai sur le Don, un estudi antropològic sobre les societat arcaiques.

Per aquest motiu, per aquesta situació de desequilibri que crea, perquè pot amagar un intent d’influència, és un dels aspectes que es regulen en tots els codi ètics de les organitzacions públiques i privades. A les Administracions Públiques, la tensió entre l’interès privat i l’interès general i els dilemes que tenen els càrrecs públics en l’adopció de decisions derivats de la incidència externa són una de les claus de volta de les regles de conducta dels codis ètics. Les lleis no poden regular totes les situacions i conflictes possibles, entre d’altres motius, perquè aquests  també evolucionen amb el context socials. Per això calen instruments flexibles que fixin normes i estàndards ètics que guiïn els càrrecs públics davant dels dilemes ètics.

En la construcció d’una democràcia de la confiança, utilitzant la terminologia de Pierrren Ronsanvallon, la veritat, la transparència, l’ètica són elements claus. I el codis han de centrar-se en aquells aspectes conflictius que debiliten aquesta confiança, com ara els regals. De fet sempre hi hagut por als regals: el codi penal, per exemple, tipifica com a delicte acceptar un regal a canvi de modificar o retardar una decisió que li correspon a un càrrec per les seves funcions.

Aquesta reflexió ha portat a establir la regulació següent al Codi de conducta per als alts càrrec i personal directiu de l’Administració de la Generalitat:
“Abstenir-se acceptar regals i donacions de particulars i d’entitats públiques o privades a excepció feta de les mostres o no venals de cortesia i objectes commemoratius, oficial o protocol·laris que li puguin ser lliurats per raó del càrrec.

En aquest darrer cas, les mostres no venals de cortesia i objectes commemoratius, oficial o protocol·laris es dipositaran a la conselleria que establirà l’ús que se’n farà i es publicarà al portal de Transparència de la Generalitat”.

La solució és clara. El regals no són mai a títol personal, sinó per raó del càrrec. Per tant, quan s’han d’admetre per qüestions protocol·làries,  és la institució que se’ls queda i en concreta l’ús. Per bé que,  en aquest últim cas, amb la condició de fer públic el regal, l’origen i l’ús. Darrera d’aquesta regla de transparència, hi ha  a un principi elemental d’ètica kantiana: fes només allò que pugui fer públic.

Fet i fet, serà la mirada col·lectiva la que anirà passant el sedàs i determinant quins regals protocol·laris i commemoratius per a les institucions públiques són admissibles.


Jordi Foz
Comissió sectorial d'Administracions Públiques
Esquerra Republicana

Jordi Foz
Jordi Foz

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web