spotify instagram youtube Twitter Facebook
Divendres, 17 de maig de 2013

Tres eren tres... i ninguna era bona

'Nosaltres parim, nosaltres decidim'. Aquesta era la consigna que s'escoltava als carrers de València durant els anys vuitanta, setmana sí, setmana també.
Les dones, ciutadanes de ple dret, que per diferents motius (manca d'educació sexual, desinformació sobre mètodes anticonceptius, retallades brutals de recursos i equipaments sanitàris i educatius…) es veuen en la necessitat de prendre la decisió d'interrompre l'embaràs, es compten per milers arreu de l'Estat Espanyol.

Fins a l'any 1985 l'avortament estava penalitzat amb la presó. No va ser un camí de roses per a les organitzacions feministes de l'època aconseguir que el partit que governava aleshores promulgara una llei de despenalització de l'avortament que, encara que ni de bon tros cobria les espectatives de les dones feministes, el va despenalitzar en tres supòsits: en cas de violació, de greus malformacions del fetus i de conflicte psíquic o perill físic de la dona.

Continuàvem depenents de la decisió del personal mèdic per a fer ús del nostre dret a decidir.

Malgrat tot això, és cert que el nombre de dones mortes per la intervenció d'interrupció de l'embaràs baixà de forma considerable. Però volíem anar més enllà. Reclamàvem el ple dret a decidir sobre el nostre cos. L'any 2010, el PSOE de nou aprova la LLei Orgànica de Salut Sexual i Interrupció de l'Embaràs i inclou un criteri de terminis per a interrompre l'embaràs (14 setmanes), a més de la possibilitat de que les dones menors d'edat puguen interrompre l'embaràs sense consentiment dels tutors.

Finalment, a hores d'ara el PP està cavil·lant la manera de canviar aquesta normativa i coneixent la seua clarividència intel.lectual sembla que el que farà és tornar a penalitzar-lo.
Tornem a començar.

I nosaltres les dones volem anar més enllà. Exigim el ple dret a decidir sobre el nostre cos.

Comptat i debatut, a les dos normatives anteriors hem tingut sobre el nostre destí la llarga i negra sombra de l'església catòlica que, com un mal pare o marit maltractador, s'empenya en considerar-nos menors d'edat per naturalesa; així que amb la connivència d'un estat de governants neo-idiotes ens volen salvar de cometre una barbaritat: pensar pel nostre compte!


Èlia Navarro
Sectorial de la Dona
ERPV

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web