spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dimecres, 8 de gener de 2014

Un pròsper any cooperatiu

La vigília dels Sants Innocents el Govern espanyol ha fet a tots els treballadors la innocentada de congelar el salari mínim en una xifra que significa la meitat del que establirà Alemanya i menys de la meitat del que ja té França. Vist el panorama es constata la nul•la capacitat del Govern del PP i de la seva alternativa, el PSOE, de generar una proposta creïble de sortida del model de baix valor afegit on es va instal•lar Espanya fa dècades. Només aixeca passions la proposta de mantenir el territori més productiu de l’Estat, Catalunya, sota l’imperi del colonialisme fiscal. Per tant, els aturats i els precaris catalans han de plantejar-se seriosament si accepten passivament el futur que els espera: el d’aquests salaris vàlids per a la supervivència, com ja denunciava Marx. Perquè si només per sobreviure desenes de milers de treballadors han de vendre la força del treball a algú que és incapaç de cercar valor afegit en altres mecanismes (innovació, eficiència, gestió..) que no siguin els salarials, millor que es plantegin esdevenir amos i responsables de la seva pròpia força de treball. I això s’assoleix decidint-se a muntar cooperatives o S.Ls en règim de gestió quasi cooperativa.

Les dades canten per si soles. En època de crisis les cooperatives tenen estadísticament més musculatura i resiliència per aguantar i sobreviure, perquè els amos-treballadors se li juguen a tot o res. Malgrat la publicitat malaltissa que la premsa dóna als comptats casos de crisis cooperatives desproporcionat al que es dóna a les empreses normals, el model cooperatiu va néixer quan ni l’Estat ni el mercat donaven solució als problemes de feina i serveis de les calsses populars. Potser hem passat massa anys refiant-nos qe ara sí un i l’altre ja ens solucionaven el sproblemes, pe`ro la crisi ens ha tornat a la crua realitat. Amb l’agravant que pel camí l’Estat i el mercat de tendència oligopòlica s’ha polit sectors econòmics senscers d’orientació social: el darrer les Caixes. Per tant, cap problema. Tornem-hi. Ja sabem el que toca fer. Cooperatives de treball associat per a produccions industrials, per a serveis ciutadans que ocupin espais on l’estat s’haurà de retirar per força. Veurem el naixement de cooperatives de científics i tecnòlegs; els que no vulguin emigrar i estiguin disposats a córrer el risc de capitalitzar el seu valor en una empresa col•lectiva, abans de plantejar-se el trilema: o emigro, o em venc barat a un amo, o me’n vaig a l’atur .

Estem veient la crescuda de bancs d’inspiració social i cooperativa, d’entitats de finançament directe de pimes a través d’inversions de petits estalviadors. Veiem el sorgiment de cooperatives de consum energètic per fer front a l’espoli dels oligopolis. I cooperatives de consumidors alimentaris que promouen el consum de productes de proximitat en relació amb pagesos individuals o cooperatives pageses. Veiem les possibilitats de les cooperatives de segon grau que agrupen microempresaris autònoms o pimes per millorar les compres o la comercialització. I amb aquest planter creixent albirem una desmonetarització de les relacions interpersonals i interempresarials, l’augment de l’intercanvi en espècies. Per això ja cal que l’Estat, sigui el vell o el nou que tindrem, s’espavilin amb perseguir el frau fiscal de les grans fortunes i els evasors de capital, perquè els petits trobaran circuits alternatius al sistema d’extracció de l’oligarquia.

 Pensava en tot això quan vaig assistir fa dues setmanes com a membre d’un jurat a la qualificació de cinc projectes cooperatius sorgits arran d’un curs de cooperativisme impulsat des de l’Ajuntament de Vallirana, iniciativa pionera a Catalunya. El perfil era intergeneracional, multiprofessional i els unia la no resignació, la voluntat de superació i l’esperit cooperador. És molt curiós detectar com quasi tots ells es movien en dos nínxols de mercat existents realment. 1. El mercat que s’obre quan l’administració per raons pressupostàries es veu obligada a retirar-se de la prestació directa de certs serveis i que veu un estalvi i una millor eficiència en la subrogació a empreses socials. 2. Un altre mercat que és el de la prestació de serveis molt personalitzats, que les grans empreses o mitjanes són incapaces d’oferir perquè el seu model de gran volum tendeix a serveis estandarditzats, i molts cops distants del client. També em feia aquestes reflexions en veure anunciat que el Govern de Catalunya està preparant una reforma de la llei de cooperatives per a donar-les-hi més opcions i més flexibilitat, en paraules del director general Xavier López. I veure com el sector, en boca del President de la Federació de Cooperatives de Treball, Perfecto Alfonso, demanava una posada al dia radical de la llei i una simplificació de tràmits que no els faci ser poc competitius al costat d’altres petites empreses. Alfonso reclamava també millorar la captació de recursos aliens. I des de les Cooperatives agràries es reclamava la creació del concepte de cooperativa rural que anés destinada a assentar ocupació en zones de poca densitat, més enllà de l’activitat estrictament agrícola. Lamentablement el pes del cooperativisme al conjunt del mercat és ara molt baix a Catalunya, després del retrocés dels anys de vaques grasses. Però com que aquests no tornaran, val més que ens apuntem a la nova tendència que marca un creixement del nombre de cooperatives l’any 2012 i 2013, i del nombre de llocs de treball creats. Així doncs, bon pròsper any nou cooperatiu. article publicat a Economia Digital fa 5 dies


Josep Huguet
President de la Fundació Irla

Un pròsper any cooperatiu
Un pròsper any cooperatiu

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web