spotify instagram youtube Twitter Facebook
Dimecres, 31 d'agost de 2016

Unitat davant la islamofòbia

D'un temps ençà, malauradament, ens ha tocat sortir al carrer massa sovint per mostrar el nostre rebuig a tota forma de violència, per expressar el nostre suport a totes les víctimes, per invocar tant la unitat de la ciutadania com la seva pluralitat. Hem hagut de fer massa minuts de silenci, hem hagut de redactar massa declaracions institucional, hem estat colpits per l'horror dels atemptats que han patit a Nigèria, Camerun, Iraq, Iemen, Somàlia, Bèlgica, Pakistan, França i un llarguíssim i sagnant etcètera.

L'apel·lació a la unitat i a la pluralitat és una variant de la dicotomia homogeneïtat -diversitat que presideix bona part dels debats que es donen en les societats globalitzades. Una bona mostra vam poder gaudir-la tots els assistents al debat amb en Carles Solà i en M'hamed Abdelouahed Allaoui amb el que la sectorial de Ciutadania i Migracions d'ERC va encarar el debat sobre Diversitat i Prevenció de la Islamofòbia. I és important que hi fem esment ja que encara hi ha qui gosa negar la mera existència d'un discurs islamòfob arrelat en la nostra societat i, fins i tot, algun grup polític, com és el cas del Partit Popular, pretén erigir aquest negacionisme sota el discurs de que es tracta d'actituds puntuals, aïllades i residuals de caire més o menys xenòfob.


Quan parlem d'islamofòbia ens referim a la construcció social que té com a missió la subalternitat de la població musulmana mitjançant l'assumpció, per part d'un ampli espectre de la població, d'aquell conjunt de valors que estan en la base de les accions més extremistes. En altres paraules, l'islamofòbia persegueix que la majoria de la societat associï valors negatius a l'islam com a religió ˗̶i per tant al conjunt de musulmans˗̶ per tal de justificar un seguit de polítiques discriminatòries. Per tant, la islamofòbia no té com a prioritat els atacs violents i xenòfobs que podem llegir a les pàgines de successos dels diaris sinó que pretén construir un discurs on l'islam sigui vist com incompatible amb els nostres grans significants: em refereixo a termes com democràcia, igualtat de gènere, llibertat, etc.

Quan parlem d'islamofòbia parlem d'una estratègia de dominació que es construeix empobrint la ingent diversitat cultural de 1.500 milions de musulmans a una unitat homogènia, evidentment negativa i inassimilable pels nostres valors occidentals.

Quan parlem d'islamofòbia parlem de, per exemple, negar el reconeixement d'un islam català o d'esperar la completa assimilació de tot nouvingut a un ideal etnocèntric i totalment fantasiós que puguem tenir de la nostra societat; quan parlem d'islamofòbia, en última instància, parlem de negar la nostra pròpia diversitat i, per tant riquesa, que des de sempre hem tingut com a catalans.

És per això que ens és imprescindible que ˗̶ara sí˗̶, tots com si fóssim un, ens unim contra la islamofòbia.


Marc Borràs
Comissió sectorial de Ciutadania i Migracions
Esquerra Republicana

Marc Borràs
Marc Borràs

© 2017 Esquerra_Avís legal i cookies_Sobre el web