Accés a un habitatge digne a preus populars

L’accés a l’habitatge és un element primordial per fer real l’emancipació dels joves. Actualment, encara es troba fora de l’abast de les possibilitats del jovent i la taxa d'emancipació dels d’entre 16 i 29 anys és tan sols d'un 23,9 %. El de l’habitatge no és un problema aïllat, sinó que està estretament vinculat a la situació dels altres elements fonamentals de l’emancipació com són l’atur i la precarietat laboral, que aboquen el jovent a no poder accedir a un habitatge digne perquè no pot generar recursos estables i suficients. Agreuja encara més la situació el fet que el sistema de provisió d'habitatge ve regulat pel lliure mercat i el parc d'habitatge protegit és insuficient per cobrir la demanda real. La República Catalana ha de garantir als joves l'accés a l'habitatge digne sense que s’hagin d'endeutar a llarg termini ni dependre de tercers per poder-se emancipar. Cal que l'Administració sigui proactiva en tots els fronts per combatre les mancances i debilitats d’aquest dret.

Apostar per opcions d'accés i tinença de l'habitatge que vagin més enllà de l'individu i incideixin en la transformació social, com ara la masoveria urbana, la cessió d'ús o les cooperatives d'habitatge.

Desenvolupar mesures per recuperar habitatges buits i posar-los al servei de la ciutadania, en especial als segments de població amb dificultats, mitjançant la rehabilitació o procurant que promocions privades sense vendre passin a règim de lloguer preferentment protegit.

Assessorar i donar les eines necessàries al jovent sobre totes les opcions d'accés a l'habitatge, incentivant-ne nous models, més enllà de la dicotomia lloguer–compra.