La necessitat de fer evolucionar el model educatiu, passant d’una escola transmissora de coneixements a una escola basada en l’aprenentatge i l’adquisició de competències, és avui dia una realitat acceptada per una immensa majoria de la ciutadania del nostre país. Però si bé és cert que aquest sembla un debat que hagi aflorat els darrers anys, des d’Esquerra Republicana ja fa molt de temps que treballem per fer possible aquest canvi, que ha de suposar una transformació profunda del nostre sistema educatiu, i de retruc, de la nostra societat.

Ja el 2006, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, encapçalat per la republicana Marta Cid, juntament amb una vintena d’organitzacions vinculades al món educatiu, signaven el Pacte Nacional per a l’Educació. Per primera vegada, el Govern, els representants de les associacions de pares i mares, de les entitats municipalistes i del teixit associatiu del món de l’educació posaven de manifest el seu compromís per enfortir el sistema educatiu i assegurar la cohesió social i la igualtat d'oportunitats. Aquest pacte reflectia el ferm compromís per situar l'educació en el centre de la vida política del país, des de la convicció que, per fer-ho possible, calia treballar amb una clara voluntat de consens. L'educació deixava de ser un camp de confrontació per passar a ser un projecte de futur que calia construir amb l'esforç de tothom i que havia de posar els fonaments d'una futura llei catalana d'Educació, que finalment veuria la llum al Parlament de Catalunya el 2009.

Malauradament, una part dels objectius del Pacte Nacional per a l’Educació no han estat plenament assolits. La crisi econòmica va frenar-ne el seu desenvolupament, i va provocar noves i més profundes desigualtats socials i educatives. No obstant, la possibilitat de construir una nova República representa una nova finestra d’oportunitats per poder bastir un sistema educatiu propi. Des d’Esquerra Republicana som plenament conscients que la República que volem construir només és possible amb el concurs i el compromís d’una ciutadania lliure, apoderada i plenament formada. Per aquest motiu, proposem un model educatiu basat en els següents eixos:

1. Un projecte educatiu de país: La República ha de bastir un servei públic educatiu, compromès fermament amb el poder transformador de la societat que pot tenir l’educació per crear veritables ciutadans de la República catalana. Aconseguir-ho requereix un nou Pacte Nacional per a l’Educació que doni forma i contingut a un projecte educatiu de país en què l’educació sigui un dels pilars fonamentals de progrés de la ciutadania.
2. Un nou sistema educatiu: La construcció del model educatiu propi de la República catalana ens ha de permetre avançar en un canvi profund del paradigma educatiu, situant l’alumnat al centre del sistema. Aquest canvi ens ha de permetre passar d’un model d’ensenyament transmissor a un model basat en l’aprenentatge i l’adquisició de competències, amb un caràcter orientador, inclusiu i equitatiu amb la finalitat d’assolir una formació integral de la persona.
3. El servei públic d’educació: Un sistema educatiu de qualitat es mesura per la seva capacitat d’aconseguir l’èxit educatiu de tots els alumnes sense cap mena de discriminació i amb independència de les seves circumstàncies de caràcter socioeconòmic i cultural. Amb aquest objectiu de fons, una nova llei d’educació haurà de regular el servei públic d’educació, al mateix temps que es garanteix l’autonomia dels centres, la pluralitat de projectes educatius i la seva estabilitat. Un servei públic que haurà d’estar integrat per tots els centres públics, així com per aquells altres de titularitat privada que, finançats en part amb fons públics, assumeixin els principis i objectius que determini el Parlament de Catalunya.
4. Les famílies, l’entorn escolar i els ajuntaments: La mateixa consellera republicana, ja en el 2004, encetava un dels projectes estratègics més importants de la legislatura, els Plans Educatius d’Entorn, que juntament amb les Oficines Municipals d’Escolarització i les Aules d’acollida, suposaven un gir radical en relació a polítiques educatives anteriors. Una educació de qualitat requereix del compromís i la participació de tothom, més enllà de l’estricte marc escolar. Així doncs, la responsabilitat de l’èxit educatiu dels alumnes no recau només en l’esforç i l’actitud que aquests hi posin individualment. També recau sobre les famílies, el professorat, els centres educatius, en la coresponsabilitat de les administracions educatives i, en darrer terme, en el conjunt de la societat. Per aquest motiu, cal posar en valor la participació de les famílies, en la seva pluralitat de models i diversitat de situacions, a través de les associacions de famílies d’alumnes (AFA); cal treballar per aconseguir que l’educació no formal ocupi un espai central en les activitats realitzades pels infants i joves fora de l’horari lectiu, ja que l’educació no es dona només als centres educatius, sinó que es construeix mitjançant la interrelació personal i amb la participació dels recursos comunitaris; i cal considerar els ajuntaments com a administració educativa per tal que els municipis liderin l’entorn educatiu, perquè l’administració local és la baula necessària en la imprescindible interacció entre escola i comunitat.

I és d’aquest darrer punt que, des de la matèria d’Educació de la Diputació de Barcelona, liderada pel diputat Rafa Homet, en col·laboració amb la Fundació Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRPC), s’acaba de posar en marxa l’aliança EDUCACIÓ 360, amb l’objectiu que el model educatiu a Catalunya promogui i integri les oportunitats educatives extraescolars i comunitàries i en garanteixi l’equitat en el seu accés.

L’aliança Educació 360 neix amb 34 socis: ajuntaments i ens locals, xarxes de centres educatius, associacions de mestres i educadors, entitats de lleure i del tercer sector social, cultural i esportiu de Catalunya, i grups de recerca de les universitats. Aquesta iniciativa convoca tots els actors del país que promouen oportunitats educatives a connectar l’educació i els aprenentatges que estan oferint des de diversos àmbits.

Els promotors comparteixen el repte de superar un model educatiu centrat exclusivament en les activitats escolars lectives i consideren que l’aprenentatge extraescolar ofereix una qualitat i quantitat creixent d’oportunitats educatives valuoses encara poc reconegudes i desconnectades. Davant els escenaris de desigualtat i segregació que es produeixen en l’accés a les oportunitats educatives fora del sistema reglat, la iniciativa es proposa garantir la igualtat d’oportunitats, sense exclusions.

El diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, Rafa Homet reivindica el paper de les administracions locals en aquest nou sistema: “l’ecosistema que es crea, quan garantim una educació de qualitat dins i fora de l’escola, funciona també perquè els ajuntaments coneixen i acompanyen tots els agents que dinamitzen i formen part d’aquesta aliança conjunta amb l’objectiu de generar oportunitats per a tothom”. Homet subratlla que “ja no té sentit continuar pensant en l’educació com la suma de les activitats d’aprenentatge lectiu. El capital educatiu no lectiu, fora de l’escola, és capital i suposarà la propera revolució educativa”.

L’aliança Educació 360 està basada en 5 idees força:

1. Reconèixer i generar més i millors oportunitats educatives: Els nois i les noies aprenen i s’eduquen en una gran diversitat de temps i espais, i l’escola ha deixat de ser la institució que ostenta l’exclusiva de l’aprenentatge. Educació 360 es proposa generar noves oportunitats educatives i d’aprenentatge, i articular i integrar tots els espais i temps educatius de la vida dels infants i joves.
2. Connectar l’educació i els aprenentatges: Els aprenentatges assolits en els temps no lectius de l’escola (el temps del migdia, les activitats extraescolars, els casals d’estiu, etc.) no formen part dels projectes educatius dels centres, sinó que són concebuts com un servei per la conciliació laboral i escolar i es menysté el seu valor educatiu. Un gran repte del sistema educatiu és l’aprenentatge personalitzat, que es basa en connectar els aprenentatges de l’escola amb la vida dels aprenents i de les comunitats de les qual formen part, incorporant a l’educació formal les experiències d’aprenentatge que tenen lloc en altres contextos.
3. Convertir les desigualtats en oportunitats per a l’equitat: Les activitats extraescolars són un àmbit de fortes desigualtats, ja que l’accés dels alumnes ve determinat per la capacitat adquisitiva i el context sociocultural de les famílies. Educació 360 es proposa impulsar una estratègia d’equitat i igualtat d’oportunitats, perquè tot l’alumnat, amb independència de la seva posició socioeconòmica, bagatge cultural, condicionants familiars, funcionals, d’origen o residència, ha de tenir accés a activitats extraescolars de qualitat fora de l’horari escolar.
4. Posar en valor el potencial en l’àmbit educatiu: Estem desaprofitant el potencial educatiu que contenen les iniciatives educatives, socials, esportives i culturals que proporcionen oportunitats educatives, aprenentatges, i habilitats per a la vida, i que són de gran valor per als infants i per a la cohesió social del país. Aquests recursos estan poc reconeguts i massa desconnectats entre ells mateixos i també respecte l’escola. Educació 360 planteja que el municipi i el barri són escenaris de proximitat especialment idonis pel disseny coordinat d’una estratègia educativa que atengui els infants i les seves famílies. Els ajuntaments han de liderar els processos de coordinació territorial.
5. Convertir el dret a l’educació i l’aprenentatge extraescolar en una política pública central: El sistema educatiu encara està centrat en l’escola en detriment de l’educació. Educació 360 planteja que la política pública i el model educatiu incorporin aquesta concepció més àmplia de l’educació, en la qual l’àmbit extraescolar forma part de la política educativa.