La bona comercialització d’una producció limitada de gran qualitat i de proximitat, clau de volta de la competitivitat del sector
Malgrat ser un producte de proximitat i de gran qualitat, i abastir menys del 20 % de la demanda del mercat a Catalunya, el peix de les llotges catalanes continua patint greus problemes de comercialització, en part a causa de les dificultats d’organització funcional del sector, particularment a una escala supralocal. Exemples recents, com els èxits del sonso (gestió bioeconòmica adaptativa), Roses (planta de processat amb participació majoritària de la confraria) o Palamós (marca de garantia de la gamba) ens apunten el camí.
Dur a terme una veritable gestió bioeconòmica de l’activitat pesquera, tot dimensionant en temps real la producció a la capacitat d’absorció del mercat (com ja es fa en el cas de la pesquera del sonso, amb resultats més que satisfactoris).
Establir l’obligació que cada pla de gestió, mitjançant el comitè de cogestió corresponent, desenvolupi un programa econòmic i social, amb objectius clars i indicadors d’assoliment.
Promoció de la constitució d’organitzacions de productors que transcendeixin l’àmbit local, per gaudir plenament dels avantatges previstos en la Política Pesquera Comunitària i reforçar la gestió bioeconòmica de l’activitat.
Establiment d’una marca d’àmbit català que contribueixi a posar en valor el producte de proximitat i promoure un sistema d’etiquetatge en llotja que faciliti alhora la traçabilitat del producte i la visualització de la informació al consumidor d’acord amb la normativa europea.
Afavorir la participació del sector pesquer en les iniciatives de generació de valor del producte i la millora de la comercialització.