Constitucionalització del dret a un treball digne i dels drets laborals

La negociació col·lectiva, el diàleg social, el reconeixement de les parts i la seva autonomia han de ser vertebradores del model de relacions laborals català. Cal que la República Catalana sigui social des del mateix text fundacional que li dona sentit, a la seva carta magna, i per això és imprescindible constitucionalitzar els elements essencials vinculats al treball digne i els drets que es consideren fonamentals inherents a aquest.

Entès com aquell que permet una vida adequada per les persones, el dret a la llibertat sindical i el dret de vaga, així com l’autonomia de la negociació col·lectiva o com la prohibició de qualsevol tipus d’esclavatge. D'altra banda, també s’haurà de recollir el dret a la igualtat en el treball, recollint preceptes com el dret a igual salari per igual treball i la prohibició de qualsevol tipus de discriminació al treball.

La Constitució catalana, en la seva articulació de les relacions laborals i econòmiques, ha de fer un reconeixement explícit de la legitimitat de les “parts” i la seva capacitat d’interlocució social, econòmica i laboral. Cal donar cobertura jurídica i legal als acords d’empresa, sectorials i intersectorials.