Equilibri territorial i ecoeficiència en l’urbanisme

Consolidar el model de viles i ciutats compactes, complexes en els seus usos i socialment integradores, amb una protecció estructural dels espais lliures i de connexió ecològica. Amb un repartiment adequat i no redundant d’equipaments, d’infraestructures d’interès general i dels rendiments fiscals de l’activitat econòmica. Un model que endureixi el consum indiscriminat del sòl basat en la urbanització dispersa, en l’urbanisme de plusvàlua i en un finançament dels municipis pendent dels ingressos derivats del creixement urbanístic i que l’afavoreix. El bon govern del model requereix pensar simultàniament l’ordenació del territori i la seva organització: urbanisme, llindars competencials, representació política i administració perifèrica de la Generalitat.

Un nou marc legislatiu urbanístic, que impliqui un canvi de model i que fonamenti la garantia per a la preservació del sòl no urbanitzable i el paisatge. El model d’avaluació ambiental de l’urbanisme ha de garantir una major ecoeficiència dels teixits urbans i les obres d’urbanització amb nous camps d’avaluació.

Cal la intervenció pública pro-activa de les pròpies administracions en política de sòl. Aquesta intervenció ha de ser possible a partir de un nou marc jurídic que faciliti quan sigui convenient models de transició de la propietat privada a la pública com poden ser la xarxa de custòdia del territori.