Els republicans han presentat les seves demandes de protecció de drets humans al TEDH seguint una estratègia de denúncia de la persecució política contra l’independentisme

Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa emprenen la via judicial europea. Tal com ja va fer la presidenta Carme Forcadell el darrer 30 de març, els republicans han fet arribar la seva demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) després d’esgotar la jurisdicció espanyola al Tribunal Constitucional.

Els advocats Andreu Van den Eynde i Clara Serra Baiget han exposat en les demandes els greuges que han patit els republicans en la causa davant la jurisdicció de l’estat espanyol. Els coneix bé Van den Eynde que ha sigut l’encarregat de representar Junqueras i Romeva durant el procés. En el cas de Bassa, l’equip legal ha comptat amb la col·laboració de Mariano Bergés, advocat de la republicana durant el judici del procés.

Els republicans no encaren aquests recursos només com una eina individual de defensa legal, sinó que ho emmarquen en una estratègia global i internacional per denunciar la persecució política de l’estat espanyol contra l’independentisme. Es tracta, doncs, d’una defensa col·lectiva del moviment envers una causa que és fonamentalment política. La litigació, d’una banda, i per l’altra, la feina internacional duta a terme per l’organització i liderada des de l’exili per la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, formen una estratègia de defensa per a tota la ciutadania, la qual té l’objectiu de denunciar la conducta contra Dret de l’Estat. No es tracta, doncs, de denunciar fets aïllats, sinó d’una causa comuna amb la finalitat de canviar aquest sistema que atempta contra una ideologia política: l’independentisme català.

En aquest sentit, Van den Eynde ha explicat que la defensa es fonamenta en el fet que “estem davant d’una causa política”. “Tot el que denunciem explícitament”, ha afegit l’advocat, “són símptomes de la malaltia de base, que és que l’objectiu de la repressió és silenciar l’independentisme”. Precisament perquè la persecució es dirigeix contra tot un moviment, la defensa republicana té l’element de la col·lectivitat: “La nostra causa va més enllà d’aquestes persones”, ha assegurat Van den Eynde, la qual “ens permet exportar un discurs en benefici de la ciutadania i de tots els represaliats”. Per últim, l’advocat ha posat en valor la “feina internacional” que farceix també les demandes.

L’advocada Clara Serra, per la seva banda, ha detallat la sèrie de drets humans qüestionats per la condemna del Tribunal Suprem, vulneracions que són la base de la demanda presentada davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. “La sentència vulnera el principi de legalitat, qüestiona el dret a la llibertat d’expressió, a la llibertat de reunió i manifestació, el dret a un judici just i a la doble instància penal, el dret a la presumpció d’innocència i el dret a les eleccions lliures”, ha enumerat. Segons ha denunciat l’advocada, la condemna “mostra que les autoritats judicials de l’Estat han limitat drets amb una finalitat dirigida específicament a silenciar un moviment polític”.

Víctimes d’una causa política

“La causa tenia com a objectiu impedir que actuem defensant unes idees polítiques i s’ha construït amb l’objectiu de vulnerar els drets polítics dels nostres electors”, ha denunciat el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, que ho ha situat en el marc d’una “causa general contra el republicanisme”. Junqueras ha afegit que “això també es construeix contra les persones que es troben a l’exili i les que exerceixen en càrrecs electes al Parlament o al Govern, com Tània Verge i Roger Torrent, entre d’altres”. En definitiva, ha conclòs, “aquesta causa es construeix pel fet que defensem els ideals republicans i la independència de Catalunya”.

“Anem a Europa per denunciar que la via judicial penal de l’Estat es va emprendre per silenciar-nos, en una estratègia de silenciament polític”, ha afirmat l’ex consellera Dolors Bassa, que ha posat la seva sentència com a exemple el fet que en la seva sentència s’afirmés que va obrir els col·legis electorals l’1 d’Octubre com a consellera d’Educació, quan era consellera de Treball, Afers Socials i Famílies. “Tota la sentència és un despropòsit, per això estàvem molt decidits a anar a Europa”, ha dit.

En la mateixa línia, l’ex conseller Raül Romeva ha assegurat que estem davant d’una “causa política” que “va més enllà” dels seus casos particulars. “El que s’ha fet és jutjar idees i opinions. Vulnerant el principi fonamental de la llibertat d’expressió se’ns ha utilitzat com a element dissuassori de tot un moviment i d’una manera de pensar”, ha assegurat. Romeva s’ha mostrat convençut que “la justícia “amb mirada internacional serà justa, allò que no ha sigut a l’estat espanyol”.


Litigació estratègica internacional

Tal com s’ha apuntat, l’estratègia de defensa global basa una part important en la feina internacional que lidera des de l’exili per la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira.

“Nosaltres fa tres anys que treballem en la denuncia internacional de la repressió”, ha explicat la republicana. Rovira ha definit aquesta part de la feina com un “treball d'acompanyament polític”, ja que utilitzen “procediments especials extrajudicials que existeixen a nivell internacional per protegir els drets humans”.

En aquest sentit, la secretària general ha assenyal la feina que els republicans han fet en posicionaments tant rellevants com el de l’Opinió del Grup de Treball de Detenció Arbitrària de l’ONU (GTDA); l’aprovació de la Resolució 2381 de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE), coneguda també com a informe Cilevics; o de victòries judicials a instàncies europees, com la sentència de 19 de desembre de 2019 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que estableix la doctrina Junqueras.

“Sobre tota aquesta feina hi entrarem en profunditat en un acte que celebrarem a la seu parlamentària del Consell d’Europa”, ha anunciat Rovira, un acte internacional que tindrà lloc el proper 11 d’octubre i que comptarà amb la presència de víctimes, juristes i periodistes internacionals.