Un marc català de relacions laborals que vetlli per un treball digne i garanteixi l’ocupabilitat de les persones

Un model propi de relacions laborals, inspirat en la realitat econòmica i productiva de Catalunya, que sigui un factor equilibrador del nostre mercat de treball, vetllador d’un treball digne i de qualitat. Un marc de relacions laborals que apliqui unes polítiques actives fortes i amb un sistema de protecció social adequat i sense discriminació que garanteixi l’ocupabilitat de les persones en el marc del Codi Català del Treball.

Inspirant-se en la legislació laboral vigent i seguint la normativa laboral europea, millorar els aspectes necessaris perquè sigui un instrument transformador que potenciï el dret i el deure al treball i la creació d'ocupació de qualitat. És una legislació garantista per als treballadors, que fuig de la desregulació i que preserva les funcions d'intermediació públiques com un actor principal en les relacions laborals. Establirà els models de contracció per compte aliè, i de treball autònom. Aquests models garantiran, mitjançant les cotitzacions socials, un sistema de protecció social suficient en ambdós casos. Qualsevol futura legislació laboral catalana deroga les reformes laborals impulsades sense la concertació social necessària, especialment la reforma laboral de l'any 2012.

Es configura la negociació col·lectiva com l'eina bàsica de participació dels agents socials en les empreses i en la regulació del mercat de treball. Aquesta concertació s'adapta a totes les empreses amb independència de la seva dimensió (multinacionals o pimes) i el seu capital (públiques o privades).

Amb la concertació laboral explicada en el punt anterior, la legislació laboral pròpia i la participació de l’administració pública, s'implementaran les mesures laborals i de formació necessàries per garantir el teixit productiu del país. També garantirà el dret i el deure al treball de les persones ocupades, des d'un punt de vista de l'interès general. En aquest sentit, es revisaran les fórmules legals que regulen la subcontractació i externalització de processos a les empreses, així com la cessió legal de treballadors. A la Catalunya del futur no es poden assumir models de descentralització productiva que tinguin com a únic objectiu la precarització total del treball de les persones en les diferents cadenes de subcontractació o cessió.

Potenciació del CRL com l’òrgan de concertació entre agents socials i en el qual s’han d’establir les línies de la legislació laboral catalana, el model de relacions laborals i seguretat social catalana, inspecció de treball i el desplegament de l'Acord Interprofessional de Catalunya (AIC).

Crearem l'agència catalana de protecció social per unificar l'actual sistema de prestacions i farem la llei de protecció social, que definirà el model de la transició. El nou sistema català de seguretat social ha de permetre actualitzar les pensions un 10 % en 4 anys, d'acord amb un model universal de pensions contributives i no contributives, que garanteixi una jubilació digna i una cobertura al 100 % de tota la població més gran de 65 anys. Les cotitzacions socials garantiran el finançament de les futures prestacions dels beneficiaris, tant sigui cotitzants per compte aliè com autònoms. I es promouran les mesures legals necessàries perquè sigui econòmicament possible.

Conseqüència del marc propi de relacions laborals, cal dotar-nos de l’òrgan que ha de vetllar per l’acompliment de la legislació laboral catalana i garantir el respecte en la qualitat del treball.

Es potenciarà i professionalitzarà un òrgan laboral de mediació i arbitratge per a la resolució de conflictes laborals i interpretacions de normativa convencionals. Aquest organisme formarà part del sistema jurídic laboral Català i les seves resolucions seran d'aplicació obligatòria. Les resolucions d'aquest organisme seran sotmeses a control judicial posterior. Actuarà amb coordinació amb la Inspecció de Treball de Catalunya.

Incrementar el salari mínim a Catalunya que, d’acord amb les recomanacions de la Carta Social Europea, podria establir-se actualment en 1.000 euros mensuals, reduint així les desigualtats salarials per la part baixa de l’escala.