Enfortiment democràtic, drets i llibertats civils

Els grans consensos de país cal bastir-los amb la majoria social favorable al dret a decidir i a l’autodeterminació. Més enllà dels favorables al Sí a la independència l’objectiu és propiciar un gran acord de país en base a uns diàlegs nacionals i fundacionals de la República catalana. Volem interpel·lar al conjunt de la societat civil organitzada que, a través de les institucions públiques i privades intervé en la vida quotidiana del país, i que aspira a desenvolupar-se lliurement. També volem interpel·lar a totes les forces catalanistes, col·lectius en defensa de drets civils, moviment veïnal, món cooperatiu, sindical, patronal, acadèmic, associatiu, etc. que contribueixin a impulsar projectes de país, projectes per fer República

Malgrat que les competències i els recursos actualment destinats a la inspecció a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) són limitats, la lluita contra el frau fiscal ha permès fer aflorar nous recursos tributaris des del 2015: entre l’exercici 2015 i el 2016 s’han recaptat 360,5 MEUR addicionals com a resultat de la lluita contra el frau. Les previsions pel 2017 apunten que fins i tot se superarà aquesta xifra.

Els resultats d’aquesta feina de control sobre l’impost de patrimoni han permès incrementar entre el 2014 i el 2016 en un 14% els ingressos contrets.

És necessari incrementar la dotació de recursos humans i tecnològics de l’ATC per minimitzar els nivells de frau fiscal: el compliment de les obligacions tributàries és un dels primers deures de ciutadania.

EXEMPLE: La capacitat de creuar i contrastar els valors patrimonials de les declaracions i d’informació disponible a la xarxa que ens donen els nous aplicatius ha permès incrementar el percentatge d’èxit de les inspeccions del 10 al 90%

En matèria d'integritat, ètica pública i transparència: adoptar un paper actiu en la gestió dels riscos:
Cal enfortir la integritat corporativa de totes les institucions, fer obligatòria l'elaboració de plans de prevenció de riscos de corrupció i aprovar Codis de conducta per a tot el persona i els operadors que siguin prestadors de serveis públics o preceptors de fons públics.

En matèria de gestió de conflictes d'interès: reforçar la cultura de la imparcialitat:

  • Cal gestionar els conflictes d'interès com una de les principals fonts de risc de corrupció i modificar la regulació actual del règim de declaracions d'interessos, revisar el sistema de control previ d'idoneïtat, reforçar el règim d'incompatibilitats, establir polítiques de regals, preveure restriccions pos-càrrec en funció dels riscos associats a determinats perfils i col·lectius de servidors públics, entre altre elements.

En matèria de protecció d'alertadors: garantir un alternativa segura al silenci:
  • Cal aprovar una norma que, d'acord amb els estàndards internacionals, estableixi la protecció efectiva dels alertadors de casos de corrupció, i que eviti qualsevol tipus de represàlia directa o indirecta contra aquests. La naturalesa de funcions de l'Oficina Antifrau la fa idònia per assumir competències en matèria de tutela i protecció de les persones denunciants.

En matèria de contractació pública: gestionar els riscos existents en un àrea especialment sensible:
  • Cal assegurar de manera real i efectiva la independència de les persones integrants de l'estructura equivalent a Catalunya de la futura Oficina de Regulació i Supervisió de la Contractació, garantint un procés de nomenament transparent, basat en la capacitat, la meritocràcia i l'absència de conflictes d'interès previs al nomenament.

En matèria de potestats i competències de l'Oficina Antifrau: cobrir les escletxes del sistema:
  • Cal que, per mitjà de les modificacions legals oportunes, l'Oficina Antifrau, com a autoritat especialitzada, assumeixi noves funcions en matèria de gestió i monitorització de conflictes d'interès (Registre de declaracions de béns i interessos dels càrrecs públics, activitat pre i post càrrec, etc), protecció d'alertadors i plans d'integritat.

Enguany s’ha assolit un Acord marc de línies de Suport als Centres Especials de Treball celebrat amb DINCAT, AMMFEINA, Salut Mental Catalunya, AEES DINCAT, Fòrum Salut Mental i CETIP, que s’ha desplegat dotant línies d’ajut per valor de 78 milions d’€. Els objectius passen per:

  1. Millorar els dispositius i les mesures per a la inserció d'aquests col·lectius en les empreses ordinàries i socials (Centres Especials de Treball i Empreses d’Inserció).
  2. Posar les bases i definir el model d'atenció diürna ocupacional i el model d’inserció laboral de les persones amb discapacitat en coordinació amb els sector.

Les accions a desenvolupar són:
  • Constitució de la Taula per al treball de les persones amb discapacitat
  • Consolidar el pressupost destinat a fomentar la contractació a l’empresa ordinària de les persones amb discapacitat.
  • Elaboració d’un nou model d’atenció laboral protegida de les persones amb discapacitat.
  • Consolidar els ajuts a la contractació indefinida de persones amb discapacitat a les empreses ordinàries.
  • Consolidar el pressupost destinat a les empreses d’inserció per al manteniment i creació de llocs de treball
  • Consolidar l’import destinat al programa Treball i Formació.
  • Possible programa per millorar l’ocupabilitat de joves amb discapacitat en el marc del Programa de Garantia Juvenil.
  • Millorar els recursos per a la competitivitat de les empreses d’inserció i dels centres especials de treball.

En coherència amb els valors republicans de la solidaritat i la responsabilitat social cal promoure un consum responsable i conscient de la seva ciutadania, que democratitzi l'economia enfront d'oligopolis i de grans interessos empresarials i que vetlli per garantir la protecció dels drets dels consumidors, com a agents socials i econòmics, mitjançant la implicació d’organismes públics nacionals de consum amb autonomia organitzativa i pressupostària i amb l’impuls i el compliment de normes jurídiques pròpies.

  1. Fomentar el consum responsable en base a criteris de responsabilitat social i de sostenibilitat mediambiental, cultural i lingüística que forci a les empreses a actuar amb aquests criteris.
  2. Democratitzar l'economia amb l'impuls de l'economia cooperativa de crèdit i de consum i garantir la lliure i lleial competència que eviti les situacions de domini del mercat.
  3. Una política d’estat pionera en la garantia dels drets dels consumidors implantant serveis públics de consum, supervisant les empreses i fomentant processos d’arbitratge i mediació.
  4. Aplicar les polítiques comunitàries al servei d’uns sistemes adequats de protecció dels consumidors i del desenvolupament harmònic del mercat interior.
La concentració del serveis d’utilitat pública (telecomunicacions, energètics, transport, bancaris) en mans d’unes poques empreses està generant una greu situació de sotmetiment de les persones consumidores a aquestes macro empreses. Els greus problemes de conculcament dels drets de les persones consumidores s’estan donant especialment en aquests àmbits, on qualsevol mala praxis comercial genera immediatament un número d’afectats molt elevat.

La creació d’una unitat d’inspecció especialitzada en aquests àmbits permetria un control més estricte per tal d’intentar evitar que es produeixin aquests fets i en els casos que no es puguin evitar facilitaria emprendre les mesures correctores adients per tal de minimitzar l’impacte en la ciutadania.

En el marc d'una economia global que tendeix a estar dominada per grans oligopolis i allunyant els centres de decisió de la proximitat ciutadana, cal avançar en la democratització de l'economia evitant les situacions de domini, afavorint la responsabilitat social corporativa i impulsant l'economia amb finalitats socials sense afany de lucre.

  1. Aprovació de la Llei catalana de l’Economia Social i Solidària, de reconeixement i foment.
  2. Aprovar el Decret del Reglament de concertació social i del Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones.
  3. Aprovació del Decret de Regulació de l’Empresa Social, com a eina per a la millora de la contractació pública: a través de l’aprovació del Decret del Reglament de concertació social i del Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones.
  4. Promoure i potenciar les Finances Ètiques com a eina de suport a les empreses i per als usos financers dels ciutadans i ciutadanes del país.
  5. Promoure i potenciar el cooperativisme de plataforma enfront les formes capitalistes de l’economia col·laborativa.
  6. Promoure les formes d’Economia social, especialment el cooperativisme, per a la recuperació de la sobirania ciutadana en els serveis públics (Aigua, energia...) com a model complementaris i suplementari a gestió directa i enfront a una visió únicament remunicipalitzadora.
  7. Dotar d’un nou règim fiscal a les cooperatives i les entitats de l’economia social, a través d’una llei de l’economia social.
  8. Promoure reformes a la llei concursal en la qual s’establiran mesures per facilitar la continuació de l’activitat econòmica empresarial per part dels treballadors.
  9. Nova Regulació de les societats laborals de catalanes.
  10. Ajustar la Llei de Cooperatives per donar compliment dels principis cooperatius en l’articulat.
Les entitats del tercer sector social tenen un paper fonamental en la prestació de serveis sovint públics d’atenció a les persones. Aquestes entitats aporten un valor afegit, que per la seva naturalesa civil han ajudat històricament a innovar i a generar noves demandes ciutadanes d'atenció social i de salut. La seva naturalesa de base ciutadana, així com la seva vocació social, comunitària i no mercantil, ha generat una confiança ciutadana vers un teixit assistencial de primer ordre en àmbits on l’Administració no arriba directament.
  1. Actualitzar el pla de suport al tercer sector.
  2. Millorar la Base normativa de les clàusules socials en la contractació de serveis públics.
  3. Potenciar el Baròmetre de l’ocupació en el tercer sector social.

Resulta innegable que un dels sectors que més ha patit la crisi econòmica és el de la cultura. La caiguda del suport públic no seria tan greu si s’hagués disposat d’una legislació que apostés per incentivar el mecenatge com a complement al finançament públic de la cultura. Sent evident que la Llei actual no compleix les expectatives i que, després de més de deu anys de vigència, s’ha vist que no és l’instrument eficaç per a la captació de fons privats destinats a la cultura.

L’objectiu de la Llei consistiria en:

  1. Ampliar els possibles beneficiaris de les aportacions, que no quedin limitats a fundacions i associacions declarades d’utilitat pública i que es puguin ampliar a empreses i autònoms.
  2. Incloure la modalitat de microdonacions amb un 100% de deducció per al donant (crowfunding o micromecenatge).
  3. Estudiar limitar el gravamen de qualsevol tipus de donació a persones físiques, fetes amb l’esperit d’actuacions de mecenatge, es proposa la modificació de la Llei de l’impost de successions i donacions, per recollir exempcions de tributació en el cas de les donacions (microdonacions o no) rebudes pel beneficiari de la donació, persona física artista o creador, en forma de donatius per dur a terme el seu espectacle o obra.
  4. Estudiar possibles deduccions d’IRPF per aquelles donacions fetes a favor de tercers, persones físiques o jurídiques, que tinguin com a objectiu fer un projecte cultural.
Es proposa actuar sobre la legislació estatal per:
  1. Millorar els incentius fiscals en la Llei del mecenatge que passaria per una modificació de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge.
  2. Un increment substancial de les deduccions del 25% en el cas de l’IRPF i del 35% en el cas de l’Impost de Societats.

Catalunya ha viscut la major transformació demogràfica d’Europa en el segle XXI i ho ha sabut fer amb un bon nivell de convivència. Sabem que la transformació viscuda és estructural: la immigració ha vingut per quedar-se i esdevenir ciutadania. Aprendre a viure junts els que som diferents, construir un país cohesionat i divers, requereix fer explícit el nostre model, dotar-nos d’un marc compartit, que permeti a tothom sentir pertinença a una mateixa societat que a l’hora es reconeix diversa. Volem que aquest model garanteixi la inclusió de tothom, fomenti la interacció, valori la diversitat i combati l’odi. És a dir, que sigui interculturalista.

La construcció del sentit de pertinença dels ciutadans i de les ciutadanes dins la República Catalana passa per un ampli consens social al votant de quatre polítiques, que configuren els valors de la interculturalitat (inclusió, interacció, valoració de la diversitat, pertinença).

La proposta es desplega en 5 actuacions:

  1. Consens social expressat en un Pacte Nacional per la Interculturalitat: A través d’un ampli procés participatiu de tots els agents socials i polítics que estableixi un compromís a llarg termini en els valors de la interculturalitat com a valors constituents de la nostra societat.
  2. Inclusió: tothom dins i ningú fora: Amb mesures com un pla especial per a l’aprenentatge de la llengua catalana (inclusió). A tots els països amb experiència en immigració s’ha iniciat els processos d’acollida i inclusió dotant les persones nouvingudes de la primera eina d’autonomia personal: la llengua.
  3. Interacció: tothom ha de fer una passa per apropar-nos, per a trobar-nos tots en tots els àmbits. Dues actuacions exemplars serien:

    - Interacció entre joves també en el temps de lleure: programa Instituts Oberts de dinamització del temps no lectiu amb activitats de suport acadèmic, esport, art i cultura, lleure educatiu.

    - Interacció als serveis públics, a través de l’eliminació de barreres en l’accés a l’ocupació pública per part de persones estrangeres.
  4. Valorar la diversitat, treure partit de les nostres capacitats:

    - Eliminar les barreres que neguen la presència en els espais públics (comunicatius, institucionals, laborals) de persones de diferents orígens culturals, d’acord amb la diversitat de la pròpia societat. Foment de l’aprenentatge de llengües de la immigració en centres escolars. Fer dels centres amb més alumnat immigrat centres d’atracció per, entre d’altres motius, el seu plurilingüisme.
  5. Combatre totes les ideologies de l’odi i la discriminació:

    - Programa de formació ciutadana contra els rumors, el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia. Per la igualtat i la no discriminació.

    - Oficines per a la no-discriminació, que assessorin en matèria de delicte d’odi de manera gratuïta a tota la ciutadania i per a l’aplicació de la Llei d’Igualtat i No Discriminació.

    - Programes de prevenció de l’extremisme violent, per a la detecció i la intervenció sobre les persones que hi han caigut.

Dotar la República d’una política pròpia d’acollida i refugi que respongui al deure humanitari i de qualitat democràtica de donar acollida a les persones d’arreu del món a qui són negats els drets humans.

Milers de persones veuen perseguits els seus drets humans i busquen a Europa l’espai de democràcia i refugi que hauria de ser. Mentre l’Estat espanyol i la UE han defugit aquesta responsabilitat democràtica, Catalunya, juntament amb els territoris més avançats, entén que és un deure democràtic protegir els drets humans d’aquestes persones. És l’hora de donar ple desplegament al Pla Català de Refugi, amb les següents mesures:

  1. Un sistema de prestacions econòmiques que atenguin les necessitats bàsiques d’aquestes persones, dins el sistema de la renda garantida de ciutadania.
  2. La inclusió de les persones refugiades en el sistema d’accés a l’habitatge social, en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania.
  3. Un programa d’acompanyament de les persones refugiades cap a l’accés a la plena ciutadania, basat en la mentoria social, que inclogui la formació de voluntaris, el seguiment tècnic de les relacions de mentoria i l’avaluació dels seus resultats.
  4. Un programa d’atenció especial per a les persones refugiades en situació de vulnerabilitat, a partir de la col·laboració d’entitats socials especialitzades.
  5. Un programa d’atenció especial per estudiants refugiats, a partir de la col·laboració de les universitats catalanes i fent servir la metodologia de la convivència entre estudiants.

L'elaboració del Nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya (2020-2030) que esdevingui el full estratègic amb visió republicana i horitzó de sobirania.

Una de les qüestions prioritària i trencadora que ha d'incorporar és la codecisió del jovent en les polítiques públiques que contemplin o no el Pla. Això és fer un pas més en la implicació, no només parlar de participació, i per tant, concebre els joves de forma apoderada i codecisora i com a coprotagonistes. És un canvi de paradigma que com a administració resta pendent en molts àmbits.

El Pla de joventut ha de posicionar-se de forma vinculant i interdepartamental en un seguit de reptes:

  1. GARANTIA JUVENIL Gestionarem el fons europeu destinat a la Garantia Juvenil per que realment sigui un programa que afavoreixi la inserció laboral del jovent, i no veure’ns limitats per les mesures que actualment ens aplica l’Estat espanyol, que normalitzen i fan estructural la precarietat i la temporalitat.
  2. PRACTIQUES DIGNES Aplicarem els mecanismes per tal de que totes les pràctiques universitàries i de formació professional obligatòries siguin remunerades i dins d’un marc de dignitat que permetin l’aprenentatge i facilitin la inserció laboral sense substituir llocs de treball.
  3. OCI SALUDABLE I NO SEXISTA Regularem els espais d’oci i la publicitat en els mitjans de comunicació per tal d’identificar i combatre les actituds i comportaments sexistes o de cosificació de les dones sovint tan presents en espais freqüentats pel jovent.
  4. RECONEIXEMENT DE L’ASSOCIACIONISME Impulsarem una llei de foment de l’associacionisme que ajudi a enfortir-lo i que reconegui i promogui el model de voluntariat d’aquest, que es basa en la participació activa dels seus membres en la presa de decisions. Les associacions són el motor social de la participació i transformació del país i constitueixen el 82% de les entitats. Tot i així, són les que disposen ara per ara de menys capacitat econòmica i menor protecció jurídica.
  5. TRANSICIÓ DOMICLIÀRIA: dotació del parc d’habitatge públic per al lloguer assequible i per a l’emancipació juvenil.
  6. MOBILITAT EDUCATIVA I LABORAL: Suport tant a la mobilitat cap a l’exterior i al retorn a Catalunya.

Volem una República que vetlli per una societat més justa i igualitària a on es prioritzi el benestar de les persones. Defensem una República a on la riquesa, el temps i el treball estigui repartits amb equitat de gènere. Garantirem, en totes les estructures administratives institucionals, la participació de dones en condicions de representació paritària i incentivar que en els àmbits no institucionals participatius això també sigui així. Per això donarem compliment estricte a la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes 17/2015 aprovada pel Parlament de Catalunya.

La República Catalana considerarà la violència masclista com una qüestió d’estat i promourà un pacte social per fer-hi front. De la mateixa manera el dotarà de recursos humans i econòmics. Garantirà la formació adequada en perspectiva de gènere i en matèria de violència masclista a tots els treballadors del sector públic i particularment aquelles persones que tenen un contacte directe amb les dones.

  1. Promoure l’elaboració de plans d’igualtat a empreses i organismes que no estiguin obligats per la llei.
  2. Desenvolupar la normativa adient per abordar a violència masclista en les adolescents i les dones grans.
  3. Garantir, amb la complicitat del món sindical i empresarial, la igualtat salarial per feines remunerades d’igual valor, tant si les fan homes com dones. I establir un sistema de permisos, llicències i excedències que facin compatible la carrera professional amb la vida personal en igualtat de condicions entre dones i homes.
  4. Garantir una coeducació que inclogui educació efectiva, sexual i reproductiva. L’educació no sexista ha de dur-se a terme a tots els nivells educatius, inclús al professorat de tots aquests.
  5. Incorporar en els dissenys curriculars al llarg del cicle formatiu referents femenins en tots els àmbits i la diversitat sexual i de gènere.
  6. Garantir que els alumnes rebin educació afectiva, sexual i reproductiva, en l’àmbit curricular, i a tots els nivells educatius obligatoris.
  7. Implantar una reforma horària que permeti a les dones i als homes la coresponsabilitat familiar.
  8. Garantir escoles bressol dels 0 als 3 anys, per a les famílies que ho sol·licitin. Foment dels espais i llars de criança per a una major flexibilitat en la conciliació dels temps.
  9. Establir permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles que assegurin un repartiment just i equitatiu de la cura dels fills i per tant evitar que les dones gaudeixin de menys temps disponible per desenvolupar-se professionalment o personalment.
  10. Garantir els recursos adients per a la cura de les persones dependents amb Programes de formació, suport, ajudes tècniques i prestacions suficients.
  11. Signar un gran pacte social de país entre les administracions públiques, les empreses i els sindicats per permetre a les dones ser mares sense renunciar a cap àmbit de realització personal, professional i social.
  12. Garantir que les dones sense parella estable i les lesbianes tinguin accés a tècniques de reproducció assistida en el sistema públic de salut.

La implementació de la xarxa de serveis integrals al territori és el nostre compromís per fer de les polítiques adreçades a les persones LGTBI unes polítiques integrals i de país, que no només vagin orientades al col·lectiu sinó que ens permetin avançar cap a una societat més justa, diversa i lliure. A més, amb la posada en marxa d’aquesta xarxa es fa un pas indispensable per garantir el desplegament de la Llei 11/2014 a tot el territori.

Aquesta estratègia es desenvolupa a través de la signatura d’un contracte-programa entre la Generalitat de Catalunya i els ens locals, per tal que puguin fer una diagnosi sobre la diversitat sexual i de gènere del seu municipi o comarca, elaborar un pla municipal o comarcal LGTBI i posar en marxa un Servei d’Atenció Integral, orientat a l’atenció de les persones LGTBI. Des del 2017 la Generalitat ja disposa de recursos econòmics per donar suport al desenvolupament de la xarxa.

De cara als propers anys proposem continuar desenvolupant la xarxa de serveis integrals per tal de dotar als municipis de més de 20.000 habitants i les comarques d’aquests plans i serveis d’atenció integral, amb l’objectiu de consolidar aquests espais de referència per les persones LGTBI i culminar el desplegament de la Llei contra la LGTBfòbia a tot el país.

El reconeixement, la participació i la inclusió del poble gitano a Catalunya ha de fer un salt qualitatiu després dels anys d’èxit des de la creació del Pla Integral l’any 2006 i el reconeixement del Parlament de Catalunya. Es proposa la creació de l’Institut del Poble Gitano de Catalunya com a organisme institucional i de referència del Govern per emmarcar totes les polítiques transversals respecte el poble Gitano.

L’impuls del treball institucional requereix de mesures com:

  1. Potenciar els símbols identificatius del Poble Gitano a nivell oficial.
  2. Augmentar la participació en projectes europeus
  3. Augmentar la visibilitat dels joves i les dones gitanes
  4. Celebrar el Congrés Internacional de dones gitanes
  5. Impulsar polítiques adreçades al Poble Gitano en col·laboració amb els ens locals (Contracte Programa d’Afers socials)
  6. Aprovar i executar el nou Pla Integral del Poble Gitano 2017-2020
  7. Impulsar accions per la superació de l’antigitanisme a Catalunya, mitjançant l’aprovació de la Llei per combatre l’antigitanisme
  8. Continuar el programa Beca Rom, que preveu beques per a estudiants d’ensenyaments superiors.

La reforma horària és una iniciativa ciutadana que proposa l’impuls de canvis horaris perquè puguem gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps. Perquè sincronitzant els nostres hàbits horaris amb els de la resta del món i amb un ritme més ordenat, aconseguirem guanyar temps al temps i, en definitiva, millorar en salut i qualitat de vida. La reforma horària impulsa uns hàbits horaris cívics, potenciant la igualtat entre les persones, les nostres capacitats de bona relació i, sobretot, la nostra salut i benestar.

L’Objectiu 2025 és el propòsit en què les 110 institucions i organitzacions promotores del Pacte per a la Reforma Horària, aprovat juliol de 2017, es comprometen a: 1) Recuperar les dues hores de desfasament horari amb relació a la resta del món. 2) Impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves necessitats socials. 3) Consolidar el factor temps com a nova mesura de llibertat, equitat i benestar.

L’Objectiu 2025 vol contribuir a: augmentar els nivells de benestar social de la ciutadania i protegir-ne la salut, especialment la dels col·lectius més vulnerables; fer una distribució més racional del temps en la vida quotidiana; assolir uns nivells més alts de conciliació de la vida familiar, laboral i personal; afavorir la pràctica d’activitats que contribueixin a l’adopció d’hàbits més saludables; millorar el rendiment escolar; incrementar el temps per al descans; assolir els objectius de corresponsabilitat i d’equitat de gènere; afavorir la participació ciutadana en iniciatives i organitzacions de la societat civil i en la gestió dels afers públics; millorar la productivitat i la competitivitat de les empreses; incrementar el rendiment laboral, afavorir la millora en la presa de decisions i reduir la sinistralitat laboral; fer possible la sostenibilitat energètica per l’estalvi d’energia derivat de la compactació d’horaris i per la reducció dels desplaçaments al lloc de treball.