Lorem Lorem blabla

Text Més de la meitat de recursos que l’executiu del PP ha dirigit contra el Parlament han afectat polítiques socials i la recaptació d’impostos de la Generalitat. El bloqueig polític de la majoria conservadora del Congrés sobre el Parlament impedeix a Catalunya aprovar polítiques socials més avançades. “A Catalunya hi ha unes majories que volen fer avançar el país, que aconsegueixen grans consensos, però aquests projectes queden aturats a l’Estat espanyol”, remarca la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira. Una majoria política al Congrés, minoritària al Parlament –el PP només té el 8% dels vots– frena les decisions de la cambra catalana. La gran majoria de lleis tombades pel TC s'han inspirat en lleis que són vigents en d'altres països del centre i del nord d'Europa. Una prova més que l'Estat vol evitar el canvi i la modernització per mantenir els privilegis.

Cita destacada
Autor cita Peu cita

Text 2 Més de la meitat de recursos que l’executiu del PP ha dirigit contra el Parlament han afectat polítiques socials i la recaptació d’impostos de la Generalitat. El bloqueig polític de la majoria conservadora del Congrés sobre el Parlament impedeix a Catalunya aprovar polítiques socials més avançades. “A Catalunya hi ha unes majories que volen fer avançar el país, que aconsegueixen grans consensos, però aquests projectes queden aturats a l’Estat espanyol”, remarca la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira. Una majoria política al Congrés, minoritària al Parlament –el PP només té el 8% dels vots– frena les decisions de la cambra catalana. La gran majoria de lleis tombades pel TC s'han inspirat en lleis que són vigents en d'altres països del centre i del nord d'Europa. Una prova més que l'Estat vol evitar el canvi i la modernització per mantenir els privilegis.

Per tant, quan vaig parlar amb la Marta Rovira, tot just després d’haver decidit que la presentació que teníem pendent a La Central sobre Paradisos oceànics, d’Aurora Bertrana, no la faríem en solidaritat amb els presos polítics, vaig ser conscient que els passos que havia fet endavant des del 20S fins aleshores tenien encara més importància si, en acabar el dia, acceptava ser candidata per a les eleccions del 21D. De la mateixa manera que em semblava coherent no parlar de política com a escriptora, em va semblar que el moment excepcional que estem vivint requeria també de decisions excepcionals.

Després de les primeres pors, de la primera inquietud, el discurs s’anava obrint pas dins meu. És clar, que he de fer aquest pas fermament. Perquè a la política necessitem més cultura, més dones, més feminisme, més societat civil, més llibertat. És clar que la llista d’Esquerra Republicana ha de ser amb la voluntat de reflectir-hi el poble de Catalunya actual. És clar que hi tinc alguna cosa a dir.

No puc negar-m’hi, doncs, perquè no puc fer una altra cosa que fer un pas al front per defensar la cultura, el feminisme i la pluralitat d’un poble complex i ric; no puc quedar-me al marge veient com intenten menystenir-nos i ridiculitzar-nos fins a la humiliació
Jenn Díaz Escriptora i candidata per Esquerra Republicana

Un cop a casa, després de la conversa, el primer que em passa pel cap són totes aquelles vegades que he demanat que les dones formin part de la primera línia política del país. Això ara sí que toca, nena. I tant. Com podria rebutjar una proposta així com a dona? També penso en totes les vegades que m’ha semblat que el discurs oficial arracona la cultura i no la tracta com a eix central d’una nova República. Com podria negar-m’hi, com a escriptora? I finalment penso en totes les vegades que els partits constitucionalistes han intentat parlar de la gent com jo i fer-se-la seva: castellanoparlants, del Baix Llobregat, classe obrera, d’orígens extremenys i andalusos. Com podria, doncs, no defensar la República des de les meves conviccions, les meves arrels i la nova generació de catalans?

No puc negar-m’hi, doncs, perquè no puc fer una altra cosa que fer un pas al front per defensar la cultura, el feminisme i la pluralitat d’un poble complex i ric; no puc quedar-me al marge veient com intenten menystenir-nos i ridiculitzar-nos fins a la humiliació. No m’ho puc permetre. Vinc amb la determinació de qui sap que parla en nom de la dignitat. Vinc d’un món precari i injustament oblidat, més còmode que la política, però no estic espantada. Al cap i a la fi, la cultura, com deia Montserrat Roig, és l’opció política més revolucionària a llarg termini. Som-hi, doncs.