Queralt va ser elegit Senador per Barcelona en les últimes eleccions espanyoles
Catedràtic emèrit de Dret Penal de la Universitat de Barcelona des de 1995, Joan Queralt va ser elegit senador per Barcelona a la llista d'Esquerra Republicana en les últimes eleccions espanyoles del 23 de juliol. Abans, va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va doctorar, i a la de Gran Canària. També es va formar durant diverses llargues estades a Alemanya.
Compaginant la seva intensa vida acadèmica amb l’exercici actiu de l’advocacia, des de principis dels anys 2000 ha tingut presència diferents mitjans catalans i espanyols, tant en la faceta de divulgació jurídica com en l’anàlisi polític.
A continuació t’expliquem 10 curiositats personals de Joan Queralt que potser no coneixies:
- Dotat d’un innat sentit de l’oportunitat, va néixer a l’hora de dinar, en concret a les 14:33 a la ja inexistent Clínica Sant Josep Oriol de Barcelona l'any 1951.
- Va tenir molta sort amb l’educació que va rebre, sempre oberta i, per l’època, fins i tot crítica. Primer al parvulari municipal conegut com la Casa dels Nens que seguia el sistema Montessori. Es parlava el català com la cosa més natural del món. Més tard, va estar 10 anys als Escolapis del Carrer Balmes. Guarda un gran record d’ambdues escoles.
- És fill de l’esquerra de l’Eixample on va viure els seus primers 23 anys, fet que l’ha dotat d’un caràcter de ciutadania i barcelonitat gravat a foc: la ciutat com centre de la vida i de la política. La seva mobilitat per motius professionals o residencials tan dins de Catalunya, Europa o l’Estat no l’han fet mai perdre la seva condició barcelonina i civilitat, mai l’una sense l’altra.
- Voraç lector en la infantesa i la joventut, cada cop més selectiu, li ha permès poder practicar un pecat que a l’adolescència estava prohibit: deixar un llibre a mitges. Si les pàgines no li aporten res, ja pot ser l’autor de renom, que es quedarà oblidat i sense acabar.
- Gran aficionat a la música, especialment el jazz, la bossa nova, els romàtics i els dits clàssics habituals, però també dels boleros, les ranxeres i els tangos, sense oblidar-nos del swing, les big bands, la cançó francesa, la italiana, l'espanyola, la catalana o la música flamenca.
- Més cinèfag que cinèfil, d’estudiant arribava a veure més de 10 pel·lícules setmanals. Avui en dia, en general, creu que les bones sèries, que veu en marató, superen en qualitat el cinema.
- Viatjar sempre li resulta un plaer. A més de veure museus i catedrals, li interessen les persones i els seus costums: com condueixen, la seva amabilitat o detalls com els cartells de les obres públiques, que, segons ell, donen una “riquíssima informació del grau de descentralització política d’un estat”. Sense descomptar, òbviament, la gastronomia, com més simple, millor.
- De sempre ha tingut una tendència indissimulada per la racionalitat, l’argumentació i el respecte. No fuig d’una bona confrontació dialèctica, però sap, al cap i a la fi, quan la seva posició no és prou fonamentada per donar la raó. El debat així concebut i el respecte pels drets fonamentals dels ciutadans i de les persones han estat una de les seves guies d’actuació.
- Gelós estricte de la seva intimitat, fora de cercles més propers, gaudeix de la seva parella, família i amics, en bones converses de cafè, d’esmorzar, o en llargues sobretaules. És un entusiasta d’anar amb els seus nets al futbol, al cinema o al teatre. També li agrada fer-los gaudir a casa del cinema clàssic, prèvia contextualització del que van a veure.
- Ha centrat els seus interessos universitaris i professionals en la teoria del delicte, en la llibertat d'expressió, en els delictes de perill, en lluita contra la corrupció, en la responsabilitat penal de les persones jurídiques, en la protecció penal dels drets fonamentals, en la introducció del Dret policial, la prevenció, atenció i reparació de les víctimes de violència sexual, així com en la Bioètica. Tot això plasmat en llibres, articles científics i en tasques de direcció de projectes i instituts de recerca.
