Sistema de pensions de repartiment sostenible en base a 3 potes: contributiu universal i complementari
La República Catalana ha de tenir un sistema de pensions de repartiment sostenible, que ha de pivotar sobre tres potes: contributiva, universal i complementària. La contributiva ha de ser sostenible per si mateixa a partir de les aportacions dels treballadors, sense que el seu finançament pugui restar afectat per la vessant universal o no contributiva. Aquest sistema contributiu, públic i de repartiment, ha de permetre pensions dignes a les persones, i ha d’estar en relació amb la cotització al llarg de tota la vida laboral, però, alhora, ha de tenir uns mínims que permetin un nivell d’ingressos dignes a tothom. La vessant universal, o no contributiva, ha de permetre a les persones un nivell de terra social que els permeti subsistir quan no puguin acreditar cotitzacions, i ha d’estar vinculat, d’una banda, a les situacions de necessitat equiparables a les situacions de prestacions contributives (jubilació, viduïtat, incapacitat permanent, etc.), però també, d’altra banda, al sistema de garantia d’ingressos de rendes garantides o de ciutadania que es puguin establir, i ha de ser finançada per les aportacions dels pressupostos públics, no per les aportacions dels treballadors en actiu. Per últim, el sistema complementari, ja sigui públic o privat, ha de ser tutelat pels poders públics i seria el sistema de protecció addicional i finançada per empreses i treballadors i que es pot establir en el marc de la concertació social o negociació col·lectiva, o a títol individual, per a la millora de la protecció (sistemes de pensions complementaris). Aquesta darrera pota, en cap cas ha d’anar contra la sostenibilitat del sistema contributiu ni ha de desincentivar les aportacions al sistema públic obligatori.
Creació d'un Fons de Reserva de Pensions que asseguri el cobrament de les pensions ja concedides i que garanteixi els drets dels cotitzants i futurs pensionistes.
Mantenir l'aportació de la cotització dels treballadors per garantir i millorar l'actual nivell retributiu les pensions. Eventualment, estudiar rebaixes a la cotització que fomentin una ponderació dels costos laborals que permetin un increment de l’activitat laboral i de la creació de llocs de treball.
Fer més real i just l’accés a la jubilació, amb uns requisits que s'ajustin als diferents moments pels quals travessa una persona en el decurs de tota la seva vida laboral: nombre d'anys de cotització, carència progressiva, agafar com a anys de referència per al càlcul de la prestació aquells en què la persona més ha aportat al sistema.
Redissenyar el sistema de prestacions no contributives, com a element socialment integrador i, si escau, com a via de reincorporació al món laboral mitjançant instruments que en millorin l’ocupabilitat.