Solsona: un nucli històric motor d'una transformació

L'ordenació territorial és una de les dèries catalanes. Mentre ens constituïm en República, les demarcacions comarcals han competit amb les provincials, posant-hi els seus respectius pressupostos i institucions de poder, per marcar la percepció de pertinença de la ciutadania. Des del fons de la història, impertèrrits, els bisbats i els partits judicials s'ho miren condescendents.

La ciutat de Solsona n'és el paradigma de com la superposició de demarcacions constitueixen l'ADN de les ciutats i en configuren el seu aspecte. La singularitat de ser seu episcopal li ha regalat a la capital del Solsonès un nucli antic que ha acabat sent l'eix del model de ciutat. Tot i que està situada al centre de Catalunya, les grans infraestructures l'han respectat i protegida per la gran bombolla del Solsonès, ha conservat la personalitat de ciutat-mercat. L'organització comarcal de la Generalitat li va conferir la capitalitat i l'acumulació de serveis que significa. A més, el Pla territorial general de Catalunya retorna a Solsona a la seva relació més natural amb Cardona i Manresa que li va manllevar en el seu dia l'organització provincial.

A mitjans del segle XX, Solsona va saltar les muralles, però ho va fer de forma caòtica, al voltant dels eixos viaris, sense la mesura, potència i bellesa de dins muralles. Amb el final de la dictadura i l'arribada dels primers ajuntaments democràtics, el repte era revertir aquest despropòsit urbanístic. L'orografia li ha permès un creixement radial, situant el nucli antic com a centre geogràfic la qual cosa ha estat una oportunitat per poder redreçar la situació. També, tot i l'absència de normatives urbanístiques, l'intangible de ser una ciutat que s'agrada va ajudar a preservar la uniformitat de materials i els valors estètics del centre en va permetre la conservació.

Els primers ajuntaments democràtics van ser hereus d'aquesta perseverança cívica i abans dels plans de planejament urbanístic, un dels primers ajuntaments de Convergència redacten un pla especial de protecció del nucli històric que aleshores iniciava un declivi urbanístic i social. Durant el darrer govern municipal convergent de la legislatura 2003-2007 i amb el suport del grup municipal d'Esquerra Republicana des de l'oposició, s'inicien els tràmits per tal que Solsona fos candidata de les ajudes de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya, una de les iniciatives legislatives redistributives del govern d'esquerres sorgit del Pacte del Tinell del 2003. La Llei consistia en un Fons de foment del programa de barris i àrees urbanes d'atenció especial com un instrument financer destinat a la rehabilitació i la promoció específica de barris i àrees urbanes que, per llurs característiques, requerien una atenció especial. Solsona accedeix a la segona convocatòria d'ajuts, sent la ciutat més petita que pren el risc i l'exigència d'invertir en un programa que durarà 10 anys i que ha convertit la ciutat en un model a seguir.

El govern d'Esquerra Republicana arriba a la ciutat a la legislatura 2007-2011 gràcies a un acord de govern d'esquerres que dóna l'alcaldia a Xavier Jounou candidat de la formació republicana. Una prematura i injusta mort fa que l'actual alcalde solsoní David Rodríguez, prengui la responsabilitat de l'alcaldia l'any 2010. Rodríguez encadena posteriorment dues victòries electorals més dels republicans, el 2011 i el 2015. Aquesta circumstància permet a Esquerra Republicana fer una planificació estratègica amb dos objectius: que els valors republicans conduïssin la gestió municipal i corregir la mancança d'equipaments i serveis de la ciutat per equilibrar l'activitat dels tres sectors productius de Solsona: l'agrícola, ramader i forestal, l'Industrial i el turístic.

Els resultats d'aquests deu anys de govern republicà són avui ben palpables. El centre té l'equilibri i bellesa de les petites ciutats italianes i l'oferta cultural de la ciutat l'ha convertit en un destí d'èxit del turisme familiar

Els governs republicans a Solsona van fer seu el principi de pensar en gran i construir en petit i amb el motor de la Llei de Barris, la complicitat de la brigada municipal i amb la responsabilitat en la gestió del bé públic, encaren la transformació del centre històric que se sustenta sobre els pilars de la tradició gegantera, la catedral de Solsona, l'herència barroca i el museu comarcal i diocesà.

Els resultats d'aquests deu anys de govern republicà són avui ben palpables. El centre té l'equilibri i bellesa de les petites ciutats italianes i l'oferta cultural de la ciutat l'ha convertit en un destí d'èxit del turisme familiar gràcies a aquest esforç de transformació del centre històric. Bona mostra d'aquest èxit és que el primer resultat de recerca als buscadors d'internet del mot Solsona, és la web de Solsona Turisme.

Ara la ciutat no només s'agrada, sinó que agrada.