Un marc jurídic garant dels drets lingüístics de tota la ciutadania

Cal trencar amb el model de política lingüística que hi ha hagut fins ara a Espanya i apostar clarament per la diversitat lingüística i perquè ni el català ni l’occità estiguin subordinats lingüísticament a cap altra llengua. La política lingüística del nou país serà la que decideixin els catalans democràticament. I, en tot cas, des d’ERC apostem perquè el català hi tingui un valor central ineludible, ja que es tractarà d’una llengua d’Estat. A la vegada, el model lingüístic ha de garantir que cap ciutadà pugui ser discriminat per raons de llengua i que cap llengua pugui ser imposada a ningú. Establir un marc jurídic amb una o diverses llengües oficials és la solució per la qual han optat alguns països al llarg de la història, entre els quals Espanya i França. Però no és ni de bon tros l’única ni una norma que s’hagi de seguir imperiosament en la construcció d’un nou Estat. En aquest sentit, s’opti per aquesta o per qualsevol altra forma jurídica, la nova República serà una oportunitat d’or per ser pioners en aquest camp i pensar un marc jurídic nou de cap a peus que garanteixi els drets lingüístics de tota la ciutadania.

El català i l’occità, les llengües de Catalunya, han de ser les llengües de la nova República i han de ser les llengües de l’Estat. Tots els ciutadans de la República hauran de saber-ne parlar i escriure almenys una de les dues.

La Llengua de Signes Catalana (LSC) ha de tenir el mateix estatus jurídic que el català i l’occità. La normativa que en reglamenti l’ús ha de tendir a garantir els drets lingüístics de les persones signants en tots els usos públics.

El castellà ha d’estar regulat jurídicament perquè als parlants d’aquesta llengua els siguin reconeguts els mateixos drets lingüístics individuals que els reconeix l’oficialitat en la legislació espanyola actual.

Totes les llengües parlades i signades a Catalunya han de ser considerades un valor col·lectiu i promogudes en diferents àmbits. Per exemple, caldria aspirar a tenir professionals competents en les principals llengües parlades a Catalunya en llocs clau com la policia, la sanitat, el comerç o la diplomàcia, en atenció a les necessitats i característiques de l’entorn social i territorial de cadascun d’aquests àmbits.