Un servei de protecció civil de base popular
El servei nacional de protecció civil és la millor manera d’implicar la societat en la seva autodefensa, però aquest servei cal que assumeixi uns paràmetres de compromís i certa rigidesa perquè sigui eficaç.
Suposarà la implicació de la societat en la seva autoprotecció. Caldrà procurar-li una formació reglada i de qualitat que, a més, compti com a mèrit d’accés i promoció laborals.
Reforma i desenvolupament de la Llei de Protecció Civil de Catalunya, de manera que inclogui el Cos de Protecció Civil com un cos auxiliar dels cossos professionals de seguretat i emergències.
Definició de tasques de suport dels voluntaris del Cos de Protecció civil als cossos d’emergències i seguretat, de manera que només les desenvolupi personal amb un nivell tècnic predeterminat. Cal definir la relació entre voluntaris d’ADF i voluntaris de Protecció Civil per als municipis petits que només disposen d’una organització.
Incorporació dels auxiliars de servei que, sense ser vigilants de seguretat, alguns compten amb una important formació en prevenció i, possiblement, se sentirien més propers a tasques de protecció civil que no pas de seguretat pròpiament dita.
Incentivar la segona activitat de bombers i policies en el camp de la protecció civil perquè siguin motor i direcció en la formació en aquest àmbit. En aquest sentit, cal crear un grup d’estudi, suport i anàlisi de protecció civil format per bombers i policies en segona activitat i altres persones d’experiència contrastada, que en definiran el nou model.
Estudiar el paper del CECAT com a complement de la resta de centres de control dels cossos d’emergències. Relacionar-lo amb el cost que té per decidir-ne el manteniment o la desaparició.