Una administració eficaç, respectuosa i modèlica en l’atenció de la diversitat lingüística

L’administració del nou país ha de ser capaç d’atendre la diversitat lingüística de la ciutadania mitjançant l’establiment regulat dels usos administratius de les llengües que es parlen a Catalunya. El català i l’occità, pel fet de ser les llengües pròpies de Catalunya, així com la Llengua de Signes Catalana, han de ser les llengües d’ús preferent i prioritari en tots els nivells de l’Administració. Alhora, els ciutadans han de poder ser atesos en castellà o en altres llengües si és necessari sota el criteri de disponibilitat lingüística.

La llengua catalana serà la llengua vertebradora i transversal de la societat catalana, sense perjudici de totes les altres llengües, esdevinguin oficials o no, que s'hi parlen. Cap persona podrà ser discriminada per raons lingüístiques.

Normalització lingüística en la Justícia i en totes les estructures administratives del nou estat (mitjans de comunicació, sanitat, educació, interior...).

Definició jurídica d’un marc legal estable i consensuat de convivència lingüística adaptat a la realitat del país, per poder deixar enrere definitivament les ingerències externes que Catalunya ha patit històricament en aquest camp.

Atenció a la diversitat lingüística des de l'Administració, tenint en compte que els drets lingüístics són nominatius dels ciutadans. Des d'aquest punt de vista, cal regular els usos lingüístics administratius establint i diferenciant els usos de les llengües, segons sigui necessari i útil per a cada punt d’atenció al públic.

En l’atenció als ciutadans i retolació, l'Administració caldrà que tingui en compte, també, les principals llengües que es parlen a Catalunya, segons convingui en atenció a les necessitats i característiques de l’entorn social i territorial de cada punt d’atenció al públic.

Caldrà adaptar i repensar tota l’estructura del Departament de Política Lingüística de la Generalitat i del Consorci per a la Normalització Lingüística als criteris de la nova política lingüística de la República. Per garantir-ne la transversalitat, caldrà que aquest entremat institucional depengui directament de Presidència.